Medi ambient

L’abocador de l’Alt Empordà tindrà 17 anys més de vida útil

La Generalitat dona el vistiplau a l’ampliació del dipòsit de Pedret i Marzà

Es farà un nou vas de 940.000 m³

La vida útil de l’abocador comarcal de l’Alt Empordà s’allargarà entre 17 i 20 anys més. El projecte d’ampliació del dipòsit controlat de rebuig de l’Alt Empordà ha rebut el vistiplau del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, que ha atorgat l’autorització ambiental amb una declaració d’impacte ambiental favorable al projecte. El projecte consisteix a ampliar l’abocador actual amb un nou vas de més de 940.000 metres cúbics i una superfície d’aproximadament 72.000 metres quadrats, de manera que augmentarà la capacitat fins a gairebé 2.500.000 metres cúbics. També s’hi construiran instal·lacions auxiliars, com una de deshidratació de fangs, una bassa provisional de lixiviats i dues basses d’aigües pluvials.

Centre de tractament

“Ens adaptem al segle XXI. A l’Alt Empordà anàvem una mica enrere però els darrers anys hem passat d’un abocador on s’enterrava practicament tot a un centre de tractament global que significa un pas important per a la comarca”, diu Josep Maria Cervera, conseller comarcal de Medi Ambient. Cervera explica que ja fa temps que ha començat la tramitació de l’ampliació de l’abocador perquè s’arriba al màxim de capacitat del vas actual. Amb tot, amb la implantació de la recollida de la fracció orgànica (Form) s’ha reduït la quantitat de rebuig que no pot ser transformada i que acabava a l’abocador i s’ha allargat una mica la vida útil de l’actual dipòsit. “Els tràmits s’han anat fent en paral·lel i ara ja som molt a prop de poder posar a licitació aquesta ampliació”, hi afegeix el conseller comarcal.

A banda de les mesures correctores previstes a l’estudi d’impacte ambiental, la declaració d’impacte ambiental de la Generalitat afegeix noves mesures per protegir la biodiversitat i el medi natural, per prevenir la contaminació acústica, les males olors i la intrusió lluminosa i per conservar el patrimoni natural i paleontològic. També es destaca la necessitat de fer un seguiment de les espècies de fauna presents a la zona i d’establir un protocol per evitar que els animals s’acostumin a l’estada en determinats llocs.

La PAAC vol Vacamorta buit del tot

L’Ajuntament de Cruïlles i les entitats ecologistes critiquen que la Generalitat hagi encarregat buidar “a mitges” l’abocador de Vacamorta i mantenen la reivindicació que es retirin tots els residus que hi ha. El Centre Ecologista i Projectes Alternatius (CEPA) i la Plataforma Alternativa a l’Abocador de Cruïlles (PAAC) recorden l’“alt risc” de contaminació dels aqüífers i no entenen que la Generalitat “estalviï en recursos” per sanejar l’espai, després que els darrers dies s’ha adjudicat a l’empresa Disseny i Sostenibilitat un projecte de buidatge parcial per 101.000 euros que no preveu tones abocades entre el 2000 i el 2003. La PAAC reclama al nou conseller, Damià Calvet, que reactivi la comissió de seguiment tot preveient-hi el buidatge de les més de 330.000 tones no previstes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona