La contra
20 anys del pont del Llaguter
El 23 de febrer del 1991, l'expresident Pujol va inaugurar la infraestructura que coronava la construcció de l'eix de l'Ebre, el llegat més important del seu govern al territori
Un dia com aquell, Benifallet no l'ha de veure més. Això és el que va escriure el cronista local Francesc Cots i Alcoverro quan recordava el 23 de febrer del 1991. Demà passat farà 20 anys que l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, inaugurava el pont del Llaguter, la infraestructura que culminava les obres de l'eix de l'Ebre (C-12). El pont es diu així gràcies a la iniciativa del mateix Cots i Alcoverro amb un altre veí del poble, Xavier del Panxo. Tots dos eren descendents de llaguters, i van demanar al govern que, tot aprofitant que el pressupost del pont tenia un percentatge reservat per a obres culturals, s'aixequés un monument que servís d'homenatge als menadors de les embarcacions tradicionals de l'Ebre. De fet, quan es va inaugurar, ja feia més d'un any que era obert al trànsit. El pont del Llaguter va ser obra de l'enginyer Santiago Pérez Fadón, de l'Enginyeria Reventós. Té un pòrtic de formigó amb 94 metres de llum i 234 metres de longitud, i està construït a base de dovelles prefabricades. El pressupost de l'obra va ser de 4,8 milions, lluny dels 12 milions que va costar el pont del Mil·lenari de Tortosa, dissenyat el 1988 per la mateixa enginyera.
Durant pocs dies, el pont i la barcassa de Benifallet van coexistir. Com els passos de barca de Miravet, Garcia i Flix, i les barques que fins fa poc van funcionar al Delta, la barcassa de Benifallet permetia que els veïns anessin a dellà, perquè bona part dels benifalletencs tenien algun tros de terra de conreu a l'altra banda del riu. Farts de la incomunicació i de les molèsties, pocs veïns recorden la barcassa amb el romanticisme que va envoltar la jubilació dels transbordadors del Delta: potser perquè a Deltebre i Sant Jaume formaven part de la imatge idíl·lica que servia per atraure els turistes. A Benifallet, el dia de la inauguració del pont, l'alegria del poble va ser tan gran –el govern va estar a punt de fer-lo una mica més amunt, entre Ginestar i Miravet–, que va haver-hi un veí que va travessar-lo de genollons i va arribar a l'altra banda amb els genolls ensangonats. També expliquen que un veí de Tivenys va celebrar la inauguració llançant-se al riu des de dalt del pont.
El Llaguter va suposar un abans i un després per a Benifallet, que fins aquell moment es trobava molt mal comunicat per carretera, a través del coll de Som, amb Tivenys i Tortosa. L'eix de l'Ebre i el pont del Llaguter van obrir el poble a la resta de la comarca, i també a la Terra Alta i la Ribera d'Ebre. De fet, el pont del Llaguter i la mateixa C-12 han estat unes obres cabdals per vertebrar el territori –i també la identitat ebrenca– durant aquestes dues dècades. L'evolució de Benifallet des del 1991, amb una aposta forta pels esports d'aventura i el turisme identitari –el 2002 es va fer el primer llagut turístic de l'Ebre–, només és un tast del que avançaria el territori amb millors infraestructures. Es veurà en pocs anys al Delta, gràcies al pont Lo Passador que ha permès unir Deltebre i Sant Jaume, i que ha estat una de les grans obres del tripartit a l'Ebre (igual que el pont del Llaguter i la C-12 ho van ser del govern de Pujol). Ara, el govern d'Artur Mas té damunt de la taula la missió de desdoblar l'actual eix de l'Ebre, tot començant per trobar una solució consensuada a la variant de Tortosa i Roquetes, que no siga ajornar el projecte amb l'excusa de la crisi. Per no parlar del tercer pont de Tortosa, que connectaria el campus universitari nou amb l'eix de l'Ebre i amb la resta del territori.
