Urbanisme

patrimoni arquitectònic

L'Ajuntament de Flix vol protegir la colònia industrial

El conjunt d'edificacions residencials i l'espai públic situat a la vora de l'Ebre es declararan bé cultural d'interès local

És l'única colònia catalana vinculada al sector químic i amb un model urbanístic centreeuropeu

El barri industrial és objecte d'un procés de degradació i d'abandonament

L'Ajuntament de Flix vol protegir la colònia de la Fàbrica, el conjunt d'edificacions residencials i l'espai públic situat a la vora de l'Ebre i vinculats a l'empresa química Ercros. I per tal de garantir la preservació dels edificis –alguns dels quals aixecats fa cent anys– l'Ajuntament ha aprovat declarar la colònia industrial bé cultural d'interès local (BCIL). “Volem garantir la conservació dels elements arquitectònics, que pateixen un procés de degradació”, ha explicat l'alcalde de Flix, Marc Mur. La declaració de BCIL està pendent que s'aprovi definitivament pel Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre.

Tot i que l'Ajuntament de Flix no té, de moment, cap projecte per convertir la colònia industrial en un centre d'interpretació, no ho descarta en un futur. De fet, la colònia de Flix és un cas únic al país: és l'única lligada al sector químic –les altres colònies estan vinculades al tèxtil– i segueix un model urbanístic centreeuropeu en lloc d'anglès. La declaració de BCIL es basa en un informe elaborat per l'arquitecte Antoni Vilanova, expert en colònies industrials, que destaca el caràcter germànic de la colònia així com dues etapes de construcció. Una primera va ser entre el 1907 i el 1936, mentre que la segona correspondria la reconstrucció de la colònia després de la Guerra Civil Espanyola i s'allarga fins als anys 70 del segle XX. Pel que fa a la planificació urbanística inicial, va anar a càrrec de l'arquitecte alemany Paul Müller i inclou la construcció de l'economat, el quarter vell, el menjador, el casino i un grup d'habitatges per obrers, enderrocats fa dècades. “Hi ha elements arquitectònics singulars com ara el Casino, que és una rèplica del casino que hi havia a l'estació de ferrocarrils de Frankfurt”, ha manifestat Mur. Tant l'economat com el quarter estan deshabitats i són objecte d'un progressiu estat de degradació. Un cop aprovada la declaració de BCIL, s'haurà de fer un catàleg de béns i una fitxa de cada element a protegir.

Després de la Guerra Civil, tant la colònia com la Fàbrica van quedar arrasades i abandonades. La reconstrucció dels carrers i les cases significa la segona fase de construcció de la colònia, que es va a dur a terme fins a la dècada del 1970 amb la construcció de 144 edificis. La capella, la clínica i el nou menjador per als obrers són alguns dels edificis més destacats. I a partir dels anys 70 va començar la decadència de la colònia industrial, ja només hi vivia una trentena d'alemanys, directius de l'empresa química, mentre que en dècades anteriors eren la població majoritària. La decadència i despoblació de la colònia ha anat estretament lligada a la crisi fabril.

Habitatges buits

Actualment només hi ha una cinquantena d'habitatges ocupats. Els expedients de regulació dels últims anys han anat reduint la plantilla d'Ercros al complex químic, que ara és de poc més de 100 treballadors. Per als empleats que encara viuen a la colònia industrial, representa un maldecap més, ja que afegeixen l'habitatge a la vinculació laboral amb Ercros. L'empresa els descompta directament de la nòmina un lloguer simbòlic per l'habitatge. Tot i que Ercros tancarà la planta de producció de clor a final d'any, el grup químic sosté que els veïns de la colònia podran continuar-ho fent. Ercros mantindrà només la planta de fosfat bicàlcic.

LA FRASE

Volem garantir la conservació dels elements arquitectònics singulars
Marc Mur
ALCALDE DE FLIX

LA XIFRA

3,7
milions
d'euros d'inversió és la que el pla de la llei de barris preveia per a la colònia. Només se n'executarà un 20%.

Les obres de la llei de barris queden pendents

Només un 20% de les actuacions previstes en el pla d'intervenció al barri industrial de Flix i finançats a través de la llei de barris de la Generalitat s'hauran completat el 2018, quan el projecte s'acabarà. El projecte d'actuació a la colònia preveia una inversió de 3,7 milions d'euros, finançat entre la Generalitat i Ercros. “S'han millorat alguns dels vials de la colònia, però els edificis necessiten una intervenció per la seua conservació”, ha dit l'alcalde de Flix.

A més del valor arquitectònic dels edificis, l'informe de declaració de BCIL de la colònia destaca el sistema de murs de pedra en sec per la formació de talussos a les terrasses, el disseny d'un passeig enjardinat únicament per a vianants amb mobiliari urbà plenament integrat –bancs de pedra– i els fanals d'enllumenat del passeig nou.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona