Infraestructures

Portbou no vol caure en l'oblit pel TAV

El territori aposta per reconvertir la línia perquè sigui de proximitat

El municipi tem la pèrdua de llocs de treball

Portbou no vol que el TAV suposi l'abandonament i l'oblit de la via del tren convencional, que ha donat sempre vida al poble, i centenars de llocs de treball. L'alcalde del municipi fronterer, Antoni Vega (PSC), assegura que si bé s'ha d'acceptar que les noves tecnologies s'imposen i que el TAV és un avenç, també creu que lluny de deixar en un segon terme la línia de Portbou, el que s'ha de fer és aprofitar l'oportunitat. “Hem de donar rendibilitat a la línia i una línia de servei entre Girona i Perpinyà”, diu Vega. I servei, per a l'alcalde, significa que hi hagi prou freqüència de pas, que els horaris es concordin amb els dels instituts i de les feines,i que el tren de la costa serveixi per a trajectes més curts, per anar a mercat al poble del costat, per atraure turistes de mercats pròxims.

Portbou té clar que perdrà els viatgers, per exemple, que fan París-Barcelona, però diu que cal augmentar el nombre d'usuaris de l'espai de l'eurodistricte. Aquesta és l'esperança, asseguren. Pel que fa a les 350 persones que treballen directament en el món ferroviari, entre Portbou i la veïna Cervera de la Marenda –que té la mateixa situació–, els municipis temen sobretot perquè es puguin veure afectats, d'una banda, per l'eliminació dels trens Talgo i, de l'altra, per la reducció de freqüències en el pas de les mercaderies. D'una banda, es poden perdre els llocs de treball entorn a l'intercanviador de l'ample de via que hi ha a Portbou. L'alcalde calcula que en poden ser una desena, d'entrada, i critica que no se'ls hagi avisat que a partir de diumenge s'elimina ja un Talgo. Per altra banda, Vega tem que els quatre trens diaris de mercaderies que s'han anunciat que passaran pel túnel del Pertús es redueixin de la línia de Portbou, perquè si és així es perdran encara més feines.

La solució, a tres bandes

Generalitat, Consell Comarcal de l'Alt Empordà i Ajuntament de Portbou treballen fa mesos en trobar una solució per a Portbou, que passaria per un triple objectiu. Crear un centre logístic complementari amb el del Far d'Empordà, fer tallers de reparació de trens, i sobretot, com a projecte més pròxim, crear una escola de formació de maquinistes. Això serviria per aprofitar els múltiples antics edificis de Renfe que estan en desús i també perquè els joves del municipi trobin feina en aquest àmbit.

La preocupació no és només de Portbou, sinó que els alcaldes de Vilajuïga, Colera i Llançà també comparteixen aquest neguit, així com les entitats de defensa del transport públic. L'alcalde de Vilajuïga, Pere Trias (ERC), creu que s'ha de mantenir la il·lusió perquè es conservi com a línia de proximitat que uneixi Girona i Portbou. Trias encara hi introdueix que en el futur de la línia de Portbou influirà una altra variant: “El futur anirà en funció de la gestió que faci la Generalitat”, fent referència al traspàs dels trens regionals que s'acaba de fer. “Cal esperar els moviments i estar atents tant nosaltres com la societat civil”, hi afegia Trias, que aposta perquè el desenvolupament de la línia doni un impuls als pobles de l'entorn del tren.

Mentrestant, l'alcalde de Colera, Lluís Bosch (PSC), diu que cal estar atents a incidències com les que hi ha hagut en els últims mesos pel vent i per la vaga de maquinistes, però afirma que des de la Generalitat s'assegura que el servei continuarà sent el mateix, amb la qual cosa confia. També l'alcalde de Llançà, Pere Vila (CiU), criticava fa uns dies la gestió de la línia actual i assegurava que els problemes patits per falta de maquinistes “són una prova més que es prenen decisions sense informar”.

Com els alcaldes, Pep Gou, portaveu de la plataforma Defensem el Tren de l'Empordà, coincideix en apostar per un futur amb un trens de passatgers i de mercaderies de proximitat entre l'Alt Empordà i el Rosselló. Gou creu que la línia de Portbou ha de tenir un paper diferent al del TAV i per això cal promoure un tren proper, semblant al de rodalies.

Compromís de Portbou

No fa ni tres mesos que els alcaldes dels municipis de la línia de tren a l'Alt Empordà i els nord-catalans van signar El Compromís de Portbou, en què defensaven el tren convencional i apostaven perquè aquesta línia pugui servir per impulsar l'eurodistricte i millorar les relacions entre els municipis de l'entorn de Figueres i Perpinyà. Però els pobles de la zona fa anys que reivindiquen el paper d'aquesta línia i el 2007 ja van iniciar un front comú per demanar que no s'oblidi aquesta línia. A més, l'any 2008 es va fer la cimera transfronterera ferroviària, on Generalitat i ajuntaments van coincidir que cal reinventar la línia FigueresPortbou.

350
treballadors
viuen del tren a Portbou i Cervera de la Marenda, segons dades dels dos municipis.
10
persones
podrien perdre la feina, segons l'alcalde de Portbou, quan s'eliminin els trens Talgo.
2
cimeres transfrontereres
s'han fet fins ara a Portbou, en col·laboració amb Cervera, per lluitar per la línia
3
projectes de futur
poden servir per afrontar els canvis que pot tenir Portbou arran de l'entrada en servei del TAV
18
anys
fa que Portbou va patir la davallada provocada pel tancament de la duana i es tem que es repeteixi.
4
trens de mercaderies
passaran a partir del dia 21 per la línia del TAV. Portbou tem una reducció de pas.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona