Infraestructures i serveis

EL PERSONATGE

Passos de pardal a l'N-II

L'Estat engega al ralentí obres a l'N-II que no estaran fins almenys el 2017 mentre que altres continuen encallades

Nova caiguda de viatgers a l'aeroport, que tancarà l'any per sota els 1,8 milions

Es posa en marxa definitivament tota l'autopista energètica de la MAT i queda pendent bona part de l'alimentació al territori

Des de fa uns anys, amb la crisi, és mala època per a les infraestructures. Els governs no tenen diners per fer macroinversions i tot està bastant aturat. I el 2015 no n'ha estat l'excepció. Des de l'Estat només s'han destinat unes poques partides per seguir a pas de pardal les eternes obres de desdoblament de l'N-II, que continua, com sempre, a un ritme molt més lent del promès. Res per a tota la resta (desdoblament de l'A-26 entre Figueres i Besalú, variant de Ribes de Freser i altres obres a l'eix pirinenc, etc.), que està aparcada de fa anys. La Generalitat només va incloure al pressupost quatre obres d'un cost no gaire alt –destaca la reforma de l'antiga C-65 a Llagostera i la millora de la Gi-555 de Sils a Massanes– perquè no se li disparessin els números. També en carreteres, la Diputació ha continuat el seu pla, que va començar el 2014 i pel qual anirà assumint i arreglant al llarg de 24 anys fins a 540 km de vies que fins ara eren municipals o de la Generalitat.

En qualsevol cas, sens dubte, el gran tema continua sent l'N-II, l'eix vertebrador viari de la demarcació. El 2014 va acabar amb la inauguració, just abans de festes de Nadal, del segon tram desdoblat, el de Caldes a Sils, amb la ministra Pastor, tota cofoia, posant la primera pedra del tram contigu, el Sils-Maçanet, i anunciant que al gener començarien les obres de l'Orriols-Vilademuls, dels nous enllaços de Pontós i Garrigàs i també dels nous enllaços de Tordera. A l'hora de la veritat, però, la major part del 2015 ha estat un desert. Les obres de Sils a Maçanet van començar al gener però no se'n van veure els primers fruits fins ben bé a principis d'estiu i cal subratllar que tenen 40 mesos d'execució. És a dir, que la data prevista d'acabament és l'abril del 2018. I de la resta d'obres no se'n va saber res durant tot el primer semestre. Al juliol van començar finalment les de Tordera i aquesta tardor les de Pontós (a Garrigàs encara no hi ha moviment) i l'Orriols-Vilademuls. Totes amb terminis d'execució que s'allarguen fins al 2017 o 2018. Pel que fa a la resta de trams, poquíssims avenços en les tramitacions i això que la ministra havia promès que tots estarien en obres en acabar la legislatura. En la majoria, el projecte s'està redactant des del 2013.

L'aeroport encara no toca fons

I si a l'N-II es fan avenços petits, on es continua anant cap enrere és a l'aeroport de Girona. El 2015 és ja el setè any de caiguda i, tot i el fort descens acumulat ja, la davallada d'enguany no és pas petita. A falta de les dades de desembre, el descens de passatgers supera el 18%. Ryanair ha fet a l'estiu una retallada dràstica de vols per segon any consecutiu –de les 65 rutes del 2013 es va passar a 49 l'any passat i a només 36 aquest 2015– i a l'hivern es manté en mínims –només 13 rutes–. I encara gràcies. El delegat del govern a Girona, Eudald Casadesús, va revelar al juliol que l'hivern passat es va estar a punt de tancar l'aeroport perquè Ryanair es va plantejar només volar a Girona durant l'estiu. Casadesús, a més, va alertar que si es queia per sota dels 2 milions de viatgers anuals això tindria un impacte negatiu al territori. I a hores d'ara ja és clar no només que no s'arribarà a aquesta xifra, sinó que ni tan sols s'assoliran els 1,8 milions (es perdran uns 400.000 usuaris respecte al 2014); xifra que suposa un terç dels que hi havia a la millor època (el 2009 es va arribar al màxim de 5,5 milions).

La MAT ja funciona de punta a punta

Una de les notícies en infraestructures de l'any ha estat la posada en marxa del tram soterrat de la MAT, que ha culminat tota l'autopista energètica de 400 kV entre Sentmenat, al Vallès, i Baixàs, a la Catalunya del Nord. No es va posar en servei fins a l'octubre, després de diversos endarreriments, però el president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre francès, Manuel Valls, van presidir una pomposa inauguració ja al febrer, vuit mesos abans. La simbòlica cerimònia de Rajoy i Valls va coincidir amb la setmana que el Tribunal Suprem va cridar a declarar els pèrits dels opositors a la línia pel contenciós que hi han presentat. La plataforma opositora confia a poder guanyar als tribunals el que sobre el terreny ha estat impossible. La MAT ja és una realitat. Almenys el pilar bàsic, l'autopista energètica entre l'Estat espanyol i l'Estat francès, però queden pendents bona part de les subestacions per alimentar el territori. No només les dependents del ramal de la Selva –en stand by des del 2014– sinó també les de la nova àrea de la Farga –al Gironès– i la d'Endesa a Santa Llogaia, a l'Alt Empordà.

Ana Pastor

La ministra de Foment no ha visitat les comarques gironines el 2015, però és protagonista perquè aquest any s'han incomplert totes les promeses que va fer sobre l'N-II en les seves visites el 2013 i el 2014. Per exemple, havia promès que tots els trams estarien en obres abans d'acabar la legislatura i en la gran majoria encara s'està redactant el projecte, des de l'any 2013.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la crònica

Angoixa màxima al Baix Ter

El litoral gironí vol ajuts supramunicipals i de l’Estat

palamós / sant antoni

Tercer intent fallit pel pressupost de Palau-saverdera

palau saverdera

El pantà de Susqueda vessa durant tot el dia

girona

El Ripollès, la Garrotxa i el Pla de l’Estany es van refent

RIPOLL / OLOT / BANYOLES

La ciutat de Girona veu amb impotència com es desborda el Ter

La força de l’aigua causa destrosses arreu de les comarques gironines

El ple adjudica les obres de l’Espai Cràter d’Olot

Olot

Una comissió per modificar el ROM de Figueres

FIGUERES