Figueres es va fer gran
Es va inaugurar el 1877 i el tren tardava més de sis hores des de Barcelona
Els pagesos ja protestaven al segle XIX perquè amb els carros havien d'esperar molta estona per travessar la via a la carretera de Roses
La inauguració de l'estació de Figueres a la segona meitat del segle XIX va tenir un atractiu i un pes social ben diferent al que té l'arribada de l'alta velocitat. Avui entra en servei la segona estació a la ciutat d'una manera ben discreta, sense inauguració, sense actes. Tot al contrari de la fastuositat que es va produir el 28 d'octubre de 1877, quan es va inaugurar oficialment la que s'ha mantingut tot aquest temps. Una multitud de figuerencs es van acostar fins a un edifici que, en aquella època, també era als afores d'una ciutat que no arribava als nou mil habitants.
El procés de completar la línia de tren de Barcelona fins a la frontera francesa es va posar sobre la taula l'any 1852. Deu anys després es van començar a redactar els plànols, però faltava completar el finançament. En aquell moment també es va decidir que la via del tren a l'Alt Empordà, en comptes de passar per l'interior i anar a buscar la connexió amb l'Estat francès a través del Pertús, que hagués estat el més lògic, es desviaria cap al litoral i passaria per Portbou i Cervera. Era l'opció que volien els francesos per motius militars, tot i que tècnicament era més dificultosa i no era l'enllaç natural. A l'Estat espanyol ja li va anar bé, tot i que durant el segle XX ja es va veure que aquest trajecte era un fre per agilitzar el transport de mercaderies amb Europa. S'ha tardat 133 anys a reparar l'error.
L'any 1875 es van activar les obres de construcció de la línia a Figueres, en què hi van participar 1.400 obrers i 80 carretes. La part més dificultosa va ser a darrera, on ara hi ha el col·legi La Salle, a causa de l'existència de recs, que van haver de ser tapats, i això va provocar algunes inundacions posteriors. L'any 1876 l'estació de Figueres va ser declarada de primera categoria, la qual cosa significava que podien parar-hi més trens i també que s'hi farien operacions de càrrega i descàrrega. El 14 de gener de 1877 va arribar la primera locomotora a Figueres i el 30 de setembre d'aquell any es va completar la línia entre Girona i Figueres.
El dia de la inauguració, el 28 d'octubre, va arribar el primer tren que procedia de Barcelona. Havia sortit a 2/4 de 7 del matí i va arribar a Figueres sis hores i mitja més tard. Avui, el que surti de la nova estació arribarà a París amb poc menys de cinc hores. És clar que la velocitat mitjana s'acostarà als 200 quilòmetres per hora, mentre que el d'aquella època circulava a una mitjana de 50 quilòmetres. Des del primer moment es van produir situacions que van tardar anys a resoldre's o que encara no s'han resolt. La més perpètua: ja en aquella època el pas a nivell de la carretera de Roses feia nosa als pagesos, que havien d'aturar-se molt de temps perquè passés el tren o maniobrés. Una altra és que des del primer moment es va veure que l'edifici de l'estació era massa petit. Van tardar cent anys a ampliar-lo. És d'esperar que aquest període no es compleixi quan es faci l'estació definitiva del TAV, que ha de substituir la que avui entra en servei a darrera el Culubret.
