Banyoles s’adapta a la bicicleta
L’Ajuntament prepara un pla director per al desplegament de carrils bici
El futur POUM ja preveu una anella per a vianants i ciclistes a l’entorn del nucli urbà
Més de mil bicis circulen cada dia pel front d’estany
L’Ajuntament de Banyoles està elaborant el pla director de la bicicleta, un document encarregat a una empresa especialitzada en què s’analitza la xarxa de carrils bici de la ciutat, així com l’ús que se’n fa, i on han de sortir reflectides les actuacions que cal emprendre a mitjà termini. Un cop finalitzat i aprovat s’adjuntarà al nou pla general d’urbanisme (POUM) que l’Ajuntament fa pocs dies va aprovar de manera inicial.
Taula sectorial
La primera fase de la redacció del pla director ja s’ha completat. Ha consistit en una diagnosi que ha inclòs, entre altres accions, una enquesta als ciutadans, el punt de vista dels quals s’afegirà al criteri dels tècnics a l’hora d’aportar solucions. L’anàlisi seguirà els pròxims mesos i, un cop reunida tota la informació necessària, s’iniciarà la fase d’aportació de propostes. En aquest punt ja hauria d’intervenir-hi la taula sectorial de la bicicleta, un òrgan consultiu obert a tothom que, a banda de participar en la redacció del pla, es cuidarà de dinamitzar l’ús de la bicicleta i anar proposant accions de millora a la xarxa de carrils bici. La taula, en procés de formació, agruparà particulars, associacions, empreses i entitats que d’alguna manera o una altra estiguin vinculats amb l’ús de la bicicleta. “L’ideal seria –apunta el regidor d’Urbanisme, Albert Tubert– que la taula seguís funcionant després de tenir el pla director enllestit, com una associació que al consistori li servís d’interlocutora quan s’hagi de parlar de la mobilitat i, en concret, de la bicicleta.”
Xifres altes
Com que les bicicletes no es matriculen, no es disposa de xifres fiables sobre el nombre d’aquests vehicles que hi ha a Banyoles. Sí que es tenen números, en canvi, de les bicis que circulen diàriament per cada carrer de la ciutat, arran de l’estudi realitzat per confeccionar el pla. D’aquesta diagnosi es dedueix que la major part de la xarxa per a bicicletes banyolina consisteix en plataformes que comparteixen la vorera amb els vianants. Els trams de la ciutat amb més usuaris (més de 1.000 bicis de mitjana al dia), corresponents a carrils bici o llocs on no n’hi ha, són el front d’estany (entre el Club Natació i la cruïlla amb l’avinguda de mossèn Constans) i l’avinguda Constans (entre el front d’estany i el passeig de la Indústria). Entre 500 i 1.000 bicicletes diàries passen per la part del front d’estany que va de l’avinguda Constans al camp de futbol nou; tot el passeig Dalmau, el passeig de la Puda, el tram intermedi de l’avinguda Constans, el passeig de la Indústria, el carrer de Sant Martirià i el tram més pròxim al centre de l’avinguda dels Països Catalans. Els altres indrets amb una notable presència de bicicletes (entre 250 i 500 diàries) són el carrer Jacint Verdaguer, l’eix dels carrers de la Barca i Rambla, el tram central del carrer de la Llibertat, el carrer Girona, l’avinguda del Monestir i la carretera de Vilavenut.
Anella
El document ja inclou una proposta inicial de desplegament de carrils bici. El més rellevant és l’obertura d’una anella verda (dibuixada en el nou pla general) per a vianants i ciclistes, situada en el perímetre de la zona urbana. S’aprofita el carril bici del front d’estany i, per al nord, es perllonga cap a la carretera de Figueres i el barri de Mas Palau. Després baixa per Sota Monestir fins a la Farga, ressegueix el passeig Mas Riera i a l’altura del passeig Saderra s’enfila cap al Camí dels Prats i el passeig Dalmau per tancar el cercle a l’estany.
Dins d’aquesta gran argolla, s’hi preveu un carril bici a l’avinguda de la Farga i al passeig de la Indústria, entre altres espais. Cal destacar que s’aposta per declarar zona 30 (per tant, respectuosa amb els ciclistes) la part del carrer de la Llibertat que va de l’escola de la Vila fins al pavelló de la Draga. L’objectiu final és que quedin connectats els 36 equipaments (socials, educatius, sanitaris, culturals, etc.) que hi ha a la ciutat. Ara mateix, equipaments de l’envergadura dels instituts Brugulat i Pla de l’Estany o els pavellons de la Draga i de la Farga no tenen carril bici. Precisament una de les prioritats del pla és la connexió i millora dels camins escolars, especialment en el cas de l’escola Camins (la més nova de Banyoles), que ara mateix està aïllada, en aquest aspecte.
Passeig de la Indústria
El cèntric passeig de la Indústria serà un dels espais destacats de la ciutat, on hi haurà, a mitjà termini, un carril bici. Així es preveu en les condicions de la redacció del projecte de remodelació urbanística d’aquest carrer. L’Ajuntament compta que l’any vinent se n’executi una primera fase. La resta es deixarà per al pròxim mandat, segons les previsions del consistori.
Una via verda per creuar el Pla de l’Estany
R. Estéban
El Consorci de Vies Verdes té sobre la taula un projecte de carril bici que travessarà el Pla de l’Estany, al qual la xarxa local de Banyoles es connectarà. El projecte el va redactar el Consell Comarcal el 2008, pensant que s’executaria de seguida. Per qüestions pressupostàries, l’obra s’ha anat retardant (encara no ha començat) i mentrestant s’ha hagut de modificar el projecte per actualitzar-lo.
Finalment, la futura ruta tindrà 29,3 quilòmetres i costarà 1,9 milions. Pel sud enllaçarà amb la via procedent de Sant Julià de Ramis. Entre la República i el pla de la Banyeta anirà paral·lela a la C-66, per la banda de llevant. Aleshores es desviarà cap a Santa Llogaia (ja al terme de Cornellà) i a partir d’aquí resseguirà el curs del riu Terri, cap a Borgonyà i Porqueres. A l’entrada d’aquest últim terme, es bifurcarà.
Bifurcació
Una ruta seguirà cap a Banyoles, on aprofitarà trams municipals ja existents. Hi accedirà per la Farga, continuarà per Canaleta i creuarà el nucli en direcció a la Vila Olímpica i l’estany. Aquí resseguirà el carril bici de la vora del llac i un cop passat Lió pujarà cap a Usall, creuarà al pla de Martís fins al camí de la Central, que aprofitarà fins a la cruïlla amb la C-66, a Fares. En aquesta zona, el tram del Pla de l’Estany es connectarà amb el garrotxí, que també està pendent.
L’altra opció del ciclista quan sigui a Porqueres serà desviar-se cap al centre del nucli, on passarà per carrils municipals ja existents o en preparació, en direcció a Miànigues i l’estany. Aquí enllaçarà amb el carril bici actual de la banda de ponent del llac i anirà a trobar el primer carril a l’altura de Lió.
