Infraestructures

El govern aprova la revisió del pla territorial de l'Ebre

En el document s'incorporen 700 hectàrees més per a urbanitzacions que en el pla vigent des del 2001

Es preveuen dos traçats de l'autovia A-7 a l'altura de Campredó, tot i que Foment ja s'ha decidit pel que trinxa el poble

Hem incorporat al·legacions dels ajuntaments i assolim un ampli consens
Lluís Salvadó
DELEGAT DEL GOVERN A LES TERRES DE L'EBRE

El govern va aprovar ahir definitivament el pla territorial de les Terres de l'Ebre, un document en què es planifica el creixement de les quatre comarques ebrenques fins al 2026 i en què es revisa el text del 2001, que era caduc. En aquest sentit, les previsions demogràfiques previstes en el document anterior ja s'han superat, com també s'ha exhaurit el sòl destinat a habitatges i activitats econòmiques. Ara, en el pla territorial s'estima que la població ebrenca arribarà als 203.400 habitants el 2026, tindrà 102.500 treballadors i 75.600 habitatges principals. Unes previsions que fan necessària una planificació que distribueixi el creixement al territori de manera ordenada i sostenible. “El pla proposa millores a tota la xarxa d'infraestructures, viària, ferroviària, portuària, aeroportuària i logística, i, atesa la singularitat de les Terres de l'Ebre, també en allò que té relació amb la navegació fluvial. S'hi inclou la potenciació dels principals eixos viaris: la substitució de l'N-340 pel corredor de l'A-7 com a via ràpida de gran capacitat, la reconversió en autovia de l'eix de l'Ebre, amb la construcció de la variant de Tortosa i el condicionament de la xarxa de carreteres secundàries”, va explicar el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal.

L'aprovació del pla territorial arriba després de dos períodes d'exposició pública del document en què administracions locals i particulars han fet les seues aportacions. “Hem intentat incorporar les al·legacions dels ajuntaments, fruit de les quals s'han eliminat els criteris d'inundabilitat que restringien el creixement de les poblacions riberenques”, va assenyalar el delegat del govern a l'Ebre, Lluís Salvadó. També s'han reduït les zones protegides i s'han incorporat 700 hectàrees urbanitzables, respecte al document del 2001. Amb tot, un 65% de la superfície està considerada com zona de protecció especial.

Doble traçat de l'A-7

El pla territorial preveu la reconversió en autovia de l'N-340 i com a conseqüència de les al·legacions presentades dibuixa un doble traçat al seu pas per Campredó: el de Foment, que separa el poble del barri de Font de Quinto, i l'alternativa de l'Ajuntament de Tortosa. En l'àmbit de les infraestructures, també aposta pel desdoblament de l'eix de l'Ebre, la C-12 entre Amposta i Lleida i el desdoblament de l'N-340 entre Sant Carles de la Ràpita i el port comercial d'Alcanar.

El pla territorial de les Terres de l'Ebre és el penúltim que quedava per completar el planejament territorial del país. El govern preveu aprovar després de l'estiu el pla territorial de les comarques gironines.

CiU rebutja el document

Com ja havia anunciat, CiU rebutja el document aprovat pel govern perquè considera que limita el creixement de les Terres de l'Ebre. En aquest sentit, els diputats convergents Xavier Pallarés i Francesc Sancho s'han compromès a derogar aquest document si CiU té prou força després de les eleccions al Parlament. “La filosofia d'aquest pla implica una protecció major del sòl no urbanitzable amb un creixement urbanístic molt baix i es produeix una discriminació dels municipis amb capacitat per a poder créixer respecte dels que hauran de mantenir el seu caràcter rural”, va dir Pallarés.

Navegació fluvial

Es recull la proposta de l'Idece de mantenir el calat de dos metres al canal navegable entre Tortosa i Amposta, així com la creació de petits ports fluvial i el dragatge puntual entre Tortosa i Ascó.

Sistema aeroportuari

La principal actuació prevista és la construcció d'un aeroport comercial al terme municipal de Roquetes, amb una pista de 2,1 quilòmetres de llargària i un trànsit previst pel 2020 de 260.000 passatgers. En el pla territorial de les Terres de l'Ebre s'hi proposen dos accessos, que es consideren en estudi: un pel nord fins a la C-12 i un altre pel sud fins a la futura autovia A-7. També es preveu la construcció de dos aeròdroms, un a la Terra Alta, a Arnes, i l'altre a la Ribera d'Ebre, al terme municipal de Móra la Nova. Pel que fa als accessos als aeròdroms, no estan concretats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona