Infraestructures
Les cues revifen el debat per la variant de la C-14
La Generalitat disposa d'un projecte d'obres per desviar el trànsit dels nuclis urbans, però el manté desat
Els crítics a la circumval·lació al·leguen que sense cotxes els municipis patirien una pèrdua econòmica
El Servei Català del Trànsit (SCT) informa de manera detallada de les principals incidències viàries que es registren a les carreteres del país. En aquest context, al mapa de retencions hi apareixen amb freqüència un seguit de punts conflictius de les carreteres lleidatanes. Són les rutes que baixen de les estacions d'esquí i que, en temporada d'hivern, sofreixen reiterats col·lapses circulatoris. L'últim episodi de cues, aquest cap de setmana, ha tornat a posar sobre la taula el debat sobre la necessitat d'habilitar una variant que desviï el trànsit de dins dels nuclis urbans. La solució al problema no es preveu senzilla.
El cap de setmana passat va ser especialment caòtic a les carreteres que condueixen cap al Pirineu. El principal embús va concentrar-se a la C-16, el conegut eix del Llobregat, que connecta les sortides de Barcelona amb el túnel del Cadí. Els gairebé trenta quilòmetres de cua que s'hi van desencadenar van eclipsar la resta d'incidències que hi havia a la xarxa viària del país. Ara bé, Trànsit va informar que, també a la demarcació de Lleida, la circulació era espessa. La C-14, a l'altura de Ponts i d'Organyà, va concentrar les principals dificultats. No és una novetat. Aquesta carretera canalitza el trànsit que baixa del Pallars Sobirà i de la Val d'Aran per la C-13 i l'N-260 i ha d'absorbir, també, l'ingent volum de vehicles que provenen d'Andorra. En aquest sentit, el trànsit andorrà ja ve moltes vegades alentit des de la Seu d'Urgell. Així ho recull l'observatori del SCT, que destaca l'N-145 a la confluència de Catalunya i Andorra com un dels punts on es produeixen complicacions circulatòries amb freqüència.
La C-14, que discorre paral·lela al riu Segre, no dona l'abast per engolir l'allau de vehicles que baixen del Pirineu i el trànsit avança a pas de formiga. Organyà representa un embut important. El SCT té calculat que les retencions hi són constants i que no és estrany que en sentit sud s'arribin a generar cues de fins a deu quilòmetres. Fins a Coll de Nargó, una distància de cinc quilòmetres, la filera de cotxes és compacta. El trànsit encara s'alenteix més quan s'aproxima a Oliana i, sobretot, a Ponts. En aquest punt es forma un altre coll d'ampolla, ja que els vehicles que circulen per la C-14 entren en àrea urbana i es troben amb els que baixen de Tremp i del Pallars Jussà per la comarcal 1412-b.
Ton Capellades, de la plataforma antivariant Salvem Ponts, apunta: “Nosaltres l'única font d'ingressos que tenim és el turisme. A Ponts som 2.700 habitants i hi ha almenys 25 restaurants. Si ens treuen la carretera, ens treuen l'invent.” Capellades apunta que si s'activa el projecte de variant –vegeu la peça adjunta– l'oposició serà ferma.
LA XIFRA
LA FRASE
Diferents teories contra la variant
La Generalitat té endreçat en un calaix el projecte de construcció de variants a la carretera C-14 a Ponts i Artesa de Segre. Al·lega que totes dues viles tenen cruïlles de diversos eixos viaris dins els seus nuclis urbans, que en congestionen el trànsit. En el cas de Ponts es xifra el volum de trànsit en més de nou mil vehicles diaris. El desembre del 2005 la Generalitat va adjudicar la redacció dels estudis informatius i d'impacte ambiental de les variants de Ponts, Coll de Nargó i Organyà en l'eix de la C-14. Una obra de 8,3 quilòmetres i d'uns 30 milions d'euros de cost.
L'oposició local al projecte, sobretot a Ponts, on s'al·lega que sense trànsit pel nucli el poble patirà una forta davallada de la seva activitat econòmica, manté temporalment aturat el projecte.
A les comarques de Lleida hi ha un altre exemple de moviment antivariant. És el cas de l'N-240 entre les Borges Blanques i Lleida. Per reduir l'alta sinistralitat que registra aquesta saturada via –dotze mil vehicles diaris–, hi ha hagut propostes per desdoblar la carretera però les veus contràries a més infraestructura defensen que la solució està en l'alliberament del peatge de l'AP-2.
