150 anys d’un port que ha dibuixat la Barcelona actual

Del 2 a l’11 d’agost han arribat al port de Barcelona a bord de vaixells de creuer prop de 121.700 turistes, més o menys la mateixa població que tenia la ciutat de Barcelona el 1869, quan es va posar en marxa la Junta d’Obres, que va impulsar el finançament i la construcció de les obres del port modern. La Junta d’Obres, precedent de l’actual Autoritat Portuària, va construir una instal·lació que ha estat imprescindible per al desenvolupament econòmic i social de la ciutat i que també li va donar forma, i no només al litoral.

Fins ben entrat el segle XIX, els vaixells que venien a Barcelona s’amarraven en una única dàrsena, construïda al segle XV, i és a partir del 1869 que el port comença la seva transformació i dicta en part la vida de la ciutat. Té gairebé mil hectàrees, més de 20 quilòmetres de molls i zones per atracar, i més de 30 terminals especialitzades (contenidors, vehicles, hidrocarburs, càrrega rodada, sòlids a granel, etc.). I ara s’està estudiant la viabilitat per construir-ne una altra de contenidors. La Comunitat Portuària la integren més de 500 empreses i 41.200 treballadors.

Al port van ancorar a principis dels anys cinquanta del segle XX els vaixells americans de la Sisena Flota; el blanc de l’uniforme dels seus mariners va començar a omplir la Rambla i el barri Xino amb una flaire de diners i excentricitat. Era en plena època de Franco i els americans van revolucionar la part baixa de la ciutat amb els seus dòlars i repartint xiclets als nens. Tothom va aprofitar aquella pluja de diners i es pot dir que va ser l’impuls que va fer néixer la indústria turística. La història de la Sisena Flota a Barcelona es va acabar sobtadament el dia de Sant Esteve del 1987 amb un atemptat mai aclarit. No va tornar mai més, però al seu lloc ho fan avui milions de creueristes, molts nord-americans. 4,4 milions el 2018, una quantitat astronòmica que aquest 2019 potser se superarà.

En aquests 150 anys d’història que ara se celebren, el port ha crescut de manera espectacular i s’ha convertit en un motor econòmic i en un destí turístic de primer ordre. Les xifres (del 2018) parlen soles: 67,7 milions de tones de tràfic total, 3,4 milions de tràfic de contenidors TEU (contenidors de 20 peus), és el primer port de l’Estat en valor de mercaderies (86.630 milions d’euros), especialitzat en comerç exterior... És el primer de l’Estat en tràfic amb Àsia, principalment amb la Xina.

El 2018 el transport ferroviari va augmentar un 7,7%, fins a arribar a les 262.000 tones TEU. En aquest punt, la presidenta del Port, Mercè Conesa, assegura que el corredor mediterrani, que inclou els accessos ferroviaris al port, “és absolutament imprescindible per a la distribució eficient de les mercaderies que entren i surten de la infraestructura”. És bàsic, diu Conesa, per quatre motius: “Incrementa la competitivitat de l’economia i les exportacions, augmenta l’atractiu dels ports mediterranis com a porta d’entrada i sortida del comerç exterior europeu, potencia l’atractiu de l’entorn mediterrani per atraure centres logístics i de distribució multipaís i millora l’eficiència i la sostenibilitat mediambiental del transport.”

La qüestió mediambiental és un dels principals esculls, contra el qual es revolten els barcelonins (i la mateixa alcaldessa Ada Colau) precisament pel volum de vaixells de creuer a què dona cabuda i la gran pol·lució que generen cremant combustible. L’ONG Transport and Environment (T&E) manté que Barcelona és la capital portuària amb més contaminació d’Europa, amb 32,84 tones de SOx (diòxid de sofre) llençades el 2017. Els vaixells de creuer van emetre 4,8 vegades més SOx que el total de la flota de turismes de la ciutat (925.321 el 2017) i, pel que fa a NOx (òxids de nitrogen), els vaixells de creuer en van abocar 700 tones, l’equivalent al 28% de tots els vehicles de la ciutat.