Nadal es decanta per l'opció sud de la variant de la Bisbal, però amb canvis en el traçat

El nou projecte inclou un túnel a Fonteta i acosta la via a Monells per allunyar-se del barri de Santa Cristina de Corçà

El traçat escollit és una barreja de les dues opcions sud que s'havien presentat l'estiu passat, amb algunes novetats. La carretera començarà abans de l'entrada a Corçà, però, si abans el dibuix passava relativament a prop del barri de Santa Cristina i a tocar de l'ermita homònima, ara la curvatura de la via fa un angle més obert. D'aquesta manera, el traçat entra al terme de Cruïlles i s'apropa a Monells. Allà, s'hi preveu un enllaç que connectarà amb la carretera entre Corçà i Monells, des d'on sortirà un vial que anirà fins a la rotonda de la carretera de Verges.

Això també permet allunyar-se d'un polvorí que hi ha a Corçà, respectant els marges de distància. Just després de l'enllaç es farà un túnel que salvarà el pas per Vacamorta, i les terres que es treguin de la perforació podran servir per als terrissaires de la Bisbal.

Tot seguit, hi ha un enllaç amb la carretera cap a Cruïlles, que també servirà d'accés a la Bisbal i que s'ampliarà en aquest tram. Un cop passat el viaducte sobre el Daró, es deixa oberta la porta a fer un enllaç amb la carretera de la Ganga, si bé Nadal va deixar aquesta decisió a les mans de l'Ajuntament. A partir d'aquí, la variant girarà en direcció a Fonteta i allunyant-se de les Gavarres, fins a tornar a enllaçar per darrere del polígon de Vulpellac amb el traçat actual de la C-66 abans de Sant Climent de Peralta. A l'altura de Fonteta hi haurà un últim enllaç amb el camí que va de la Bordeta a Fonteta. El pas es farà amb un petit túnel per l'est del nucli per minimitzar l'impacte visual.

«Estic preparat per a tot»

El conseller Joaquim Nadal no va amagar ahir que la decisió sobre la variant de la Bisbal tornarà a generar controvèrsies. «Estic preparat per a tot», admetia Nadal, que va reconèixer que els traçats sud i nord presentaven un nombre similar de punts a favor i en contra i que molts dels arguments podien tenir diverses interpretacions. «Hem calibrat totes les opcions fins a l'últim moment i no ha estat gens fàcil, però el que és clar és que aquesta variant és una prioritat del govern», va dir. Va destacar que l'opció pel nord tenia el problema de la inundabilitat d'una plana d'alt interès agrícola, amb un paisatge intacte a preservar. Nadal va defensar que l'opció de fer-la pel sud «permetrà endreçar» urbanísticament una zona amb moltes activitats escampades, i va dir que és cap on la Bisbal ha encarat el creixement. Això permetrà enllaçar millor l'autovia amb els polígons i els pobles, segons Nadal, per qui així es compleixen les expectatives de Corçà i la Bisbal, i que espera que les millores satisfacin Forallac i Cruïlles.

Les famílies que afecta

Des de sempre, el traçat de la variant de la Bisbal ha tingut com a rerefons les pressions i els moviments de diverses famílies de pes que tenen casa i propietats a la zona. L'interès individual s'ha camuflat en alguns casos darrere dels mitjans que cadascú tenia a l'abast, i en d'altres ha sortit netament a la llum. El conseller Nadal va reiterar ahir que «hi ha molts interessos que no hem considerat», fent referència a aquestes famílies i també a industrials de la zona. En tot cas, hi ha exemples dels dos casos tant a l'entorn de la variant nord com de la variant sud. Com que s'ha escollit la sud, els més afectats són personalitats que viuen a Fonteta. És el cas del doctor Esteve, de Laboratoris Esteve; de l'escriptor i exministre d'UCD Eduard Punset; de Lluís Conde, president del Club Financer de Barcelona; o de Sixte Cambra, antic polític de CiU i vicepresident del Barça. A Corçà també hi ha Pere Freixas, director del Museu d'Història de Girona, i Marisa Molinas, catedràtica de la UdG, tots dos vinculats activament a la Plataforma pel Nord. Si el traçat escollit hagués estat el nord, els perjudicats serien Albert Diks, propietari de l'hotel de Castell d'Empordà; l'exconseller Albert Vilalta, la família Godó o la família Arpa, juntament amb el dissenyador Pepe Cortés.

La resta de l'anella, en projecte

La resta del desdoblament de l'anella de les Gavarres en el tram entre Palafrugell i Girona es troba ara mateix en projecte. El tram entre Llofriu i Sant Climent de Peralta està en fase de redacció de projecte, igual que el de Flaçà a Celrà, un cop han passat ja l'exposició pública. El tram de Celrà a Medinyà, que inclou un pont sobre el Ter, és ara mateix a informació pública.

El tram de la Pera, per darrere del polígon

El projecte de la variant de la Bisbal va des de Sant Climent de Peralta fins a Flaçà, ja que s'hi va incorporar el tram entre Corçà i Flaçà. El desdoblament d'aquest tram de la C-66 preveia diverses alternatives, i al final s'ha acceptat la que demanava l'Ajuntament de la Pera, que és que a l'altura del polígon industrial del municipi s'abandonés la carretera actual per desplaçar-la per darrere del polígon, durant gairebé dos quilòmetres. A partir de llavors, i fins abans d'arribar a Corçà, se seguirà el traçat actual de la via. Aquest tram incorporarà dos enllaços més, un a la Pera i un altre a l'altura de la carretera GI-642, que va cap a Torroella de Montgrí passant per Rupià i Parlavà, just on ara hi ha el trencant per agafar aquesta via. D'aquesta manera es descarten les altres possibilitats que s'havien previst.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona