Infraestructures i serveis

Municipal

Lliçons de la gran apagada

Avui fa 10 anys del sinistre que va deixar més de 320.00 abonats sense llum a Barcelona

Les companyies es van veure obligades a reforçar la xarxa i la ciutat ha afinat els protocols per afrontar grans crisis

Un cable de 110 kV va caure accidentalment sobre la subestació elèctrica del barri de Collblanc, a l’Hospitalet, i va propiciar una reacció en cadena que va afectar quatre centrals més, entre què la del passeig Maragall de Barcelona, que es va incendiar.

L’apagada, la més gran que es recorda a Barcelona, va deixar sense llum 323.337 abonats –alguns van arribar a estar sense llum fins a 56 hores–, i nombrosos serveis bàsics, per exemple la xarxa semafòrica de la ciutat, de què va caure el 70%.

Avui es compleixen 10 anys d’aquella crisi que, durant setmanes, va obligar a subministrar llum a diversos barris a base de molestos grups electrògens instal·lats al carrer i que va forçar un replantejament de l’estructura del subministrament elèctric i els sistemes coordinats de resposta davant situacions d’emergència ciutadana.

Sovint, cal que passi alguna cosa perquè no pugui tornar a passar i l’insòlit terrabastall va fer aflorar les mancances de les infraestructures elèctriques i va obligar a replantejar tant la xarxa d’alta tensió, responsabilitat de Red Eléctrica de España (REE), com la de mitjana i baixa tensió, de què és titular Endesa. Les companyies es van embrancar en una batussa sobre les responsabilitats, perquè, si bé el cable que va caure era d’Endesa, aquesta al·legava que això podria haver estat a causa d’una sobrecàrrega en la xarxa de 220 kV, propietat de REE, i que la reacció en cadena va ser fruit del mal estat de les instal·lacions d’aquesta. El litigi no es va saldar definitivament fins que, fa dos anys, el Suprem va dir-hi l’última i salomònica paraula, en imposar una multa de 10 milions d’euros a cadascuna de les dues companyies. A la factura cal sumar-hi uns altres 40 milions en indemnitzacions: de 122 a 300 euros per abonat en funció del temps que van estar sense llum, més un descompte del 10% en la factura del 2007.

Doble mallat

Saldades les responsabilitats, el govern va endurir les exigències a les elèctriques amb una nova norma, la denominada llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric, aprovada un any després del sinistre i que establia l’obligatorietat de restablir el servei en cas d’incidència en un màxim de quatre hores en zones urbanes. La llei també establia l’obligació d’un sistema mallat de doble subministrament, de manera que qualsevol subestació estigués connectada a dues més i que es pugui abastir qualsevol usuari client amb un mínim de dues línies, de manera que si l’habitual queda inhabilitada, sempre n’hi hagi una altra de disponible.

Aquests criteris són els aplicats des de llavors per reforçar la xarxa. A Barcelona, Endesa, que en el moment del sinistre tenia desplegats 3.128,9 km de cable de mitjana tensió, la majoria operant a 11 kV, ha ampliat la xarxa en 85,5 km, amb un matís: les noves línies –igual que les que es van renovant– operen a 25 kV, és a dir, que tenen més del doble de capacitat, per si un dia han d’abastir abonats corresponents a una altra línia temporalment desconnectada.

REE també ha reforçat el traçat d’alta tensió. Al novembre, va anunciar la posada en servei d’una nova línia subterrània de 13,5 km, la més llarga de Barcelona i la segona d’alta tensió que travessa tota la ciutat, des de l’estació de Collblanc a la de Trinitat, a tocar de Santa Coloma. La inversió va ser de 35 milions, de què 6,3 van ser per la part corresponent a REE de la nova central de Facultats, a la Zona Universitària, on la setmana passada va entrar en servei el primer dels quatre transformadors d’alta tensió que acabarà encabint. Aquesta és la tercera de les centrals engegades després del sinistre, però la primera concebuda amb posterioritat al mateix. Les altres dues, la de Tànger i la de Motors, ja estaven previstes i van entrar en servei el mateix 2007.

També s’han fet millores en 18 subestacions ja existents, segons Endesa, que les opera a mitges amb REE. La llista inclou la de Maragall, que es va cremar el 2007, objecte d’una remodelació integral culminada el 2012. La digitalització dels sistemes de manteniment també agilita la resposta davant qualsevol incident, expliquen fonts de la companyia.

La planificació elèctrica preveu desplegar altres set centrals a l’àrea de Barcelona d’ara al 2020, explica un portaveu de REE. Dues ja estan en construcció. Es tracta de la de Guixeres, a Badalona, i la de Valldonzella, al districte barceloní de Ciutat Vella.

Aposta per la resiliència

El gerent adjunt d’Infraestructures de l’Ajuntament, Manuel Valdés, celebra que, en el temps transcorregut des del sinistre, s’han corregit les indefinicions que dificultaven determinar on començava i acabava la responsabilitat d’Endesa i la de REE, i valora la millora del servei, però matisa que “encara queda feina per fer”, en referència, per exemple, a tot el que, 10 anys després, encara resta per connectar a la subestació de Facultats, o també a la central de Ciutat Vella, on l’obra civil està completada però no hi ha data de connexió perquè, per ara, no hi ha pressupost assignat pel govern estatal.

Valdés era al gabinet de crisi des del qual es va coordinar la resposta a la macroapagada. Allà, recorda, va ser l’Ajuntament que va agafar les regnes i va decidir recórrer a grups electrògens. De la gestió d’aquell atzucac va sorgir una última lliçó. “La ciutat va convertir un problema en una oportunitat”, sintetitza Valdés, perquè després de la crisi elèctrica i d’altres encadenades en poc temps, com ara la del forat del Carmel, va sorgir l’aposta per la resiliència, és a dir, per l’establiment de sistemes de prevenció i resposta coordinats per fer front i minimitzar l’impacte de situacions imprevistes. Això s’ha traduït en la creació del departament de Resiliència Urbana, vuit meses sectorials de treball que, des del 2009, han desenvolupat una cinquantena de projectes i la central d’operacions d’espai urbà, que, els propers mesos, està previst unificar amb la de mobilitat i amb la de gestió de túnels, de futura creació. Barcelona és avui un referent en aquest àmbit, i fa quatre anys que acull a l’hospital de Sant Pau la seu de les polítiques de resiliència de Nacions Unides. El que compta, però, és que, més enllà que avui les millores aplicades fan més difícil que es produís un accident com aquell, “el sistema és més robust”, diu Valdés, i en cas que es produís, “els efectes serien molt més baixos”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona