La crisi puja a muntanya
Ajuntaments i consells comarcals reben com a necessari però insuficient el nou pla del govern d'ajut al Pirineu
Que la crisi ha colpejat molt fort els pobles de muntanya es percep amb una sola dada: mentre que a Catalunya el pes del sector de la construcció és del 18%, a les comarques del Pirineu és de gairebé el doble: el 34%. Un terç dels habitants, doncs, depenen directament d'un sector que ha viscut una aturada en sec. Es tracta, a més, d'un sector estructurat en empreses petites i autònoms, amb poca capacitat per suportar llargs períodes d'inactivitat.
«Gairebé cada dia tinc al meu despatx gent que em ve a veure desesperada perquè ha de tancar l'empresa o quedar-se a l'atur», comentava ara fa unes setmanes l'alcalde de Sort i diputat per CiU, Agustí López.
L'exemple més gràfic d'aquesta situació és a la vall Fosca, al Pallars Jussà, on aviat farà dos anys que estan aturades les obres de construcció de més d'un centenar d'habitatges, un camp de golf i els remuntadors que havien de connectar el complex residencial amb les futures pistes d'esquí. Aquest gran projecte, que incloïa també hotels i apartaments, està aturat i a mig fer, i les pastures creixen entre els blocs de formigó i els forats del golf. La constructora Nozar va fer fallida i no s'ha trobat cap comprador per al complex, que vulgui enllestir-lo i comercialitzar-lo. El consistori de la Torre de Capdella i la Generalitat estan treballant per aconseguir, almenys, que algun grup privat es faci càrrec del camp de golf. Amb una inversió mínima, es podria enllestir i posar en funcionament, i atraure així els primers turistes a la zona. Seria un primer pas per ressuscitar el projecte.
En altres llocs del Pirineu amb els grans projectes urbanístics d'abans del 2008 es viuen situacions irregulars. Per exemple, a la Val d'Aran, per tirar endavant els projectes d'ampliació de Vaquèira i la zona residencial de la Tuca hi ha problemes legals. Responsables de la Generalitat no donen permís per a la construcció de pisos i hotels a la Tuca fins que no tinguin al davant un pla de negoci que asseguri les inversions. L'alegria constructiva s'ha acabat.
Objectiu: turisme de fora
Si la construcció té un pes econòmic molt elevat a muntanya, l'altre pilar en què se sustenta l'economia pirinenca és el sector turístic, que va aguantar molt bé la crisi econòmica durant el primer any, a causa, sobretot, de la temporada excepcional de neu. Aquest any, els índexs de Nadal, amb una ocupació del 80%, revelen una temporada acceptable. Tot i això, en l'àmbit turístic, les comarques de muntanya es plantegen dos grans reptes: trencar l'estacionalitat –una vella aspiració encara per aconseguir– i obrir-se al turisme internacional. El nou aeroport de Lleida-Alguaire és un dels instruments per aconseguir-ho. Segons el delegat del govern a l'Alt Pirineu i Aran, Víctor Orrit, aquest aeroport pot aconseguir que el turisme de neu anglès, belga i holandès que va als Alps i que els últims anys també havia anat cap a Andorra, gràcies a l'aeroport de Tolosa de Llenguadoc, pugui fer el salt al vessant sud gràcies a aquest aeroport. «Serà l'aeroport dels Pirineus, i també per a l'estiu; ens cal un canvi cultural per creure en les nostres comarques i la seva potencialitat», diu Orrit. De moment, l'aeroport d'Alguaire entra en servei aquest gener, amb connexions regulars a París i Palma, a partir de febrer, i a Frankfurt i Milà, a partir d'abril.
2.800 milions d'inversió
La gran lluita al Pirineu, però, encara és la mobilitat i l'aïllament. És precisament en aquest aspecte que incideix el pla comarcal de muntanya per al període del 2009 al 2012, aprovat pel govern el desembre passat, i en què es fixen els alcaldes i els responsables dels consells comarcals. En el pla es preveu una inversió de 2.800 milions d'euros durant quatre anys a les deu comarques pirinenques: la Val d'Aran, l'Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Pallars Jussà, l'Alt Urgell, el Solsonès, el Berguedà, la Cerdanya, el Ripollès i la Garrotxa. La quantitat inclou actuacions de la Generalitat però, també, de l'Estat espanyol.
Les principals obres viàries previstes són la millora de l'eix pirinenc –la carretera N-260, que segueix la serralada i uneix les principals poblacions–, la C-13 al port de Comiols, la C-14 al coll de Nargó, entre altres. També es contempla la connexió entre el Pallars Sobirà i l'Aran pel túnel de la Bonaigua i l'autovia entre Lleida i la Val d'Aran, que s'ha començat a construir entre Lleida i Alfarràs, al Segrià.
Des del territori, aquestes inversions es veuen com a necessàries, tot i que se'n voldrien més. El president del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, Xavier Ribera, creu que «més val això que res» i esmenta com a dèficits la connexió del Pallars amb l'Estat francès i l'Aran i la millora del transport públic, especialment amb l'aeroport de Lleida-Alguaire. Des de l'Alt Urgell, els responsables del Consell han demanat una via fèrria entre la Seu i Puigcerdà i entre la Seu i Manresa; la millora de la C-14 entre coll de Nargó i Adrall, i els accessos a alguns nucli amb rotondes des d'aquesta via i l'N-260 i l'N-145.
Sergi Roca, president del Consell del Berguedà, diu que històricament s'hi han inclòs actuacions que mai no s'han dut a terme i demana que aquest cop es realitzin. A més, van presentar al·legacions per millorar la xarxa viària de Berga a Navàs i de Berga a Ripoll, i més pressupost per a la millora de camins rurals, entre altres. Des de Ripoll, s'ha reclamat el pla el desdoblament de l'eix ferroviari de Vic a Ripoll i més ajudes a la reindustrialització. En temps de crisi, totes les millores semblen poques.
