Urbanisme

municipal

La Paeria paga 5,6 milions per La Meta, que havia taxat per 4,3

L’Ajuntament adquirirà l’edifici modernista pel sistema de permuta, és a dir, pagant amb sòl edificable a Copa d’Or, Ciutat Jardí i Vallcalent

Un estudi del 2008 analitzava el valor de les edificacions i el cost de traslladar l’activitat

L’alcalde, Àngel Ros, ho va anunciar en el ple de l’estat de la ciutat. Per fi, la Paeria ha tancat un acord per adquirir l’antiga farinera La Meta de Príncep de Viana, un edifici modernista, l’únic que queda d’aquest estil en usos industrials a la ciutat.

L’acord es tanca pel sistema de permuta, és a dir, d’intercanvi de béns per igual valor econòmic. Així, el grup Vall Companys, propietari de l’immoble històric, traspassarà a la Paeria la fàbrica i un solar adjacent, també l’edifici d’oficines de La Meta a Príncep de Viana i una part dels antics magatzems de la Docs, de què la coberta també està catalogada pel seu interès arquitectònic i històric. A més, l’empresa hi afegeix 322.000 euros en metàl·lic per quadrar l’operació.

Per la seva part, l’Ajuntament de Lleida aporta a aquest tracte una finca a Vallcalent, que anys enrere havia passat al patrimoni municipal a canvi de Magisteri. També uns terrenys a Ciutat Jardí, al segon sector d’urbanització i que ara registra un bon moviment immobiliari, així com una altra finca al SUR 5, és a dir, a la zona de Copa d’Or i on hi ha diversos centres comercials. Tots aquests solars són edificables.

La valoració econòmica d’aquest intercanvi de béns és de 5,6 milions d’euros, segons va explicar l’alcalde. I queda quadrat per ambdues parts. El cost final és el resultat d’una taxació feta per la mateixa consultora que, l’any passat, va actualitzar el valor dels actius de l’Empresa Municipal d’Urbanisme (EMU).

No obstant això, el 2008, un altre informe del mateix Ajuntament de Lleida xifrava el trasllat de l’activitat de la farinera i el valor dels immobles en 4,3 milions. L’estudi Valoració de béns i drets en la hipòtesi de trasllat de la fàbrica La Meta de Lleida comptabilitzava les edificacions en 1,2 milions d’euros i les indemnitzacions pel trasllat en 3,1 milions. Aquell any, la fàbrica encara estava més o menys operativa, tot i que el gros de l’activitat de La Meta ja es concentrava a les instal·lacions del polígon El Segre. El 2012, es va completar el trasllat de la farinera.

La compra de l’edifici modernista, però, estava previst des de feia anys i es van intensificar els contactes amb Vall Companys arran de les queixes veïnals pels sorolls i la pols que generava la fàbrica, pel trasllat de tota indústria als afores i polígons i, sobretot, per l’aprovació del primer pla especial de l’estació, del 2003, quan ja es delimitaves noves àrees residencials i d’equipaments a la zona i era clar que la farinera havia de canviar de lloc. L’edifici està catalogat i ha de conservar les façanes principal i posterior.

L’acord amb el grup Vall Companys es debatrà primer en comissió, amb l’objectiu que passi pel ple al juliol o al setembre.

LA DATA

1915
Finalització de l’edifici
de La Meta, d’estil modernista i obra de l’arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell

LA XIFRA

1,2
milions d’euros
és el valor de les edificacions que una taxació encarregada per la Paeria va fixar el 2008.

Ús hoteler, comercial o d’oficina

La farinera La Meta del carrer Príncep de Viana es va construir entre el 1913 i el 1915 de la mà de l’arquitecte Francesc Morera i Gatell. La fàbrica fa ara uns anys que és tancada i sense activitat. El planejament vigent, el pla especial de l’estació, redactat el 2003 i modificat el 2008, situa l’edifici modernista en una àrea o unitat d’actuació d’1,5 hectàrees on tindrien cabuda fins a 179 habitatges, sobretot a la part posterior de la fàbrica. La resta d’espai quedaria per a accessos i vialitat, mentre que l’immoble catalogat permetria acollir usos hotelers, comercials i terciaris, com ara oficines.

L’alcalde, Àngel Ros, va explicar que encara és aviat per decidir el futur de La Meta i que, d’entrada, es tramitarà la permuta i, després, ja s’analitzarà què se’n fa. També és veritat que, per ara, no hi ha recursos per convertir la fàbrica en un equipament o altres serveis.

L’operació també té una altra vessant interessant per a la Paeria, ja que passa ser propietària majoritària de tot l’àmbit del pla de l’estació juntament amb Adif. Així, els dos organismes públics ja tenen majoria absoluta per acordar com desenvolupar el pla. La part privada queda relegada a espais minoritaris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona