Infraestructures i serveis

L’últim poble gironí amb pous passarà a tenir xarxa d’aigua

L’Armentera és un dels últims nuclis de la demarcació que no tenen xarxa d’aigua potable

L’Ajuntament posa a concurs l’execució del projecte, que afectarà 800 veïns

S’hi instal·laran 7 km de canonades i s’hi faran unes 530 connexions

“Som l’últim poble de la demarcació que no té xarxa d’aigua; ara toca, i seran les obres més importants que s’hauran fet en molts anys al municipi”, diu l’alcalde, Narcís Isern. El recurs dels pous individuals per suplir l’absència de xarxa municipal el trobem en altres municipis, però limitat a urbanitzacions o disseminats; la peculiaritat de l’Armentera és que és tot el nucli antic del poble que està en aquesta situació. La nova xarxa portarà aigua a uns 800 veïns que avui es proveeixen amb pous propis, en un municipi d’uns 950 habitants. A diferència d’altres pobles, aquí els únics que ja disposen de l’embrió de xarxa municipal són els habitants de les urbanitzacions més recents.

L’Ajuntament ha posat aquest mes passat a concurs les obres d’execució. L’alcalde confia que els treballs començaran abans de final d’any i que el projecte estarà enllestit el juny del 2020. Per fases, s’aniran obrint carrers per instal·lar-hi uns 7 km de canonades i unes 530 connexions, en habitatges majoritàriament, però també en magatzems (en ús o antics), que quedaran preparats per si un dia fa falta connectar-los. En total, el cost del projecte està xifrat en uns 850.000 euros. El finançament s’assumirà amb el suport de la Diputació de Girona (un 25%); un 35% provindrà de contribucions especials dels veïns afectats, a qui es farà arribar la canonada a la porta de casa –s’hi connectin o no–, i la resta serà a càrrec de l’Ajuntament.

Control sanitari

No és que els veïns menin pressa perquè els arribi la xarxa. A l’Armentera tenen la sort d’estar situats en una zona amb una important capa d’aigua al subsol. Sota terra, a uns 10 o 15 metres, sempre hi ha hagut aigua, només cal fer un forat i instal·lar-hi una bomba. Els veïns consultats a peu de carrer, particulars o comerciants, no se’n queixen. L’única pega seria que tenen una aigua amb molta calç, però la majoria de les persones consultades ho resolen instal·lant un descalcificador. I com que no han tingut problemes fins avui, alguns veïns es pregunten què passarà ara.

“La necessitat de fer la xarxa ve motivada per un tema de control sanitari. L’aigua ha de tenir unes garanties sanitàries, i això és el que ens obliga a fer el pas”, diu l’alcalde. Avui l’aigua és potable, però cap capa freàtica és a recer d’una contaminació de nitrats o de qualsevol altre mineral. Ara com ara, cada veí s’ha de preocupar de controlar la seva aigua.

L’Ajuntament controla la qualitat de l’aigua potable que distribueix per xarxa, i que per ara només arriba a alguna urbanització. Amb la nova xarxa, tot quedarà unificat. El projecte d’instal·lar la xarxa d’aigua a l’Armentera ve de lluny. L’any 90, l’alcalde de l’època, Narcís Roquera, ja parlava de la necessitat de posar aigua al poble. Narcís Isern avança que aquest serà el seu darrer mandat i vol deixar la feina feta.

LA XIFRA

7
quilòmetres
de canonades i unes 530 connexions s’instal·laran als carrers del poble de l’Armentera.

