L’Estat segellarà ara el magatzem de gas Castor
La ministra admet que ha estat un projecte “ruïnós” i que no era necessari
Gairebé cinc anys i mig després de clausurar provisionalment les instal·lacions, el govern espanyol va anunciar ahir que segellarà definitivament els pous i desmantellarà el projecte d’emmagatzematge de gas Castor. En una compareixença al Senat, la ministra per a la Transició Ecològica, Teresa Ribera, va justificar la decisió amb l’argument que no té sentit mantenir més temps l’actual estat d’hibernació. El govern del PSOE ha pres aquesta decisió per la inviabilitat de posar-lo en marxa, ja que els informes tècnics alerten que podria causar terratrèmols de molta més magnitud dels provocats quan va iniciar l’activitat. A més, va adduir Ribera, postergar aquesta decisió definitiva genera uns costos “difícilment justificables” –Enagás ja reclama més de 50 milions d’euros per les tasques dutes a terme fins ara–. Ribera, que va qualificar obertament el projecte de “ruïnós”, va assegurar que el Castor no es preveu necessari per al sistema gasista “ni en el curt, ni el mitjà, ni en el llarg termini”. La decisió final l’haurà de certificat un Consell de Ministres.
Els tècnics del ministeri s’inclinen perquè s’hi instal·lin dues barreres, taps de formigó en diferents profunditats, per evitar riscos i fuites de fluids tant al jaciment com a la superfície. Prèviament es retirarien els taps metàl·lics actuals, es netejarien les canonades de producció i es recuperarien les canonades i els revestiments. Un cop instal·lats els segells de formigó, es restauraria el fons marí.
Cinc anys de despeses milionàries
Han estat necessaris cinc anys i quatre mesos de despeses milionàries i obscurantisme tècnic pràcticament total perquè el govern espanyol assumeixi en públic, definitivament, que la millor solució per al projecte Castor era la seva clausura definitiva i el desmantellament. Tot i això, Ribera va detallar que, tot i que les instal·lacions estan en situació de “seguretat” i no hi ha hagut cap activitat sísmica des que es van posar en hibernació, a partir de l’abril del 2016, el segell provisional dels tretze pous és temporal i “amb el temps els taps experimenten una degradació i deixen de garantir l’estanquitat i es recomana que siguin reforçats cada quatre anys”.
