La variant de Bescanó no es farà si no hi ha consens
El conseller Santi Vila alerta que, si no hi ha acord al territori, el govern té molts altres llocs on invertir
El projecte presentat al març ha rebut moltes al·legacions
La majoria dels al·legadors volen que s'estudiï més l'opció sud
Missatge clar ahir del conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Santi Vila: si no hi ha consens al territori sobre el traçat de la variant de Bescanó, l'obra no es farà. En una entrevista ahir al vespre a Televisió de Girona, Vila va assenyalar que la Generalitat té uns recursos limitats i molts altres llocs on invertir i que, per tant, si el territori no es posa d'acord a l'hora de decidir per on ha de passar la variant, els diners es destinaran a altres projectes que estiguin més clars.
La variant de Bescanó és un dels projectes principals de la reforma de l'N-141e, coneguda com la “carretera de la vergonya”, una de les vies més reivindicades del territori. L'estudi informatiu de la variant va sortir a exposició pública a mitjan març i ja es va deixar clar que l'obra no tenia un termini d'execució concretat i que dependria de la disponibilitat financera de la Generalitat en futures legislatures.
Nombroses al·legacions
El traçat proposat pel Departament de Territori ha rebut crítiques i al·legacions dels ajuntaments de Salt i Sant Gregori, d'una entitat veïnal de Montfullà i també de setze entitats que s'han unit per fer front comú per motius mediambientals (vuit entitats en defensa del territori i vuit grups polítics municipals de Salt, Girona, Sant Gregori i Anglès).
Un dels arguments que comparteixen la majoria dels al·legadors és que l'estudi només analitza les alternatives 1 i 2, és a dir, les que passen pel nord de Bescanó, travessant el Ter i entrant en una zona natural protegida de Sant Gregori i Salt.
Proposen que es faci un estudi exhaustiu de l'opció sud, que obligaria a construir un túnel per travessar les muntanyes. Les setze entitats que van fer al·legacions conjuntes plantegen la possibilitat que es dugui a terme l'alternativa 0. En aquest cas, seria mantenir el traçat actual de l'N-141e, però millorar-ne la seguretat.
L'Ajuntament de Bescanó sí que defensa el projecte tal com està concebut, però veu bé el debat generat pel traçat i les moltes al·legacions presentades. “Això és positiu, enriqueix el projecte, perquè la gent que s'estudia el tema i la Generalitat podran saber més bé què passa al territori a l'hora de prendre decisions”, deia fa uns dies l'alcalde de Bescanó, Xavier Soy, a aquest diari.
Amer, el precedent
De fet, ja hi ha un altre dels projectes de la reforma de l'N-141e que està aturat per falta d'acord a la zona. Es tracta de la variant d'Amer, que té la tramitació aturada des del 2011, quan també es va sotmetre a informació pública un nou traçat i no va obtenir prou consens territorial. En aquest cas, s'hi van presentar més de 700 al·legacions.
La diferència amb la variant de Bescanó és que els mateixos veïns no veuen la variant d'Amer com una obra prioritària. La Plataforma Carretera de la Vergonya opina que “hauria de ser l'última cosa que s'hauria de fer” de la reforma i, en canvi, considera la variant de Bescanó el tram més prioritari: “Si hi hagués consens, seria el primer que caldria fer”, indicava fa uns dies el portaveu, Jordi Planagumà.
Sense mullar-se sobre la gratuïtat de l'AP-7 a Figueres
El conseller de Territori, Santi Vila, no es va voler mullar ahir sobre la petició de l'Ajuntament de Figueres perquè els enllaços de l'AP-7 del nord i del sud de la ciutat puguin funcionar com a ronda gratuïta igual que s'ha fet a Girona. En l'entrevista a Televisió de Girona, Vila es va limitar a afirmar que “s'ha d'estudiar el tipus de trànsit” que tindria la via per a aquest ús i que, un cop es tingui un estudi clar pel que fa a qui beneficiaria i qui ho faria servir després, es podrà decidir si val la pena i demanar-ho a Abertis.
L'Ajuntament va aprovar dimarts una moció per reclamar-ne la gratuïtat, amb el suport de tots els grups menys el PP. La posició del govern de CiU ha canviat des de l'arribada de Marta Felip a l'alcaldia, ja que Santi Vila quan era alcalde es va comprometre a no demanar-ne mai la gratuïtat.
Abertis ja ha dit diverses vegades que no preveu aquesta possibilitat. El novembre passat, el director general, Josep Lluís Giménez, va afirmar que això seria “confondre la funcionalitat de les vies”. I hi va insistir de nou fa uns dos mesos quan ho va tornar a descartar dient que la intenció és que “l'autopista mantingui la funcionalitat de ser un corredor de connexió de llarg recorregut”. El nou enllaç nord de l'AP-7 a Figueres –en què finalment es permet entrar i sortir en les dues direccions– es va obrir al trànsit el 17 d'abril. El cost entre els peatges nord i sud de Figueres és d'1,30 euros.
