Serveis

priorat / ribera d'ebre

El TSJC anul·la un parc eòlic per motius ambientals

La central del coll de la Garganta es troba dins de les àrees protegides per la migració d'aus i de nidificació de l'àliga cuabarrada

El Gepec i la DOQ Priorat van presentar un recurs a la instal·lació

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha basat en criteris ambientals l'anul·lació de la central eòlica del coll de la Garganta, als termes municipals de la Torre de l'Espanyol, el Molar i la Figuera. La sala del contenciós administratiu ha resolt en contra de la concessió administrativa, el projecte executiu i la declaració d'utilitat pública de la central i, d'aquesta manera, estima el recurs presentat pel Consell Regulador de la Denominació d'Origen Qualificada Priorat i del Grup d'Estudi i Protecció dels Ecosistemes del Camp (Gepec).

La resolució destaca quatre motius ambientals per declarar nul·la la central. El document pren rellevància jurídica en una activitat d'aquestes característiques en tant que destaca que hi ha carències en l'estudi de mobilitat de l'avifauna i, en especial, de l'àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), una espècie de la qual en calia un radioseguiment d'un any sencer. El rapinyaire, típic de paisatges mediterranis, està en perill d'extinció, segons el barem de la Unió Internacional per la Conservació de la Natura. Les serralades litoral i prelitoral de Tarragona n'acullen la major densitat, amb una parella per cada 30 quilòmetres quadrats.

El to proteccionista de la resolució també diu que el parc eòlic es troba dins l'IBA –Important Bird Area– de les serres del Montsant i Prades i un aerogenerador es troba en sòl de la Xarxa Natura 2000.

Antecedents

Una resolució del jutjat contenciós administratiu de Lleida del maig va donar la raó a entitats ecologistes i, seguint la doctrina del TSJC, va ordenar l'enderroc dels 25 molins del parc del Tallat que hi ha al terme de Vallbona de les Monges (Urgell). El parc, en marxa des del 2007, no estava avalat per un pla urbanístic que reservés el sòl rústic.

LA XIFRA

13
aerogeneradors
estan projectats al parc, on només se n'han construït nou. Quatre estan pendents de reubicació.

La tramitació, pas a pas

L'empresa Ecotècnia va iniciar la tramitació del parc el 2003, ara propietat de la portuguesa EDP Renovables, amb una capacitat de generació total de 21,71 megawatts. La central va rebre la declaració d'impacte ambiental (DIA) favorable el 2006, tot i que no es va publicar fins gairebé quatre anys després. Amb tot, la ponència ambiental de parcs eòlics va deixar en suspens i pendents de reubicació la instal·lació de quatre dels tretze aerogeneradors per evitar possibles afectacions a l'avifauna. La direcció general d'Energia i Mines va donar l'autorització administrativa i va aprovar el projecte executiu el gener del 2007, i el pla especial urbanístic del projecte es va aprovar definitivament el juny del 2008. La subestació transformadora i la línia d'interconnexió amb la línia Pradell-Ascó van rebre l'autorització administrativa i de projecte el 2009. El projecte també inclou la construcció d'un punt de reserva d'aigua de 120 metres cúbics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona