ERC denuncia que el pla urbanístic de les Borges condemna al col·lapse els equipaments, fins i tot a curt termini
L'alcalde defensa que compleix la normativa i, de fet, ha estat validat pel govern
El POUM de les Borges, que ha de créixer per força entre la riera d'Alforja, la via fèrria i la zona boscosa del nord-oest, té una vigència de 12 anys. Preveu duplicar la població actual (2.160 habitants) –tot i que potencialment es podria triplicar si s'arribés a explotar tot el sòl urbanitzable, cosa gens probable– i cobrir les seves necessitats socials amb una escola, una sala polivalent nova, la recuperació del casalot de Cal Vall i l'ampliació del centre d'atenció primària (CAP). Els republicans, però, asseguren que el futur centre escolar o l'ampliació del CAP ja són necessitats urgents actualment, sense cap increment de la població, i denuncien que el pla urbanístic pretengui assolir els 4.566 habitants sense cap equipament afegit.
Des del 2006
Les dificultats en la tramitació del POUM denoten unes pretensions municipals inicials massa ambicioses –el ple de l'Ajuntament el va aprovar inicialment al juny del 2006, però la comissió d'Urbanisme li ha anat requerint documentació i diverses modificacions, com la reducció en nombre d'habitatges o de la zona industrial propera a la riera d'Alforja– o bé, com argumenta l'alcalde, Joaquim Calatayud, la complexitat de qualsevol procés de planificació general en un municipi petit. El cas és que, tot i passar pel filtre de l'autoritat urbanística, els opositors al document continuen denunciant mancances i el grup municipal d'ERC, encapçalat per Rosa Abelló, insisteix que el desequilibri ja es faria evident només desenvolupant els petits polígons d'actuació urbanística i la resta de solars edificables, i encara més si s'inclou el pla parcial (287 habitatges) on s'ha de construir la futura escola, cosa que és prioritària perquè l'actual CEIP ja fa temps que va quedar petit. A més, els republicans es queixen que no només està «col·lapsada» l'escola actual, que inclou dos barracons per poder atendre un total de 276 alumnes, sinó que també la residència, el centre d'atenció primària (CAP) i «gairebé» la llar d'infants, extrem que l'alcalde convergent nega: «La llar d'infants té capacitat per a 86 places i perquè es col·lapsi, ha de passar molt de temps, i l'any que ve es farà l'ampliació del CAP, que ja està pactada».
La futura escola
Calatayud defensa el POUM i es remet al fet que «tots els plans parcials compleixen amb l'actual normativa urbanística». Anuncia que abans que s'acabi l'any es farà la cessió de terrenys a la Generalitat per construir una escola de dues línies per curs en una parcel·la de 8.000 m² i en part justifica el retard en el fet que va ser la mateixa Generalitat que va apostar per l'actual institut d'ensenyament secundari (IES) –327 alumnes– per donar cobertura a d'altres municipis, en els terrenys inicialment reservats a l'escola.
La carretera a Maspujols
Altres punts negres que ERC hi veu són les circumstàncies derivades de la situació dels dos equipaments educatius principals, a l'est del municipi i relativament lluny del nucli històric. Es queixen que l'Ajuntament acceptés, en aquell punt, la cessió de terrenys a canvi de requalificacions urbanístiques «només perquè eren pocs propietaris i era més fàcil un acord» i, com a conseqüència, lamenten que només hi haurà un accés a l'escola, resseguint la carretera actual de Maspujols «entre parcel·les urbanitzades però sense edificar», en un eixample que també preveu una zona verda amb un llac. Ho consideren perillós i gens còmode. L'alcalde defensa que dins del poble no s'hauria pogut disposar d'un espai de 8.000 m².
Un conflicte usual
Les Borges del Camp no és l'únic municipi de la part central del Camp de Tarragona en què la planificació urbanística genera conflicte. El boom de la construcció fins al 2007 ha generat expectatives de creixement no sempre ben ponderades. Potser per això, l'alcalde argumenta que les Borges «tindrà molts més equipaments que molts altres pobles», L'oposició li retreu que no s'hagi elaborat cap pla d'equipaments o que no s'hagin cuidat millor les relacions amb entitats privades com el Poliesportiu, la Sala Parroquial o la Cooperativa, que al capdavall donen un «servei públic» en l'àmbit del lleure. «Ni s'ha previst fer un local per a la joventut ni res», denuncien. Però l'Ajuntament considera que amb la futura sala polivalent o amb la definició dels usos de Cal Vall té marge de maniobra.
