Devastació a l’Amazònia
La selva del Brasil perd 12.000 quilòmetres quadrats durant el primer any de presidència de l’ultradretà Bolsonaro
El ministre de Medi Ambient recomana afeblir la protecció ambiental, en un vídeo difós per la Justícia
L’Amazònia brasilera va perdre l’any passat 12.000 km² de bosc tropical. A tot el Brasil, la destrucció de selva va créixer en el mateix període un 27%. La tala, l’abril passat, va assolir els 529 km², el seu pitjor registre en una dècada. Tres estudis privats han encès alarmes en els ambientalistes, que veuen com el president Jair Bolsonaro avança sobre el principal pulmó verd del planeta en nom del desenvolupament econòmic. Ha complert així una de les seves principals promeses de campanya: sostingut per un poderós lobby de fusters i agricultors, Bolsonaro va prometre el lliurament de títols sobre terres fiscals, la fi de les multes als infractors ambientals i permisos per a sembra, bestiar i mineria.
El primer estudi pertany a MapBiomas, una coalició d’ONG, universitats i empreses de tecnologia, i es basa en les alertes de desforestació de l’Institut de Recerca Espacial del Brasil. El segon, l’ONG SOS Atlantic Forest. El tercer informe és d’Imazon. Tots coincideixen a dir que l’arribada de Bolsonaro al poder, el gener de 2019, ha posat fi a dos anys de caigudes en les taxes de desforestació i ha propiciat una acceleració de l’avanç il·legal de les podes. La cruesa política de Bolsonaro va quedar al descobert el 22 de maig, quan la gravació d’una reunió de ministres va mostrar el titular d’Ambient, Ricardo Salles, instant a aprofitar l’atenció de la ciutadania en la pandèmia per afeblir les lleis de protecció ambiental.
“Necessitem fer un esforç mentre estem en un moment tranquil, perquè a la premsa parlen de la Covid […]. Cal canviar les regles i simplificar les normes”, diu Salles. Més endavant, recomana esquivar el Congrés, que té a les seves mans l’anàlisi d’una llei de l’executiu que atorgarà títols de propietat als productors que hagin ocupat territori amazònic de forma il·legal. La llei xoca amb la resistència dels diputats opositors i els blocs ambientalistes, que consideren que obre la porta a l’“acaparament de terres”.
A principis de febrer, Bolsonaro va enviar al Parlament una altra norma per habilitar l’explotació de recursos a 619 àrees indígenes protegides, sobretot la mineria. El treball il·legal de miners és una constant a l’Amazònia i ja hi ha hagut casos d’assassinats d’indígenes que s’oposen a l’avanç d’aquestes màfies.
La Covid-19 fa estralls al Brasil, i l’atenció de la premsa i la població està posada en les xifres de casos, que posen el país en la segona posició de contagis al món, només superat pels Estats Units. Durant el cap de setmana, els pacients positius van arribar al mig milió, amb gairebé 30.000 morts des de l’inici de la pandèmia. Bolsonaro ha fet una crida a no respectar la quarantena que promouen els estats regionals amb la mateixa lògica que té per a l’Amazònia: la malaltia o la protecció de l’ambient no poden ser un obstacle per a l’economia.
El daltabaix sanitari no ha impedit a Bolsonaro mantenir intacta la seva base de suport, que està estable en el 30%, segons l’últim sondeig de Datafolha. Per primera vegada, no obstant això, la quantitat de brasilers que consideren “dolenta” la seva gestió presidencial ha passat del 38% al 43%, la xifra més gran que s’hagi registrat mai per a un president brasiler, que encara no fa ni un any i mig que va arribar al poder.
