Infraestructures

Grup de pressió a Lleida per exigir bones connexions

El vol impulsar la Diputació, que ha encarregat un estudi a l'Institut Cerdà que conclou que és urgent millorar l'accés per carretera a Tarragona

Ponent aspira a ser un gran centre logístic

La situ­ació geo­es­tratègica de Lleida con­ver­teix la demar­cació en una poten­cial pla­ta­forma logística de l'Euro­regió Piri­neus-Medi­terrània. Però amb unes con­ne­xi­ons que el pre­si­dent de la Dipu­tació, Joan Reñé, no va dub­tar a qua­li­fi­car de “ter­cer­mun­dis­tes“ i “deplo­ra­bles” es pot per­dre aquesta opor­tu­ni­tat econòmica. És per això que la Dipu­tació vol crear un grup de pressió al qual con­vi­darà a sumar-s'hi totes les ins­ti­tu­ci­ons del ter­ri­tori, així com el tei­xit empre­sa­rial “un cop pas­sin les elec­ci­ons”.

Reñé posarà sobre la taula un estudi encar­re­gat a l'Ins­ti­tut Cerdà que posa de mani­fest que Lleida és un punt estratègic que uneix dos impor­tants cor­re­dors, el de l'Ebre i el medi­ter­rani, però que no pot explo­tar tot el seu poten­cial perquè hi ha infra­es­truc­tu­res pen­dents que no per­me­ten que el ter­ri­tori sigui com­pe­ti­tiu mal­grat el poten­cial de Lleida per con­ver­tir-se en un refe­rent logístic per la seva situ­ació estratègica. L'estudi plan­teja un full de ruta amb diver­ses actu­a­ci­ons, entre les quals es pri­o­rit­zen la fina­lit­zació d'obres de l'auto­via A-27, la seva con­nexió amb l'AP-2 i la posada en ser­vei de l'auto­via A-14 entre Lleida i Alguaire, així com l'impuls de la línia fer­roviària Tar­ra­gona-Reus- Lleida.

L'objec­tiu és con­vo­car una pri­mera tro­bada el mes que ve amb tots els actors impli­cats per infor­mar sobre els resul­tats de l'estudi i començar a tre­ba­llar en un pla d'acci­ons tem­po­ra­lit­zat que per­meti situar la demar­cació de Lleida com una impor­tant pla­ta­forma logística.

Reñé va remar­car la importància del sec­tor agro­a­li­men­tari de les comar­ques de Lleida, que l'any 2013 va moure uns 15 mili­ons de tones. De fet, aquest lide­ratge és un dels punts forts de l'estudi que va pre­sen­tar la direc­tora de logística de l'Ins­ti­tut Cerdà, Marta Sánchez. Aquest repte té el suport de Ferr­med. El seu pre­si­dent, Joan Amorós, va mani­fes­tar el con­ven­ci­ment que Lleida ha de tenir “un futur esplen­dorós'' per la seva excel·lent posició geogràfica, que con­ver­teix la demar­cació en un punt estratègic per a la dis­tri­bució de mer­ca­de­ries i en una gran opor­tu­ni­tat per “con­ver­tir Lleida en un gran cen­tre logístic de dis­tri­bució de pro­duc­tes agro­a­li­men­ta­ris de la vall de l'Ebre”, i va adver­tir que “Sara­gossa ens pot pas­sar a davant” si no s'aplica el pla que pri­o­ritza la con­nexió viària i fer­roviària amb Tar­ra­gona.

Les obres més urgents

A banda de l'A-27, l'AP-2 i l'A-14 entre Lleida i l'aero­port d'Alguaire, s'insis­teix que a mitjà i llarg ter­mini és necessària l'Alme­nar-Sope­ria, el des­do­bla­ment de la C-13 entre Lleida i Bala­guer, el des­do­bla­ment de la C-14 entre Tàrrega i Mont­blanc i el des­do­bla­ment de la C-12 entre Lleida i Tor­tosa.

També es reco­mana poten­ciar el pla de Vila­no­veta com la gran pla­ta­forma del trans­port fer­ro­vi­ari de mer­ca­de­ries, una acció que tin­dria una pri­o­ri­tat “alta”, igual que el canvi d'ample de via. “El tri­an­gle Lleida-Tar­ra­gona-Tor­tosa és molt impor­tant per reforçar el poten­cial logístic de Lleida”, va subrat­llar Amorós.

“Poc hau­rem de dis­cu­tir perquè tots esta­rem d'acord que cal millo­rar les con­ne­xi­ons viàries i fer­roviàries de Lleida amb França i amb el nos­tre port de mar més pro­per, que és Tar­ra­gona”, va afe­gir Reñé res­pecte al futur lobby que es vol impul­sar.

LES FRASES

Hi ha una evident mancança d'infraestructures. Tenim un model tercermundista
Joan Reñé
president de la diputació de lleida
La connexió entre València i París passa per Lleida. El túnel de Salau és viable i és necessari
Joan Amorós
president de ferrmed
A Lleida conflueixen l'Ebre i el Mediterrani. És una situació ideal per liderar la logística de l'Euroregió
Marta Sánchez
directora logística de l'institut cerdà

Es desempolsa el projecte del túnel de Salau

Joan Amorós, president de Ferrmed, el lobby multisectorial que es planteja com a objectiu connectar les zones d'Europa amb més activitat econòmica i logística, té clar que el túnel de Salau “és la manera més ràpida i menys costosa de transportar mercaderies de València a París”. Segons la seva opinió, “el túnel de Salau no tan sols és viable, sinó que és necessari”. El 1879 es va aprovar la línia fèrria Lleida-Saint-Girons, en què es preveia travessar els Pirineus a través d'un túnel sota el port de Salau. El 1924 es va inaugurar el tram Lleida-Balaguer. El 1951 la línia va arribar a la Pobla de Segur i es va desestimar el projecte fins a França. “És un error, perquè en aquest tram les rampes són de 12x1.000, mentre que a Canfranc o Puigcerdà, són de 40x1.000”. Amorós hi va afegir que el túnel de Salau tindria 14,5 km, mentre que l'opció aragonesa preveu un túnel de més de 40 km. “És l'opció més natural per enllaçar amb Tolosa.” Un trajecte que refermaria la capitalitat logística de Lleida, ja que “quedaria al centre de l'Euroregió Pirineus-Mediterrània”, va subratllar Amorós.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia