Infraestructures i serveis

Música i poesia a Lloret pels arbres talats a la C-32

La plataforma contra el perllongament de la carretera des de Blanes reivindica amb cultura els “emboscats” activistes i el patrimoni natural i humà en risc pel traçat

El Laboratori d’Expressions Artístiques i Desenvolupament (LEAD), una de les entitats adherides a la plataforma Aturem la C-32, va promoure ahir a Lloret un acte cultural d’homenatge a les persones que han anomenat “emboscades”, més d’un centenar d’activistes que han mirat de frenar durant les darreres setmanes la tala d’arbres prèvia a l’inici de les obres de perllongament de la C-32 entre Blanes i el municipi. La cinquantena d’assistents, a la plaça de l’Església de Lloret, van celebrar l’aturada cautelar dels treballs dictada pel Tribunal Superior de Justícia la setmana passada, i que obligarà la Generalitat a refer l’estudi ambiental.

El recital va aplegar poetes i cantautors com ara Joan Vinuesa, Pau Riba o els Cantaires del Mar. I la responsable del LEAD, Neus Dalmau, argumentava que era una expressió per defensar, a més dels boscos afectats per la infraestructura, el patrimoni cultural que l’envolta. Hi ha, segons va esmentar, obres de Puig i Cadafalch, Enric Monserdà o un dels rellotges de sol més grans d’Europa, dins de la finca de l’indià Nicolau Font, a Sant Pere del Bosc, on un medalló rememora l’estada de mossèn Cinto Verdaguer.

La reivindicació continua

En l’inici de l’acte, un dels activistes de la plataforma, Frederic Guich, va tallar simbòlicament una de les xarxes que impedien l’accés al perímetre de la zona a talar, unes 10 hectàrees tot i la resistència veïnal en els cinquanta dies que va durar. Malgrat l’aturada cautelar, Guich sosté que continuaran amb l’oposició al projecte i la defensa d’una alternativa de ronda urbana, que envolti Blanes pel nord-oest i entronqui amb la GI-682, cosa que creuen que a banda d’estalviar impacte ambiental beneficiaria més els veïns.

El col·lectiu, de fet, defensa que seria una actuació més econòmica –uns 35 milions d’euros– i que està prevista i planejada, però sense calendari. El perllongament, en canvi, volta els 80 milions, però a l’Alt Maresme també hi creix l’oposició per l’allargament de la concessió del peatge a l’autopista.

Sense data per arranjar la C-63 fins a Vidreres

En paral·lel a les protestes contra la C-32, ahir es complia un any de l’accident a la C-63 en què quatre joves van perdre la vida, entre Lloret i Vidreres, municipi on residien dues de les víctimes. L’alcalde vidrerenc, Jordi Camps, ha dut la pressió veïnal fins al Departament de Territori, on diu que ha cristal·litzat en un “projecte redactat” per construir tres giratoris als accessos a les urbanitzacions Terra Fortuna –on va ocórrer el sinistre–, Puigventós i Aiguaviva. Són zones amb força residents i l’accés o sortida pot implicar aturar el vehicle per esperar a travessar el sentit contrari de la marxa.

Amb tot, des de Territori de la Generalitat admeten que no hi ha data prevista per treure obres a concurs ni pressupost per executar-les. Entre les altres “mesures d’urgència”, Camps sí que avança que el Servei Català de Trànsit valora l’opció d’instal·lar un radar de tram perquè els conductors respectin el límit de 80 km/h al traçat –ara n’hi ha diversos de fixos–, però diu que tampoc no està confirmada.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
FRANCESC CANALIES
DIRECTOR DE CONSORCI DEL MEDI AMBIENT I SALUT PÚBLICA SIGMA

“Les llavors antigues guarden la memòria de la seva adaptació”

olot

Reformen l’interior de l’ajuntament de Sant Climent Sescebes

SANT CLIMENT SESCEBES

Reparen els degoters del pavelló poliesportiu de l’Escala

L’ESCALA

Vinyes ben altes i varietats antigues contra la sequera

PORRERA

Salt aprova dues noves obres d’asfaltatge

salt

Barcelona inicia la urbanització de l’entorn de la Sagrera

Barcelona

Pla de xoc per rehabilitar façanes, a Olot

Olot

L’Ajuntament de la Vall de Bianya vol un accés ràpid al Ripollès per Capsec

La Vall de Bianya

El Parc Natural remodela els miradors del volcà Croscat

Olot