L'estiu sec fa créixer el consum d'aigua del CAT, que tot i això es considera estabilitzat
El Consorci d'Aigües de Tarragona va servir 2,818 m³/s de mitjana al juny, juliol i agost, 1 menys que la concessió màxima
El president del CAT, Daniel Pi, es mostra satisfet per l'evolució global d'un consum que creu que en general es troba «estabilitzat». Així, reflexiona que la tendència és que «pugi els anys secs i baixi en els humits, perquè si els ajuntaments ja tenen aigua, la treuen dels pous propis i no l'agafen de la xarxa». Enguany, l'hivern va ser plujós, però no la primavera i l'estiu, que han estat més aviat secs i calorosos, fet que va fer baixar el consum durant els primers mesos de l'any respecte als anteriors –al 2008 la sequera va ser històrica fins ben entrada la primavera, quan va ploure molt, i després l'estiu no va ser especialment calorós–, però en canvi l'ha fet augmentar una mica aquest estiu, ja que els municipis disposaven de menys recursos. Així, entre el juny, juliol i agost d'enguany, el CAT ha servit als clients un total de 22,4 milions de metres cúbics d'aigua, per sobre dels gairebé 21,8 milions del mateix període de l'any passat. «La sequedat i la calor dispara el consum, així que l'augment de només un 2,8% es pot considerar molt acceptable», valora Pi, que recorda que l'any anterior, el 2007 –ja en plena sequera, això sí– la xifra havia estat molt superior, de 24,7 milions. Ara bé, si s'agafa l'evolució dels últims deu anys, la tendència general ha anat clarament a l'alça en la primera meitat de la dècada –el 2003 fins i tot es va disparar–, i s'ha estabilitzat a l'alça en la segona meitat, amb una altra punta el 2007, fet que s'explicaria pel gran augment de població que ha experimentat el Camp. En aquest sentit, d'altra banda, el president del CAT matisa que el fet que enguany hagi crescut el consum del consorci «no vol dir que hagi augmentat en global, ja que els municipis també han d'haver gastat menys recursos propis».
Baixa un 4,4% al 2009
Pi també recorda que, més enllà de la punta de l'estiu, considerant globalment els vuit primers mesos del 2009, el consum del CAT «s'ha mantingut, i fins i tot ha baixat una mica respecte al 2008». Concretament, ha passat dels 50,1 hectòmetres cúbics –50 milions de m³– a poc menys de 48, un 4,4% menys, «i això també és bo», tot i que Pi admet que en aquest cas «també hi ha influït el consum industrial, que ha baixat per la crisi econòmica, si bé és difícil determinar quin pes té exactament en el total». Si es manté la tendència en el que resta de l'any, previsiblement el consum total del 2009 se situaria al voltant dels 70 hm³, una xifra semblant a la de l'any passat, i només un pèl superior a la dels últims anys, quan ha rondat els 68 o 69.
Les puntes d'estiu
Observant les dades diàries de l'estiu que s'acaba, també destaca que cap de les puntes de consum va acostar-se al màxim que la llei permet que s'extregui del riu Ebre, que és de 3,856 m³/s, és a dir, un total de 120 hm³ l'any. El dia que més s'hi va acostar –el de més consum de tot l'any– va ser l'1 d'agost, que va anar de 0,228 m³/s. Els dies de més consum, solen coincidir amb divendres o dissabtes, quan la població estacional a la costa és major i, a més, la gent sol omplir els dipòsits de casa per no tenir problemes per passar el cap de setmana.
ELS CONSUMS DEL CAT
Interconnexió amb Riudecanyes i el Catllar
Un dels projectes amb què treballa el CAT és la diversificació de fonts per poder sortir del pas en cas de situacions d'emergència. És amb aquesta intenció que està estudiant una possible interconnexió entre la seva xarxa i la del pantà de Riudecanyes. «En cas de problemes, així es podrien agafar un seguit de metres cúbics del pantà, i tornar-los després als seus usuaris», explica Pi, per a qui es pot tractar també d'una bona solució per a la comunitat de regants: «En anys secs també els podríem avançar aigua i ja ens la tornarien, així que l'acord estaria enfocat més com un intercanvi, que podria tenir un paper important en la regulació dels cabals de la zona.» En el mateix sentit, de fet, el consorci també ha parlat amb Repsol, gestor del pantà del Catllar, amb qui, pel fet de ser ja client del CAT, podria ser més fàcil l'acord. «Cal pensar que enmig també hi ha un projecte de reutilització d'aigües, i ens interessa poder jugar amb diversos abastiments», constata el responsable.
Pi, això sí, assegura que «en cap cas no es planteja utilitzar els embassaments com a magatzem del CAT, ni el de Riudecanyes ni el del Catllar, que a més perd pertot arreu». Ho justifica perquè, per les seves petites dimensions, tenir aigua pròpia als pantans «tampoc ens trauria de cap mal tràngol, i, a més, tal com és el clima mediterrani, en una situació de pluges es podria arribar a desbordar».
En qualsevol cas, Pi aclareix que tot plegat encara està en tractes, i les obres no seran pas una prioritat de l'any vinent. I és que la «gran obra» d'aquest curs ha de ser, sens dubte, la dessalinitzadora de Cunit, que l'Agència Catalana de l'Aigua «previsiblement traurà a concurs a final d'aquest setembre o a l'octubre», segons el mateix Pi.
Un pla d'obres en curs
El CAT té en marxa un pla d'obres –algunes de les quals ja ha completat– per al període 2007-2011, amb una inversió global d'uns 66 milions. A l'estació de tractament de l'Ampolla, així, hi posarà en marxa un nou dipòsit d'aigua de 165.000 m³, el més gran del consorci, a més d'una planta pilot d'eliminació de sulfats. Amb una inversió de 14,6 milions, també s'està ampliant la xarxa de subministrament cap a Montbrió i Vinyols i els Arcs, al Baix Camp, i diversos municipis de l'interior del Baix Penedès. Altres actuacions previstes a curt termini són un nou dipòsit regulador a Calafell i un de bombament a Perafort, l'electrocloració a Sant Pere i Sant Pau o millores hidràuliques en la conducció principal de la xarxa. En els darrers mesos, el CAT ha posat a licitació nous dipòsits reguladors a l'Arboç i Castellvell, i l'accés i la protecció de l'entorn de l'estació de bombament de l'Hospitalet.
