La primera gran fàbrica d'aigua

Amb un potencial de producció de 60 hm³ anuals, la dessalinitzadora que s'inaugura avui és un salt en la política hídrica

«Amb projectes com la nova planta del Prat, el govern vol garantir l'abastiment d'aigua a la població amb independència de les condicions climatològiques», afirma Presidència de la Generalitat, i fa unes setmanes l'alcalde de Barcelona i president de la mancomunitat de l'àrea metropolitana, Jordi Hereu, afirmava que, amb la dessalinitzadora, es veu «el futur garantit», mentre que abans «no era així». El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, també ha repetit més explícitament des que es va superar el greu episodi de sequera que, amb les bones reserves d'aigua que hi ha actualment als pantans i la planta del Prat, hi ha marge per aguantar prou temps perquè no sigui necessari tornar-se a plantejar un transvasament d'urgència –el 2012, recorda el departament, han d'estar en servei dues noves plantes amb una capacitat igual que la del Prat–. Per la patronal i els enginyers de canals, camins i ports, en el futur caldrà connectar les xarxes de la conca hídrica de l'Ebre amb les de Barcelona per donar seguretat definitiva al sistema d'abastament.

En qualsevol cas, és cert que la posada en marxa avui de la planta del Prat representa un salt en la política hídrica del país perquè, fins ara, la dessalinitzadora de la Tordera no ha estat suficient per salvar aquell greu episodi de sequera. I és que la planta del Prat serà, segons el govern, la principal instal·lació productora d'aigua potable d'Europa pel que fa a l'abastament urbà. La capacitat anual de 60 hm³ permet afrontar el curt termini amb tranquil·litat comptant que avui n'hi ha 550 als pantans del sistema Ter-Llobregat i que l'àrea metropolitana en consumeix 360 a l'any.

Aquesta volum folgat d'aigua emmagatzemada als pantans dels rius Ter i Llobregat permet posar en servei la dessalinitzadora a poca potència perquè, en aquest sentit, cal recordar que aquesta tecnologia no és barata. La planta del Prat pot dessalinitzar cada dia 200 milions de litres però aquest ritme de funcionament suposaria una despesa diària de 72.000 euros perquè les innovacions tècniques dels darrers anys no han aconseguit reduir la despesa elèctrica de 3 kW/h que es necessiten per produir 1.000 litres d'aigua potable. Sembla evident que quan el descens de les reserves obligui a posar a màxima potència la planta la despesa pública serà important. El conseller de Medi Ambient ha dit que la posada en marxa de la planta no suposarà un encariment de la factura però el mateix Hereu admetia que caldria fer-ho progressivament.

Fins avui, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) encara no ha revelat quin volum d'aigua començarà a produir la dessalinitzadora des del primer dia. Tècnicament és inevitable un mínim perquè aquesta és una gran instal·lació que no pot aturar-se i engegar-se contínuament ni variar en extrem i a l'instant els cabals de producció. Sembla evident que no produirà a l'engròs fins que no hi obliguin els pantans.

Retorn de cabal al Ter

El retorn progressiu del cabal ecològic al riu Ter haurà de ser una de les conseqüències positives de la posada en servei de la dessalinitzadora. La meitat del cabal del riu Ter es desvia cap a Barcelona per abastar la població. L'objectiu del Departament de Medi Ambient és reduir un 40% l'aportació, des dels 190 hm³ actuals fins als 115 hm³. El procés, però, serà progressiu. Amb la dessalinitzadora del Prat i l'ampliació de la de la Tordera es volen reduir 40 hm³ el 2010. Amb la de Cunit en marxa, 60 hm³ el 2012 i arribar als 75 hm³ el 2015.

Estalvi energètic

La planta gasta 3 kWh/m³ perquè n'estalvia 3 més per mitjà d'una tecnologia de recuperació. Són uns intercanviadors de pressió. La fase d'osmosi en què es treu la sal a l'aigua requereix elevar la pressió de l'aigua fins a les 70 atmosferes. Però només la meitat de l'aigua elevada a aquesta pressió es converteix en potable. La resta continua sent salada però manté la pressió. Per mitjà d'uns intercanviadors de pressió, les 70 atmosferes d'aquestes salmorres es traspassen a la nova aigua de mar que entra en la fase d'osmosi.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona