Olot té una nova postal

El recent enderroc de l’edifici de can Sau, a la cantonada dels carrers Proa i Valls Nous d’Olot, permet tenir una imatge inèdita i sorprenent del lateral de llevant del santuari de la Mare de Déu del Tura i fer-se una idea més ajustada a la realitat de les seves dimensions. Si fins ara era impossible tenir-ne una mínima panoràmica, ja que entre la casa enderrocada i el temple hi havia un carreró estret, des de fa unes setmanes disposem d’una visió àmplia, impossible des que van construir a la finca veïna, tres segles enrere, pel cap baix.

Precisament en aquesta façana redescoberta, s’hi observen els únics elements que han sobreviscut de l’antic temple romànic sobre el qual es va anar bastint l’actual: una porta tapiada i una clau de volta encastada. També s’hi noten –pels diversos tipus de pedra i els seus colors– les etapes constructives del temple. No és estrany, per tant, que els últims dies s’hi vegi molta gent redescobrint el Tura i fent-ne fotos. És la nova postal d’Olot.

Com passa amb la majoria de construccions originàries de l’edat mitjana, no se sap l’any en què es va aixecar el primer temple. La referència escrita més antiga –en què es parla d’una església dedicada a Santa Maria– és del segle IX. Els terratrèmols del XV van destruir la vila, inclosa aquella primitiva església. Al segle següent el que va quedar del recinte religiós es va posar sota l’advocació de la Mare de Déu del Tura (va ser l’època de l’aparició de marededeus trobades arreu) i se sap que entre els segles XVI i XVIII es van fer les principals obres de reconstrucció de l’edifici, a les quals es deuen les dimensions actuals i l’estètica barroca del seu interior. També és del segle XVIII el campanar, caracteritzat perquè en falta un bon tros. I és que l’agost de 1936, pocs dies després de l’esclat de la guerra, uns incontrolats van cremar l’església i van tirar a terra la part superior de la torre. Durant el conflicte bèl·lic, el Tura es va fer servir de magatzem d’armes i municions. Entre el 1940 i el 1943 van refer el santuari, però les obres no van abastar el campanar.

A l’espai obert fruit de l’enderroc, hi condicionaran una placeta, seguint l’estil aplicat al solar on hi havia hagut cal Procurador, al costat del pont de Santa Magdalena. L’acció urbanística s’emmarca en la política d’anar esponjant el centre de la ciutat, iniciada dècades enrere amb l’objectiu de fer més agradable la via pública del barri vell, caracteritzat per la falta d’espais oberts i de llum. Les places de Campdenmàs, Pia Almoina i de les Monges, així com el passeig de la Muralla en són alguns dels resultats.