municipal
Els recs faran llum, a Banyoles
L’Ajuntament preveu tornar a utilitzar alguns salts del rec Major per generar electricitat
De moment es pensa en tres antics espais del centre on hi havia hagut uns molins fariners o trulls
-
El salt del rec Major al seu pas per on hi havia hagut el molí de cal Nocaire R. E.. -
Els recs faran llum, a Banyoles Arxiu. -
El salt de cal Nocaire , la roda de cal Moliner, part de la maquinària que es conserva a cal Paraire i el salt d’aquest darrer molí R.E. / AJ. DE BANYOLES. -
Els recs faran llum, a Banyoles Arxiu.
L’Ajuntament de Banyoles està treballant en un ambiciós projecte de recuperació i aprofitament d’un patrimoni local de gran importància històrica, com són els salts d’aigua del rec Major. La idea que està sobre la taula de l’àrea d’Urbanisme i dels tècnics municipals és generar electricitat per a la il·luminació pública d’alguns carrers i places. Tot i que no existeix encara un avantprojecte, ja es té clar quins seran els salts que es recuperarien com a font d’energia: els de cal Moliner, cal Nocaire i el molí dels Paraires (o de la Victòria). No es descarta un quart desnivell del rec Major, situat uns metres més avall de cal Nocaire. Tots quatre indrets són (o seran d’aquí a poc, en el cas del molí dels Paraires) de propietat municipal.
El regidor d’Urbanisme, Albert Tubert, no vol posar un calendari a l’execució de la iniciativa, entre altres raons perquè entre els estudis que cal fer hi ha el de les restriccions de tipus legal que afecten la generació i l’ús que es fa de l’electricitat. En aquest sentit –fa notar Tubert– és determinant que la font d’energia (l’aigua del rec Major) sigui propietat del municipi i que l’electricitat sigui per a l’autoconsum. En qualsevol cas, al regidor li agradaria posar de nou en marxa un primer molí (amb tota seguretat seria el dels Paraires) l’any vinent. Consegüentment, en els pressupostos del 2018 ja hi hauria una partida específica per a aquesta inversió.
El molí de la Plaça
El més conegut dels salts que es volen recuperar com a font d’energia és el de cal Moliner (també anomenat molí de la Plaça perquè està situat a la plaça Major), un edifici d’origen medieval que l’Ajuntament va restaurar el 2007 i que des d’aleshores serveix de seu a unes oficines municipals. La primera documentació escrita de cal Moliner data del segle XIII i se sap que la seva roda (visitable des que es va fer la restauració) feia anar un molí fariner. Entrat el segle XX, també es va aprofitar per generar electricitat per a consum propi. Va estar funcionant fins a la dècada de 1980.
Cal Nocaire
Cal Nocaire era un edifici d’origen medieval que fins entrat el segle XX es va dedicar a l’elaboració d’oli aprofitant la força motriu del rec Major. A partir de la meitat del segle passat va restar abandonat durant dècades, fins que uns joves el van ocupar. Després d’una sèrie de conflictes amb els ocupants, l’Ajuntament va adquirir l’edifici, que va enderrocar el 1996. El solar va restar inutilitzat fins que l’any 2015 van reurbanitzar aquest tram del rec Major. En les obres es van posar al descobert alguns elements del molí, entre els quals destaca una roda de pedra feta d’una sola peça. L’arquitecte i investigador Jeroni Moner data la roda dels segles XVIII o XIX. La roda i altres restes del molí s’han deixat com a ornament en el passatge per a vianants que es va obrir a la finca.
El dels Paraires
El molí dels Paraires el van construir sobre un salt de quatre metres, en el tram del rec que va del carrer Major a la placeta de Sant Pere. El 1337, el molí ja s’esmenta en un document, però es creu molt probable que ja funcionés des de feia força temps. La primera vegada que s’esmenta amb el nom de “molí dels paraires” és el 1685, en la Concòrdia de les Aigües de l’Estany (el document que converteix el llac i els recs en bé comunal). Durant un temps se’l va conèixer també com el molí de la Victòria. Se sap que a finals del segle XVIII era un molí fariner i que també va servir per generar energia a la fàbrica de fideus que hi havia al costat, propietat de la família Hostench.
LA DATA
Un recurs molt utilitzat
Els recs havien servit durant segles per canalitzar l’aigua de l’estany cap als horts i cap als molins construïts durant l’edat mitjana, així com per donar energia a algunes indústries i tallers. El rec més potent ha estat sempre el Major. En un article del 1984, el cronista local Anton Maria Rigau resseguia els usos que havia tingut: a l’altura del passatge del rec Major (rebatejat posteriorment com a passatge Lluís Vilà), movia el trull d’en Gaspar Colomer; a tocar de la plaça Major, la roda de cal Moliner; un cop travessat el carrer Major, aprofitaven l’aigua del rec els amos del molí de la Victòria (o dels Paraires); seguidament, servia per omplir d’aigua les tines del Tint i per posar en marxa la indústria de Joan Poch, el trull d’oli de Miquel Cordomí, la paperera de Salvador Masgrau, el molí d’en Baqué, la fàbrica d’adobs de Francesc Campolier, la farinera Coromina i les papereres de la Vídua Escatllar i de Joaquim Escatllar. Per acabar, abans de desembocar a la riera Canaleta, alimentava la Farga d’Aram.
