Infraestructures i serveis

RICARD FONT

PRESIDENT DE FERROCARRILS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (FGC)

“Amb Renfe no competim, som companys”

“Som l’instrument del govern per influir en la futura xarxa d’alta velocitat”

“Per millorar la connexió, cal un altre túnel”

“Volem anar més enllà dels serveis d’estació a estació”

Si la inversió a FGC es manté en els propers deu anys, hi podrem encaixar tots els projectes que tenim planificats
Gestionar la llançadora a l’aeroport ens permetrà connectar l’àrea metropolitana amb el món

A

fronten el 40è aniversari en les millors condicions?
Crec que sí. Aprofitem aquest aniversari per pensar en el futur per estar preparats. Hem agraït la feina a tots els treballadors, l’equip 1.901, que són els protagonistes d’aquesta història d’èxit que arrenca amb la Generalitat pre-Estatut del president Tarradellas.
L’any passat van batre rècords de viatgers, puntualitat i valoració. Podran mantenir-los?
Sí. I, a aquesta credibilitat, hi afegim l’Agenda Estratègica 10/30, que són deu temes per al 2030, i comencem a dibuixar el futur d’FGC. Hem d’evolucionar i volem anar més enllà dels serveis d’estació a estació, fer la transformació digital. Ja hi ha projectes en marxa que aviat seran una realitat, com la T-Mobilitat, però hem d’assumir altres elements per estar més amatents a les necessitats dels usuaris, lluitar contra el canvi climàtic i reivindicar un territori que és la gran regió metropolitana.
El primer gran projecte de futur és la unió de les línies del Llobregat i el Vallès?
Sí, el desembre del 2020 estarà acabat el projecte constructiu de l’L8 i, a partir del 2021, hem de posar a licitació l’obra del túnel que uneixi les estacions de plaça Espanya i Gràcia per connectar les línies del Llobregat amb les del Vallès. Això significarà millorar de manera substancial la capacitat del Baix Llobregat. Ens permetrà passar dels 21 milions de passatgers que actualment portem a la xarxa del Baix Llobregat a 44 milions. A més, connectarem un espai de Barcelona que actualment no té línies de metro d’alta capacitat. Hi haurà dues noves estacions, una al carrer d’Urgell i una altra a Francesc Macià, que relligarà amb la resta del transport públic.
Tenen l’encàrrec de gestió de la llançadora a l’aeroport de Barcelona. Ho poden fer millor que Renfe?
Som una empresa de transport públic i no competim amb Renfe. Som els companys ferroviaris que operem en aquest país al servei dels ciutadans. Mai podrem comparar-nos amb Renfe, no és la nostra feina. El govern de la Generalitat va encarregar a FGC aquesta nova línia de rodalies. Farem la millor oferta possible, conjuntament amb el govern de Catalunya. Volem oferir el millor servei possible amb la xarxa actual. Treballem per oferir quatre freqüències l’hora amb un servei exprés pensat per a la mobilitat de l’aeroport que permeti que totes les línies ferroviàries de rodalies puguin anar a confluir amb aquesta línia, tal com passa amb la majoria de grans aeroports del món. La configuració del tren mateix ha der ser l’adequada, amb un espai gran per a les maletes i amb pantalles informatives sobre els vols i les incidències de l’aeroport. Les estacions on pararà no estan definides, tot i que el final hauria de ser l’intercanviador de la Sagrera i hauria de passar per passeig de Gràcia per connectar amb el centre de Barcelona. L’objectiu és connectar l’àrea metropolitana amb el món.
Saben ja el termini d’entrada en funcionament?
Treballem per tenir una proposta tècnica tancada el 2021. La data d’entrada en funcionament no dependrà de nosaltres.
Serà el primer pas per gestionar la xarxa de rodalies?
Fem el que ens encarrega el govern, intentant donar el millor servei. L’altre projecte en què estem treballant és per donar servei d’alta capacitat a la segona metròpoli del país, amb el tren tram entre Cambrils, Salou, Vila-seca, Tarragona i Reus, i amb el que podria ser la connexió amb l’aeroport de Reus i l’estació de Camp de Tarragona. Ja hem posat a licitació tots els projectes que ens va encarregar el govern. L’objectiu és tenir tots els estudis finalitzats durant el 2020 perquè es puguin encarregar els projectes constructius al territori.
Destaquen la importància de tenir una xarxa robusta i renovada. Hi haurà les inversions necessàries?
Sí, fins al 2021 tenim el contracte programa vigent. Estem fent inversions al voltant dels 100 milions l’any per fer robusta la xarxa per poder créixer en extensió. A la línia Llobregat-Anoia, tenim un deute per millorar la velocitat comercial i l’eficiència de Martorell a Igualada i de Martorell a Manresa, i ho haurem d’entomar en els propers quatre anys.
El proper contracte programa tindrà el mateix finançament?
Ens hem compromès amb el govern que tots els projectes de creixement que tenim costin als ciutadans de Catalunya el mateix que hem costat aquesta darrera dècada. Els darrers 10 anys, segurament els de problemes financers més importants de la Generalitat, hem fet els allargaments a Sabadell i Terrassa, que han costat 830 milions d’euros, hem comprat els nous trens de la línia del Vallès per valor de 100 milions, hem fet la integració urbana de Sabadell amb 20 milions d’euros, hem gastat 30 milions per completar el 100% de l’adaptació de la xarxa per a persones amb mobilitat reduïda i hem invertit en la millora de la robustesa de la xarxa en 100 milions a l’any. Cada any, els ciutadans de Catalunya inverteixen 180 milions d’euros en FGC a través de la Generalitat. Si la inversió es manté en els propers deu anys, amb creixements naturals del cost de la vida, hi podrem encaixar tots els projectes que tenim planificats.
La situació d’emergència climàtica afavorirà les inversions en transport públic?
El 2011 érem conscients del canvi climàtic i ens el crèiem. Si hi ha una cosa en què no ha deixat d’invertir aquest país ha estat el transport públic. Ara hi hauria d’haver més inversió, perquè el principal instrument en la lluita contra el canvi climàtic és la inversió en transport públic d’alta capacitat.
Des d’FGC, són conscients de l’emergència climàtica?
Aquest any, tots els nostres trens es mouen amb energia verda certificada; l’any vinent, el 25% d’aquesta energia serà solar, i el 2010, arribarem al 50%. Anem complint el pla d’ambientalització. En les d’estacions de muntanya, el que abans eren estacions d’esquí, hem fet acords amb els parcs naturals perquè l’agenda ambiental els afecta completament. Han de fer més neu amb la meitat de l’aigua i de l’energia. No en podem consumir més perquè no és sostenible. Tenim clar que la crisi climàtica que viu el món no és una cosa parcial d’un sol departament. Per això, no tenim departament de sostenibilitat, ja que la sostenibilitat està en tots els àmbits, des de l’energia fins a l’aigua que consumim. Allà on fem coses noves, estem aplicant el criteri de radicalitat en la inversió per fer canvis necessaris; la mobilitat és imprescindible i necessita inversió.
Al gener entrarà en funcionament la zona de baixes emissions de Barcelona. Tenen previst donar resposta a un possible increment del nombre de viatgers?
Treballem amb l’ATM per donar resposta a l’increment de la demanda. A partir del 2021, l’entrada en funcionament dels quinze nous trens a la línia del Vallès ens permetrà créixer entre un 10% i un 15% i augmentar freqüències. A la línia del Baix Llobregat, amb la xarxa actual tenim capacitat per poder créixer en les hores vall.
Amb aquest creixement previst, la línia del Vallès haurà tocat sostre?
Sí. Com a operador, no entrem a dir com han de ser les noves connexions entre el Vallès i Barcelona. Són els representants dels ciutadans que ho han de decidir, però és clar que el túnel, que és del 1919, l’haurem amortitzat al màxim. Per reduir en quinze minuts el temps de recorregut entre el Vallès i Barcelona, ampliar la capacitat i millorar la connexió, cal un altre túnel. Un cop estigui feta l’L8, caldrà començar a projectar-lo.
Pel que fa al transport de mercaderies, hi ha expectatives de creixement?
Acabem de posar a licitació la compra de cinc noves màquines de tren, i ho hem fet perquè tenim un contracte que garanteix el retorn d’aquests diners a l’empresa. La nostra prioritat és el transport de passatgers i no volem competir amb el sector privat de transport ferroviari de mercaderies, però volem ajudar que creixi. Hi ha 12.000 camions que passen cada dia per la Jonquera, i Espanya està a la cua d’Europa en la quota ferroviària de mercaderies, amb només el 3% del total.
El 2020 es liberalitzarà l’espai ferroviari. Com ho afronta FGC?
Als anys noranta, hi va haver la liberalització de l’espai aeroportuari, i el govern de Catalunya no té una participació important en els aeroports ni hi pot influir de manera determinant. Segurament, en aquell moment no teníem els instruments. Ara pensem que, a través d’FGC, pot tenir un instrument per influir en la configuració de la xarxa d’alta velocitat. Tenim una proposta per participar en aquest canvi de model que s’ha de produir. Treballem per ser-hi presents i per formar part de les aliances en aquesta nova configuració de la xarxa regional d’alta velocitat per relligar molt millor Catalunya amb els seus mercats econòmics i amb els seus àmbits culturals i de turisme i negocis. Som en un moment en què el tren està tornant a portar la modernitat, l’espai aeri no té prou capacitat, i s’hauria de conservar per a determinades distàncies.
L’objectiu és gestionar línies?
L’objectiu és participar amb altres operadors en el que és la configuració d’una nova xarxa regional europea d’alta velocitat. Volem relligar Catalunya amb una de les euroregions més actives del món, que va de Tolosa de Llenguadoc fins a València i Saragossa. Caldran millors connexions i creiem que podem aportar un millor servei.
Amb quin horitzó temporal?
Crec que serà molt ràpid. Ens els propers tres o quatre anys, es crearà tota una nova xarxa ferroviària que serà complementària amb vols de llarga distància i que configurarà els serveis de mobilitat del futur.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

La Cimera del Clima s’allarga un dia més sense resultats

Madrid

La presidència de la COP25 busca un acord a contrarellotge

Madrid

Alerta de SOS Costa Brava pels municipis fora de la protecció

girona

Un 3,3% del PIB català, perdut

Barcelona

L’Ajuntament posa en venda la casa Nouvilas de Figueres

FIGUERES

Sense unanimitat europea per declarar la neutralitat climàtica el 2050

brussel·les / MAdrid

Conveni entre la Diputació i l’Agència de l’Habitatge

girona

Radar mòbil a Santa Cristina d’Aro

santa cristina d’aro

La Gavina de Palamós reobrirà els aparadors

palamós