“La gestió dels túnels és la nostra primera tasca, passa a davant”

Es va buscar un lloc que anés bé i aquí estem al mig de l’eix transversal. A tocar teníem el túnel de Collabós –tram entre Olot i Ripoll que es va inaugurar el 1994–; per baix teníem el túnel de Parpers, entre Granollers i Mataró, inaugurat el mateix 1995; s’havia començat a fer el tros de l’eix transversal (C-25) d’aquí... Totes eren infraestructures amb molts túnels. Originàriament estava pensat per haver-hi quatre centres de control, però en aquell moment algú va pensar a fer una gestió multitúnel, de la qual aquest centre n’hem sigut pioners a l’Estat espanyol i a Europa.

La C-25 ara fins i tot és més segura. Llavors no estava desdoblada i era més perillosa; és quan de tant en tant teníem algun xoc frontal, però des del 2009 que la van desdoblar és una bassa d’oli. Aquell any Cedinsa va agafar la concessió de l’eix, però el 2008-2009 va ser un boom de túnels que es van anar fent i afegint, i ara gestionem 37 tubs [túnels], per on passen 300.000 vehicles diaris.

Sí, 6.000 i escaig quilòmetres de carreteres de la Generalitat. Anem traient i posant. El 2008 vam transferir a l’Estat els túnels de Collabós; el 2009 vam portar els túnels de Bracons tot i que després es van cedir a Tabasa fins al 2013, quan es va fer la venda i ho vam tornar a agafar. El túnel de Tres Ponts d’Oliana penso que també vindrà cap aquí... Tots els túnels que en principi són suficientment grans i tenen instal·lacions, els portem nosaltres.

Tenim 267 càmeres de vídeo, de les quals 221 són interiors i 46, exteriors. En total aquí al centre ens arriben 33.475 senyals per segon; cada element que hi ha al túnel ens va informant. Hi ha diverses xarxes que conflueixen totes aquí en uns servidors i tenim uns tècnics que, per torns, treballen 365 dies a l’any, 24 hores.

Totes les càmeres interiors tenen un programari intern que es diu DAI (detecció automàtica d’incidents) i quan un vehicle es para, a nosaltres ens arriba una alarma i veiem per pantalla què passa. Com que amb més de 200 càmeres hauríem de tenir més de 200 monitors, el que fem és treballar per seqüències. Quan hi ha una alarma DAI la imatge s’enclava en uns monitors determinats i així l’operador no l’ha d’anar a buscar. Segons el que passa, actuem. Tenim 800 plans, que equivaldrien a 800 ordres que tu has de triar segons el que vulguis fer: tancar un carril d’un túnel, encendre aspes...

Es guarden durant 14 dies i si ens interessa alguna cosa en concret es guarda per analitzar l’actuació que s’ha fet. Hem de procurar que els 13 operadors que tenim actuïn tots de la mateixa manera, per a nosaltres la subjectivitat ha de ser la mínima possible.

La gestió dels túnels és la nostra primera tasca, això passa a davant de tot, i les incidències han anat augmentant. D’animals morts, per exemple senglars, cada cop n’hi ha més. El 32% de les incidències són d’animals, entre salvatges i domèstics. Els accidents de trànsit són un 25%. Objectes a la calçada, 14%. Avaries de trànsit (només quan afecta la carretera que s’ha de netejar, per exemple), un 10%. Esllavissades, un 5%. Aigua a la calçada, un 1%... Cada incidència és una trucada al Parc de Conservació de Carreteres que toqui, dels quals n’hi ha 17.

El Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (Cecat) ens envia el Neucat i ens diu en quina fase està: preavís, avís, prealerta, alerta, emergència 1 o emergència 2. Enviem aquesta notificació a tots els parcs i ells tenen preparades les màquines. Periòdicament ens van enviant actualitzacions d’on està nevant i els anem informant. Nosaltres no els donem cap ordre, ells saben millor que ningú què han de fer. Quan els Mossos ens truquen per dir que neva en un lloc, comprovem si ja s’hi treballa. Cada parc té tres màquines, però si neva en té més de contractades. Al túnel del Cadí, l’altre dia n’hi havia nou.

L’episodi de més neu va ser el primer, entre el 3 i el 6 de febrer, quan al Berguedà en va caure cap a un metre. Hi va haver 77 carreteres afectades, 187 incidències i vam atendre 1.264 trucades, que mai són de particulars, perquè ningú té el nostre telèfon. I tot això gestionat per dos o tres operadors.