La Jonquera és dels únics llocs d'Europa on encara hi ha les cabines frontereres

A tota la Unió Europea s'han retirat, excepte a l'N-II i l'AP-7 en el Pertús per decisió dels governs espanyols i francès

L'existència de les cabines de la policia espanyola i dels gendarmes francesos a pocs metres dels establiments comercials del Pertús i en el límit del territori dels dos estats, a l'autopista, sorprèn els milers de turistes que circulen per aquests punts. Fòrums d'internet estan carregats de comentaris on es manifesta l'estranyesa per aquest fet, que és inaudit a la resta de països de la Unió Europea. En el pas de França a Alemanya per Strasbourg; o entre França i Itàlia, a Ventimiglia; o entre Holanda i Bèlgica; o més al nord, entre Suècia i Dinamarca, per posar alguns exemples, l'única referència que canvies de territori és el cartell blau amb les estrelles de la Unió Europea i la toponímia del país.

A la Jonquera és mantenen les antigues instal·lacions i la majoria de dies són buides. La presència d'aquests elements al mig de la carretera, a més, provoca retencions de trànsit en èpoques de molt moviment de vehicles, principalment l'estiu. També ofereixen una imatge poc galdosa ja que estan brutes o deteriorades perquè no hi ha pressupost per al manteniment.

Raons poc clares

El subdelegat del Govern de l'Estat a Girona, Francesc Francisco, ha atribuït la seva existència a «serveis vinculats a la seguretat». «No se ben bé perquè hi són, però alguns servei deuen fer perquè ningú els ha fet treure», ha dit. Fa uns mesos en una reunió de seguretat a la prefectura francesa de Perpinyà es va parlar d'aquestes cabines i es va acordar mantenir-les, perquè així ho demanaven els ministeris d'Interior dels estats respectius –principalment l'espanyol–, que són els que tenen la competència en aquesta matèria. A la Jonquera hi són, però en altres punts de comunicació entre els dos estats s'han tret. És el cas de Portbou o Puigcerdà, a la mateixa demarcació de Girona, o d'Irun, al País Basc, on es van retirar fa quinze anys en els tres passos que hi havia entre aquesta ciutat i Hendaia. L'antiga frontera és ara una zona urbanitzada.

Un dels que mostra més interès que es treguin les cabines és l'alcalde de la Jonquera, Jordi Cabezas, que ha fet aquesta reclamació molts cops. «Ningú sap donar la raó exacta de per què es mantenen. Fins i tot des de Brussel·les s'ha dit que s'havien de treure, però el govern espanyol s'hi nega. Suposo que ho utilitzen de control d'estrangeria dels immigrants sense papers que superen les fronteres exteriors», ha dit. Poques vegades, però, hi ha policies a les cabines. A l'Alt Empordà, la policia estatal té un servei mòbil de control antiterrorista o d'estrangeria que es posa a les cruïlles de Darnius o de Biure, uns quilòmetres abans de la Jonquera.

De Lisboa a Talin sense passaport

Els Acords de Schengen van ser signats en aquesta ciutat de Luxemburg, el 1985 i 1990, i l'objectiu principal va ser suprimir de forma progressiva els controls fronterers en els països de la Unió Europea per garantir la lliure circulació de béns, serveis, capitals, treballadors i viatgers. L'espai Schengen, en matèria de seguretat, va entrar en vigor el 1995 a Espanya, França, Alemanya, Bèlgica, Itàlia, Luxemburg, els Països Baixos i Portugal i això significava la desaparició de les policies a les fronteres. Posteriorment, s'hi han anat afegint altres estats, la majoria de la Unió Europea –tots menys el Regne Unit i la República d'Irlanda, que només hi participen parcialment–, a més d'Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Suïssa. Els darrers a incorporar-se han estat països de l'Europa de l'Est com Estònia, Letònia, Lituània, la República Txeca, Hongria, Malta, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia. El resultat és un espai sense fronteres de 3,6 milions de quilòmetres quadrats i més de 400 milions de ciutadans.

