El pla territorial de les comarques gironines preveu un sistema de rodalies propi

Estudiaran la viabilitat de fer arribar trens directes de Girona fins a Blanes i tramvies a Olot i a la Costa Brava

El DOGC va publicar ahir l'edicte pel qual se sotmet a consulta pública l'avantprojecte del pla territorial de les comarques gironines. Segons es recull en el text, el document constitueix un instrument bàsic per garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, sostenible i eficient, la competitivitat del territori, la preservació del patrimoni natural i del paisatge i l'encaix adequat de les infraestructures.

Per impulsar la mobilitat a la regió mitjançant una xarxa de transport públic eficient, sostenible i integrada, el nou avantprojecte del pla aposta per potenciar els serveis ferroviaris d'altes prestacions, de llarg recorregut o regionals sobre la línia d'alta velocitat, amb estació principal a la ciutat de Girona, que també es convertirà en la principal estació intermodal. Així mateix, es preveu reorientar els serveis regionals que es presten sobre la xarxa convencional per potenciar la connectivitat entre els principals nuclis, així com per donar accés a les estacions d'alta velocitat.

El projecte estrella seria la creació d'un sistema de rodalies propi a les comarques gironines, en què s'analitzaria la viabilitat de fer arribar les rodalies de Girona fins a Blanes, i implantar un tren tramvia entre l'aeroport, Girona, Flaçà i un punt encara per determinar de la Costa Brava. El text recull també la possible creació d'altres trens tramvies de Girona a Sant Feliu de Guíxols i Olot. Així mateix, es vol construir cinc intercanviadors entre la xarxa ferroviària i altres modes de transport a Girona, Figueres-Vilafant, l'aeroport, Flaçà i Caldes de Malavella-Sils. Alhora, es vol potenciar el servei ferroviari en el corredor Barcelona-Vic-Ripoll-Puigcerdà per millorar la connectivitat ferroviària de la zona.

PROPOSTA

825.000.
habitants l'any 2026.
El pla territorial de les comarques gironines ordena el territori comprès per les comarques de l'Alt Empordà, el Baix Empordà, la Garrotxa, el Gironès, el Pla de l'Estany, el Ripollès i la Selva. A la demarcació gironina, que inclou un total de 208 municipis i 1.021 entitats singulars de població, hi viuen actualment més de 716.858 habitants. En aquest sentit, el projecte territorial de la Generalitat de Catalunya té en compte l'actual situació urbanística, demogràfica i econòmica d'aquestes comarques i les previsions de la seva evolució futura a l'hora de definir les estratègies de desenvolupament urbanístic, el sòl per a activitats econòmiques i les infraestructures necessàries. Aquestes previsions s'han fet per donar servei a una població que, segons els càlculs, podria arribar als 825.000 habitants al territori l'any 2026.
Creixement urbanístic:
Potenciat: Figueres, Vilafant (Camp dels Enginyers), Vilamalla, la Bisbal d'Empordà, Palafrugell, Mont-ras, Olot, Besalú, Girona, Salt, Vilablareix (el Perelló), Banyoles, Porqueres (Mata) i Cornellà de Terri.
Moderat o mitja: Cassà de la Selva, Celrà, Campdevànol, Sant Joan de les Abadesses, Llagostera, Maçanet, Sils, Vidreres i Riudellots de la Selva.
Millora xarxa viària:
Vies de llarg recorregut: autopistes i autovies i futura autovia A-2, que disposarà de més accessos per millorar la connectivitat interna de les comarques gironines. Desdoblament de l'eix transversal i perllongament de la C-32 per la costa del Maresme fins als municipis de Blanes i Lloret de Mar.
Vies estructurants primàries: eix pirinenc A-26/C-26/N-152 Portbou-Figueres- Olot-Ripoll-Cerdanya, C-35 Sant Celoni-Maçanet (condicionament de l'eix) i Maçanet- Llagostera C-26 Berga-Ripoll, C-17, variant est de Ripoll, C-63 Olot-Santa Coloma de Farners i Vidreres-Lloret de Mar, C-66 Besalú-Girona i Medinyà-Torrent, C-31 Torrent-Santa Cristina d'Aro, C-65 Santa Cristina d'Aro-Girona, N-141 Amer-Girona, C-25 aeroport-Riudellots de la Selva- Caldes de Malavella, N-260 Figueres-Roses, C-252/C-31 la Bisbal-Figueres, Ronda sud-est del sistema urbà de Figueres i Ronda est de Girona (N-II).

Protecció del territori

El pla territorial es configura com una eina per preservar els espais d'interès natural, agrícola i paisatgístic, i evitar la urbanització de zones de risc o mal comunicades. El projecte de pla, doncs, distingeix diferents graus de protecció del sòl. En aquest sentit, preveu la protecció especial en els espais naturals protegits, com són les 40 àrees incloses al pla d'espais d'interès natural (PEIN) i 34 més integrats a la Xarxa Natura 2000, entre les quals hi ha la reserva marina de les illes Medes i els parcs naturals de la Zona Volcànica de la Garrotxa, del Cap de Creus o dels Aiguamolls de l'Empordà. En total, el 75,17% de l'àmbit que abasta el pla territorial té assignada aquesta categoria de protecció. També preveu la protecció territorial al 10,09% del total de l'àmbit i es fa per raons d'interès agrari i paisatgístic, per raons de potencial interès estratègic, o per a la preservació de corredors d'infraestructures. Per altra banda, hi ha la protecció preventiva, que inclou els sòls classificats com a no urbanitzables que no hagin estat considerats de protecció especial o territorial, que és el 8,97% del territori.

Objectiu: estiu del 2010

L'avantprojecte del pla territorial parcial integra les propostes dels plans directors territorials de l'Empordà i de la Garrotxa, aprovats, respectivament, els anys 2006 i 2008. Igualment, té en compte els plans directors urbanístics del Pla de l'Estany, del sistema urbà de Girona i del sistema urbà de Figueres, actualment en diferents fases de tramitació. L'avantprojecte del pla se sotmetrà a consulta pública durant un període de dos mesos. Acabat aquest període, a principis de novembre, el document incorporarà els perfeccionaments i precisions que resultin del procés participatiu que ara s'inicia i serà aprovat inicialment pel conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal. Posteriorment, se sotmetrà al tràmit d'informació pública i se'n preveu l'aprovació definitiva abans de l'estiu del 2010.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona