Serveis

TRANSPORT

Molts “tronats” pel tren i algun turista

El tren turístic Costa Brava, format per vehicles antics, fa el trajecte inaugural enmig de curiosos i sobretot aficionats del ferrocarril

Els més veterans recorden els combois de la seva infància

Durant tot el trajecte, més gent mirant per la finestra que asseguda. I sobretot moltes fotos.

Fotos i fotos. Des d'abans d'arren­car a Figue­res fins després d'arri­bar a Port­bou, el tren turístic Costa Brava –for­mat per vehi­cles antics– va ser focus ahir al mig­dia de cen­te­nars, gai­rebé diria milers, de fotos en el viatge inau­gu­ral. L'única decepció per a alguns: no hi havia la màquina de vapor, sinó una dièsel, també antiga. I de seguida, l'expli­cació dels experts en el tema (la majo­ria): Adif no ha donat permís per usar-la en dies de risc d'incendi. Entre els dece­buts, un afi­ci­o­nat de Ciu­dad Real, que viu a Bar­ce­lona i esti­ueja a Llançà, que des­taca, però, l'ocasió que és el viatge: “A França i Ale­ma­nya és més habi­tual, aquí no.” La majo­ria de fans –alguns s'auto­de­fi­nei­xen com a “tro­nats” pel tren– estan entu­si­as­mats: “És irre­pe­ti­ble anar en un vagó d'aquesta època.” I uns fabri­cants de trens en mini­a­tura m'expo­sen la visió contrària a la nor­mal: “Per nosal­tres és com una maqueta al revés, en gran.”

A l'andana de Figue­res també s'acos­ten curi­o­sos, alguns atrets per les notícies prèvies i d'altres que s'ho han tro­bat de casu­a­li­tat, com dues noies d'una coral figue­renca que van a Port­bou –on fan con­cert al ves­pre– però amb Renfe. “De saber-ho pot­ser hauríem aga­fat aquest.” I quan arriba el seu tren, els viat­gers que en bai­xen, nous encu­ri­o­sits en l'antic del cos­tat.

S'acosta l'hora. Els pas­sat­gers –molts “tro­nats” i algun turista– van dis­tri­buint-se en els tres vagons. Dos de ter­cera classe: un amb com­par­ti­ments inde­pen­dents (un xic claus­trofòbic, con­fessa un viat­ger un cop a Port­bou) i un altre de nor­mal, que enca­beix la majo­ria del pas­satge. Tanca la comi­tiva un vagó “de més de pri­mera classe”, em diu un altre fan fer­ro­vi­ari: era el des­ti­nat a la direcció –amb lavabo, cuina i dos salons amb sofàs–.

Als afi­ci­o­nats de més edat, el tren els porta records. Alguns del tre­net de Sant Feliu, “sobre­tot perquè tenia el bal­co­net per entrar”; altres de la infància, quan veien pas­sar trens a l'estació i eren feliços si el maqui­nista els xiu­lava. A prop dels vete­rans, dos nadons de 4 mesos que s'estre­nen en tren. En el cas de la Can­dela, els pares ho han fet exprés: “Volíem que el seu pri­mer viatge en tren fos espe­cial.” En el d'en Mateu, és un regal d'ani­ver­sari de la mare al pare, un altre malalt del fer­ro­car­ril. També és el pri­mer viatge en tren per al Fran­cesc, de sis anys, que tot i que l'únic simi­lar que havia fet era anar en metro, té clar el que li està agra­dant més: “Els túnels.”

Durant tot el tra­jecte, més gent mirant per la fines­tra que asse­guda. Mol­tes fotos. Bon ambi­ent. Assa­bo­rint el pai­satge, en un dia de sol i amb el bon aire con­di­ci­o­nat que són les fines­tres sense res. Cap al tram final, salu­ta­ci­ons entre viat­gers i gent de la platja i de les cases d'algu­nes urba­nit­za­ci­ons.

S'arriba a Port­bou a l'hora pre­vista. Més fotos. I després de mitja hora ja no queda ras­tre del tren antic a la via. A la mateixa hora arrenca un tren de Renfe que comença a por­tar els pri­mers viat­gers de tor­nada a Figue­res. Entre ells, en Mateu, encara des­pert. La Can­dela, en canvi, abans s'havia que­dat ben ador­mida gràcies al sac­seig, notori, del tren antic.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.