LA FRASE

Des de l’Ajuntament, la necessitat de fer la xarxa ve motivada per una qüestió de control sanitari
.
Narcís Isern
alcalde de l’armentera

Passar a pagar la taxa d’aigua

Els veïns del poble de l’Armentera fins ara no han pagat mai pel servei de l’aigua. Tot i això, d’alguna manera, els pous particulars també tenen un cost, perquè avui ja paguen per l’electricitat, pel manteniment de la bomba i per fer analítiques de l’aigua, per als que en facin. “Possiblement, els sortirà una mica més car”, admet l’alcalde, però també és veritat que, dins de l’import dels impostos de d’aigua, s’hi inclou tot el tema del sanejament i fins ara aquests veïns no el paguen. D’alguna manera, hi ha un greuge comparatiu amb els altres veïns que sí que paguen per aquest concepte i es racionalitzarà el conjunt. Qui controlarà si els veïns de l’Armentera es connecten a la xarxa o si continuen proveint-se amb els seus pous particulars? “L’Ajuntament, en això, no hi entrarà; només ens cuidarem de fer arribar la canonada a la porta de cada casa i qui vulgui s’hi connectarà”, respon Narcís Isern. L’alcaldable interpreta que el canvi es farà progressivament, que possiblement alguns veïns no faran el canvi de manera immediata, però sí quan sorgeixi algun problema; el dia que se’ls espatlli la bomba o que hagin de renovar la instal·lació, serà l’oportunitat de fer el pas. A la llarga, però, és probable que alguna administració supramunicipal, com l’ACA, s’hi posi més ferma. De fet, fonts de l’ACA recalquen que els pous particulars també han de ser declarats i han de disposar d’un comptador (no tots en tenen), i que una de les seves funcions és vetllar perquè aquesta normativa es compleixi, tot i admetre que no és fàcil controlar-ho.

Neix la Comunitat d’Usuaris d’Aigua del Baix Fluvià

Sis municipis es reagrupen per afrontar la gestió compartida de l’aigua en aquesta àrea
La constitució de l’ens arriba aquesta tardor a la recta final
Esteve Carrera

A la mateixa àrea on l’Armentera es prepara per fer un pas decisiu en la gestió de l’aigua, també està a punt de constituir-se la Comunitat d’Usuaris d’Aigua (CUA) del Baix Fluvià. La tramitació es va iniciar fa uns tres anys i arriba a la recta final. L’ens reagruparà tots els usuaris d’aigua –ajuntaments, sector agrícola, operadors turístics i industrials, el parc dels Aiguamolls, etc.– de sis municipis: Sant Pere Pescador, l’Armentera, Ventalló, Torroella de Fluvià, Vilamacolum i Viladamat.

“Tots depenem de l’aigua del Fluvià i d’aqüífers que compartim”, diu Agustí Badosa, alcalde de Sant Pere Pescador, municipi que ha estat entre els impulsors de l’ens. Com a rerefons, hi ha la disminució de les reserves dels aqüífers i la salinització de les aigües interiors. “La situació es va agreujar el 2016. En períodes de sequera que s’allarguen, podem tenir problemes”, diu l’alcalde. Una de les primeres funcions de la CUA serà fer una fotografia de la situació per saber exactament quanta aigua s’extrau. A Sant Pere Pescador també hi ha encara una urbanització on els veïns es proveeixen d’aigua mitjançant pous particulars, i que properament passarà a connectar-se a la xarxa municipal. A banda dels ajuntaments, però, un gran consumidor d’aigua és el sector agrícola, així com els nombrosos càmpings que hi ha en aquesta àrea.

Un cop es coneixeran les necessitats globals, s’analitzaran les mesures correctives que es poden prendre: estalvis possibles en el reg, obres d’infraestructures o possibles connexions, per exemple, amb l’aigua procedent de Boadella si fes falta. “No hi ha una solució màgica, però ho hem d’afrontar”, diu Badosa. És la segona iniciativa destinada a la gestió integral de l’aigua que s’impulsa a l’Alt Empordà. La primera va ser la Comunitat d’Usuaris d’Aigua de la Plana Litoral de la Muga. La CUA del Baix Fluvià s’hauria de formalitzar aquesta tardor i té el suport del Departament d’Agricultura de la Generalitat i de l’ACA, que han acompanyat el procés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona