JOAN AMORÓS

«La línia del TAV estarà saturada en 10 anys»

Ferrmed és un lobby europeu per promocionar el transport ferroviari de mercaderies. Amorós, el secretari general, defensa que vivim una nova època daurada del tren en aquest sentit, i que Girona i Catalunya han d'estar preparats per ser la porta d'entrada del sud de la Mediterrània

l'eix ferroviari mediterrani
«Madrid se l'ha deixat; demostra que no volen promoure Catalunya»

la línia de portbou
«Cal canviar l'ample de via, perquè ben arreglada hi podrien passar 300 trens al dia»

Ferrmed és un lobby europeu per aconseguir millorar el trànsit ferroviari de mercaderies a Europa, creant un gran corredor des de Suècia fins a Algesires, i establint uns paràmetres per unificar criteris de circulació a la UE. Joan Amorós, nascut el 1938 a Vila-sacra, n'és el secretari general. Doctor en enginyeria industrial, va ser un dels directors generals de Nissan Motor Ibérica.

–Quins objectius té Ferrmed?
–«El primer és la implantació d'estàndards comuns en tota la xarxa ferroviària europea, perquè un dels drames que tenim és que cada país té la seva normativa: la tensió elèctrica, la senyalització... Aleshores, quan un tren de mercaderies arriba a la frontera, has de canviar de màquines, de maquinistes... de manera que els trens de mercaderies van avui a Europa a una velocitat mitjana de 17 km/h. Nosaltres demanem que el 35% del transport terrestre sigui per ferrocarril, quan a la Unió Europea estem al 15%, i a l'Estat espanyol en un 4%. Això permetria traslladar camions en tren i no haver de tocar les autopistes o fer-ne de noves. També proposem que en els grans eixos europeus hi hagi sempre una doble línia de doble via, és a dir, 4 vies, de manera que no es torbin els TAV i els trens de mercaderies. No demanem pas moltes línies noves, perquè el que hi ha, ben arreglat, és suficient. Per exemple, entre Barcelona i la Jonquera ja les tenim, amb la línia de Portbou i la del TAV.»
–Aposteu pel corredor mediterrani i en deixeu fora Madrid. Ho entén, l'Estat?
–«Ho entenen perfectament; el que passa és que no ho volen entendre. De Barcelona cap a Andalusia has d'anar per vies radials, quan l'eix mediterrani és la majoria de l'economia espanyola. I aquests senyors s'han deixat aquest eix! Hem estat a Madrid amb el govern i no tenen cap mena de raó. El mapa dels eixos que l'Estat espanyol ha declarat prioritaris no té ni cap ni peus, amb vies en zones sense activitat, i això demostra que no tenen cap interès en promoure Catalunya, València... El gran centre logístic europeu és la zona de Bremen, Duisburg, Rotterdam... Però, després de segles, la Mediterrània torna a ser una mar emergent, perquè tot el tràfic d'Àsia i del nord d'Àfrica hi ha de passar. Per als vaixells serà més fàcil descarregar aquí i portar les mercaderies en tren cap al centre d'Europa que no pas voltar per Gibraltar.»
–Quin profit en pot treure, Girona, d'aquest nou context?
–«Girona està situada en un gran corredor europeu, i els trens de mercaderies necessiten terminals en tot el corredor per transferir les mercaderies d'un mode de transport a l'altre i també per facilitar els negocis de la zona. El teixit econòmic de Girona amb la línia del TAV hi guanya molt, perquè el col·loca a quatre passes de París, Milà... Llavors, si hi ha intel·ligència, doncs ja s'aprofitarà.»
–Creieu que són suficients les línies ferroviàries previstes a Girona?
–«S'ha de canviar de seguida l'ample de via de la línia de Portbou. Perquè la de la Jonquera té rampes del 18 per mil i això vol dir que els trens de mercaderies aniran molt més lents del que cal, i això limita la capacitat de la línia.»
–Vol dir que la línia del TAV neix coixa?
–«És una línia que inicialment es podrà aprofitar pel tràfic mixt. Però fent càlculs t'adones que la línia estarà saturada com a molt tard d'aquí a 10 anys, perquè quan hi hagi un tren d'alta velocitat que et permeti anar de Barcelona a Marsella, Lió o Tolosa en 2 hores i escaig, el trànsit de passatgers es multiplicarà per 10. Hem de tenir clar que Barcelona és la gran capital del sud d'Europa.»
–I què faria, doncs, una altra línia?
–«Arreglar la de Portbou: destinar-la als trens regionals, que són més intercalables amb els de mercaderies. En la mesura que creixi el nombre de passatgers en la línia del TAV, haurem de dur les mercaderies a la de Portbou, que ben arreglada hi poden circular 300 trens al dia. I n'hi hauria per anys abans no se saturés.»


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.