Sant Cugat, Begues i Tiana són els que gasten més aigua de la primera corona
Gairebé doblaven el consum per habitant d'un ciutadà de Badia però han aconseguit la major reducció l'any de la sequera
Tot i que l'any 2008, el municipi de Sant Cugat del Vallès ha aconseguit reduir en un 13,99% el consum domèstic d'aigua continua sent el que més en gasta dels 33 municipis de la primera corona metropolitana. Amb 149,13 litres per habitant i dia, Sant Cugat se situa com el major consumidor domèstic junt amb Begues, Tiana, Torrelles de Llobregat, Castelldefels i Sant Just Desvern, tots amb consums per cap diaris que superen els 130 litres. Fins al 2007 gairebé doblaven la despesa domèstica d'un veí de Badia del Vallès, que passa el dia amb 90 litres. Ara bé, l'any de la sequera extrema han aconseguit reduccions notables, les més importants entre les poblacions de la mancomunitat de municipis de la primera corona metropolitana. Begues ha reduït el darrer any el consum en un 18,49%, al davant de Torrelles, Sant Cugat i Pallejà, que també han assolit reduccions superiors al 13%.
Per sota de 100 litres
A més de Badia del Vallès, entre els municipis més estalviadors se situen Cornellà, l'Hospitalet i Sant Adrià de Besòs, cap dels quals va arribar l'any passat als 100 litres per habitant i dia de mitjana quan, un any abans, aquests tres darrers superaven aquest llindar. L'esforç estalviador ha funcionat perquè tots els municipis de la primera corona van aconseguit l'any passat reduir la despesa diària d'aigua potable a les famílies excepte Badia, que se situa en un volum de consum molt més baix que la resta. La mitjana de consum dels 33 municipis és de 107 litres segons estima per enguany l'Entitat del Medi Ambient de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), el volum «més baix de l'Estat espanyol i d'Europa», segons l'alcalde de Barcelona i president de la mancomunitat dels 33 municipis, Jordi Hereu. La mitjana de l'any passat, però, van ser 109,96 litres, superada de poc per ciutats com Barcelona i Cerdanyola –que inclou el barri de Bellaterra– o les poblacions de Sant Andreu de la Barca i Sant Vicenç dels Horts. La lògica urbanística s'imposa en el retrat general de consum que ofereixen les dades facilitades per l'Entitat del Medi Ambient de l'AMB. Els majors consumidors són aquelles poblacions amb un percentatge important d'urbanitzacions de cases unifamiliars amb jardí privat i despesa d'aigua de reg mentre que les ciutats i barriades amb urbanisme de pisos són les que gasten menys. La dotació de 109,9 litres per habitant i dia suposa una reducció del 16,8% en cinc anys tenint en compte que la despesa mitjana se situava en els 128,4 litres a l'any 2003.
190 hm³ en un any
Els municipis de la mancomunitat de l'AMB consumeixen entre tots els usos 190,9 hm³ anuals, més de la meitat dels 360 que gasta tota la regió metropolitana en un any, que s'abasta majoritàriament dels embassaments de les conques dels rius Ter i Llobregat. L'any passat l'AMB va incrementar en un 68% el consum d'aigua no potable per destinar-la a usos no humans. En un any es va passar dels 21,3 hectòmetres cúbics a 35,8 entre aigua regenerada i aigua freàtica municipal. L'aigua dels pous s'utilitza sobretot per al reg de jardins o la neteja de clavegueres i no es potabilitza. En canvi l'aigua regenerada prové principalment de l'estació del Prat de Llobregat, pròxima a la dessalinitzadora, i que l'any passat va regenerar 28,6 hm³.
L'any de la sequera la reducció de consum d'aigua potable per als serveis públics dels municipis s'ha reduït del 31% i ha passat dels 13,2 hectòmetres cúbics mitjans dels anys 2005, 2006 i 2007 als 9,1 de l'any passat. L'estimació de la mancomunitat de l'àrea metropolitana és que el ritme de reducció permetrà arribar enguany als 8,4. Els darrers dos anys, coincidint amb els pitjors mesos de sequera, s'han extret entre 4 i 7 hectòmetres cúbics més d'aigua subterrània per generar aigua potable, «aportacions extraordinàries» que van permetre «evitar possibles talls de subministrament, ja que es va suplir parcialment l'escassedat d'aigua dels embassaments» segons l'Entitat del Medi Ambient de l'AMB. L'entitat i la Generalitat consideren «estratègic» disposar a partir del 20 de juliol de la nova dessalinitzadora del Llobregat, que podrà generar fins a 60 hm³ d'aigua potable a l'any.