Cooperació policial a l'Aran

DAVID MARIN

Al pas transfronterer de pont del Rei, a Canejan (Val d'Aran), l'antiga duana s'ha reconvertit en un anomenat «centre de cooperació policial» entre cinc cossos policials dels dos costats de la frontera: Mossos d'Esquadra, Guàrdia Civil, Cuerpo Nacional de Policía, Gendarmeria Francesa i la policia duanera de França. El centre ocupa una antiga instal·lació duanera situada seguint el curs dela carretera N-230, però ja en territori de l'Estat francès i sense interrompre el trànsit. No hi ha cabines, sinó un edifici al costat de la carretera. Des d'aquest centre, els diversos cossos policials intercanvien informacions relatives a estrangeria o seguretat ciutadana, però sense aturar els vehicles llevat que es realitzin controls policials esporàdics per algun motiu concret. «És tracta més aviat d'un centre de recollida i d'intercanvi de dades», expliquen des de la subdelegació del govern de l'Estat a Lleida, de la qual depèn aquest centre. Els controls antiterroristes són una altra de les funcions d'aquest centre. Són controls puntuals, de curta durada, en punts indeterminats de la carretera i realitzats per agents aliens al dispositiu habitual del centre Pont de Rei.

Fa sis anys es van enderrocar les de la duana

J.P

Fa sis anys, el 2003, es van enderrocar les quatre cabines policials i la marquesina que hi havia a la sortida de la Jonquera, a la zona duanera on es col·locaven agents de la Guàrdia Civil per controlar el contraban i el pas de mercaderies. Les cabines estaven situades enmig de l'N-II, a tocar de les antigues agències, i el fet de quedar en desús va provocar que es degradessin. Estaven en molt mal estat i brutes, fins que Foment, deu anys després de l'entrada en vigor dels Acords de Schengen, va retirar-les aprofitant una reforma que es va fer a la carretera. Feia temps que l'Ajuntament de la Jonquera reclamava l'enderroc, per la mala imatge que provocaven a causa de l'estat d'abandó. També intervencions de grups parlamentaris anaven en la mateixa línia. La imatge que oferien les instal·lacions dels antics passos fronterers de Portbou, la Jonquera, coll d'Ares i Puigcerdà era lamentable. Amb edificis bruts, destrossats, plens de pintades i amb les estructures metàl·liques ben rovellades. El mes de gener del 2003, el que en aquells moments era ministre d'Interior del govern espanyol, Mariano Rajoy, donava la raó al que en aquell moment era senador de CiU, el garrotxí Jordi Xuclà, que, en diferents intervencions, havia reclamat una solució per a aquests espais. Aquell any, el govern espanyol va intervenir-hi definitivament i es van eliminar, a través del pressupost del Ministeri de Foment, pràcticament totes les instal·lacions, sobretot les situades enmig de la carretera, com eren les cabines de la Jonquera. Tot i que es van treure les cabines, es van deixar les illetes on estaven col·locades, i no va ser fins fa tres anys, aprofitant que Foment feia una altra reforma a l'N-II, que es van eliminar aquests elements i es va deixar neta tota la calçada.

El sindicat policial, en desacord

La retirada de les instal·lacions duaneres, però, no va satisfer tothom. El Sindicat Unificat de Policia (SUP) va protestar perquè es tirés a terra l'edifici que hi havia entre Prats de Molló i Molló, al coll d'Ares. Eren partidaris que es rehabilités perquè es fes servir en els controls policials que s'organitzen periòdicament, i així evitar haver d'estar a la intempèrie en un lloc de temperatures baixes.

En el moment que es van desmuntar les cabines de la duana de baix, com es coneixia a la Jonquera, l'alcalde va reclamar que al mateix temps s'eliminessin les del Pertús. Han passat sis anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona