Infraestructures i serveis

Primera victòria contra la línia d’alta tensió al Gironès

El BOE publica la desestimació del projecte inicial de la línia de 220 kV que unia la MAT amb la subestació de Juià i ara es treballa en la segona proposta, que en soterra una part

Red Eléctrica explica que el projecte continua endavant

El primer projecte de la línia d’alta tensió per unir la subestació de Juià amb la MAT ja és història. El polèmic projecte, que va provocar l’oposició dels municipis afectats i la creació de la plataforma Salvem la Llera del Ter, l’ha desestimat Red Eléctrica de España (REE), que ara treballa en la segona proposta que es va presentar als alcaldes de Sant Julià de Ramis, Celrà, Bordils, Cervià de Ter i Juià. L’anunci del desistiment del primer projecte –presentat el 2016– es va fer públic ahir al BOE, però els alcaldes dels ajuntaments implicats en van ser informats fa uns dies pel Departament d’Empresa i Coneixement. Que es desestimi un traçat que no agradava a ningú ha estat valorat molt positivament pels alcaldes, que ara estan a l’expectativa del nou projecte que es pugui presentar. Segons va informar ahir Red Eléctrica, el projecte de la línia de 220 kV continua endavant i que ara cal esperar que surti la nova planificació del govern espanyol. De totes maneres, algunes fonts també indiquen que ni el projecte replantejat ni cap altra actuació s’acabaran executant.

El projecte que ara REE ha desestimat es remunta a l’any 2016 i incloïa una línia aèria de transport d’energia elèctrica, de 220 kV entre la subestació de Juià i la de la Farga, afectant els termes municipals de Juià, Celrà, Bordils, Cervià de Ter i Sant Julià de Ramis. Va ser un projecte que tan bon punt es va conèixer va provocar l’oposició, en més o menys mesura, dels municipis afectats.

Reaccions municipals

Així, per exemple, en el cas de Sant Julià de Ramis– en aquell moment era Medinyà la part afectada– s’oposava sobretot al fet que s’incrementés el nombre de torres d’alta tensió al municipi o que fossin dues línies les que travessessin la població, com explicava ahir l’alcalde, Marc Puigtió, que hi afegia que ara cal veure quines propostes els farà la companyia elèctrica. “Hem d’escoltar i valorar les alternatives que ara ens passin”, va dir l’alcalde de Sant Julià de Ramis.

També l’alcaldessa de Cervià de Ter, Roser Estañol, valorava ahir molt positivament que s’hagués desestimat aquesta primera proposta, que feia que la línia passés molt a prop del municipi. “L’altre projecte ens afecta molt poc i està en el perímetre del poble”, afegia Estañol, en referència al replantejament.

L’alcalde de Celrà, Dani Cornellà, també va destacar el fet que s’hagi aturat un projecte del qual, va dir, “ni en veiem la necessitat ni enteníem que destrossés el territori”, i va afegir: “Sempre vam entendre que no era ni un projecte prioritari ni urgent, i al final ha estat així.” L’alcalde de Celrà va destacar que el desistiment del projecte demostrava la força que tenen les administracions locals “quan treballen en conjunt per fer front a projectes agressius per al territori”, i va afegir: “Vam aconseguir que es negociessin alternatives.”

“Expedient tancat”, afirmava l’alcaldessa de Bordils, Montse Pou, en referència a la comunicació oficial que van rebre dijous passat –abans que es publiqués ahir al BOE– sobre que es desestimava el projecte del 2016. En aquest municipi de la llera del Ter també s’havien oposat a aquest projecte i van presentar diferents propostes perquè s’incorporessin en un replantejament del projecte. Pou va explicar que la primera proposta que van fer va ser preguntar si realment calia aquest tipus de projecte i, segon, si eren necessàries tantes torres elèctriques com es plantejaven. A partir d’aquí, Pou va explicar que no han tingut cap més comunicació amb REE. Des del poble veí de Juià, on hi ha ubicada la subestació, l’alcalde, Carles Pagès, va explicar ahir que actualment estan recopilant informació sobre com està el projecte i que, personalment, ell és més partidari de l’ús de les energies renovables.

Una línia de 5,6 km

Red Eléctrica justifica la necessitat de la nova línia, d’uns 5,6 quilòmetres, per garantir la qualitat del subministrament, especialment al Gironès i a la Costa Brava centre. Després de l’oposició inicial del territori al projecte que ara definitivament s’ha tancat, la companyia va decidir refer-lo adoptant algunes de les propostes presentades pels consistoris, com ara la compactació amb una de les línies existents i els soterraments puntuals. El projecte inicial abandonat tenia un cost estimat de construcció d’1,89 milions d’euros. Del nou projecte encara no han transcendit xifres però la companyia ja va anunciar que seria més car que no pas el primer.

LES FRASES

Sempre vam entendre que no era un projecte ni prioritari ni urgent
Dani Cornellà
alcalde de celrà
Hem d’escoltar i valorar les alternatives que ara ens passin
Marc Puigtió
alcalde de sant julià de ramis
Expedient tancat. Això és el que vaig pensar quan se’ns va comunicar
Montse Pou
alcaldessa de bordils

Més oposició al ramal de la MAT a la Selva

U.C

A banda del projecte de la línia de 220 kV, l’altre gran front municipal en contra d’una infraestructura elèctrica és actualment a la Selva, on la setmana passada el ple del Consell Comarcal va aprovar per una amplíssima majoria el suport a la derogació definitiva del projecte del ramal de la MAT entre Santa Coloma de Farners i Riudarenes.

Amb aquesta aprovació culminava un mes en què des de la plataforma No a la MAT es va exposar als batlles de la Selva els motius de la seva oposició al ramal de la infraestructura. Prèviament al ple del Consell Comarcal, diversos ajuntaments ja havien aprovat una moció contrària al ramal, com és el cas dels ajuntaments de Santa Coloma, Vilobí d’Onyar, Riudarenes, Massanes, Sils i Breda.

El 2016, una proposició no de llei al Congrés ja demanava la derogació del ramal, i l’any passat, el Departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat va emetre un informe desfavorable al ramal de la MAT. La plataforma No a la MAT Selva ha intensificat les accions en contra de la infraestructura en els últims mesos, sobretot després que l’agost passat es detectessin moviments de terra a la zona on es preveu que ha d’anar el ramal.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Alerta de SOS Costa Brava pels municipis fora de la protecció

girona

Un 3,3% del PIB català, perdut

Barcelona

L’Ajuntament posa en venda la casa Nouvilas de Figueres

FIGUERES

Sense unanimitat europea per declarar la neutralitat climàtica el 2050

brussel·les / MAdrid

Conveni entre la Diputació i l’Agència de l’Habitatge

girona

Radar mòbil a Santa Cristina d’Aro

santa cristina d’aro

La Gavina de Palamós reobrirà els aparadors

palamós

Protesta a Barcelona pels “resultats insuficients” de la cimera del clima

Barcelona

Les negociacions a la COP25 avancen però es podrien allargar fins demà

Madrid