Urbanisme acota el creixement a Montbrió i demana que es prioritzi un vial alternatiu a la carretera

Ha suspès per ara l'aprovació del POUM, que preveu uns 1.700 habitatges més

La revisió de les normes subsidiàries del 1994, iniciada per l'Ajuntament el 2004, volia afegir als 1.078 habitatges que es preveien en els sòls urbanitzables actuals al nucli urbà –encara no desenvolupats– 663 més en nous sòls urbanitzables –un total de 1.741–, situats bàsicament en dues grans peces de nova creació que completarien la trama urbana. Una se situa darrere del centre històric, entre el camí de Vilanova i el de Riudecanyes, un punt que també interessa especialment al consistori per poder ampliar, en els terrenys que li pertocarien de l'aprofitament del sector, la zona educativa municipal, en un indret molt ben situat respecte al centre. L'altra nova gran peça s'ubicaria a la banda nord, a continuació del carrer del Vent. A més, el document presentat preveia ampliar la zona industrial a l'altra banda de la carretera, on ara ja hi ha instal·lades un parell d'empreses, i també regularitzar definitivament en el planejament la situació de l'hotel Termes de Montbrió.

La comissió d'Urbanisme, tanmateix, fa algunes observacions a les intencions municipals. D'entrada, li recorda que el pla territorial parcial aprovat recentment fixa per al poble –que ara té uns 2.500 habitants– una estratègia de creixement mitjà, per a la qual cosa «cal adaptar l'amplitud del creixement, i especialment acotar l'industrial», explica el director general d'Urbanisme, Pere Solà. El govern també troba que «cal un millor reconeixement del nucli històric», que es considera «de gran valor», per la qual cosa «les edificacions amb un cert valor patrimonial s'haurien de reflectir en el planejament, per garantir-ne la conservació».

Treure trànsit del centre

Urbanisme, a més, insta l'Ajuntament «que defineixi l'agenda de desenvolupament dels sòls urbanitzables, estableixi quin calendari i etapes hi haurà, i digui què volen fer primer». La comissió fa especial èmfasi en aquest punt, i de fet es pronuncia obertament perquè «cal prioritzar la construcció del sector nord». Solà ho justifica perquè «hi ha un problema de vialitat interna, ja que ara la carretera passa pel mig, amb alguns punts estrets i amb molt d'angle». I la nova àrea urbanitzable al nord podria contribuir molt a resoldre el problema, i a rebaixar el volum de trànsit de pas que ara ha de travessar pel mig del poble per anar cap a l'interior, a Riudecanyes, Botarell, Vilanova d'Escornalbou, l'Argentera o Duesaigües. Tant el govern com l'Ajuntament treballen «de comú acord» en aquesta solució, però el problema, segons Solà, és que el vial principal que hauria de «relligar el nucli actual amb el nou sector», i servir a més de variant, està previst en els plans actuals d'una amplada de 16 metres, que es considera insuficient per tenir un bon accés a la carretera actual, i afrontar amb garanties les funcions extra que se li volen donar. «Caldrà refer la nova ordenació», conclou.

A partir d'aquí, la comissió ha decidit suspendre específicament aquest àmbit, i tot i que està d'acord amb la resta de propostes i ha dit que donarà el llum verd al pla, ha suspès l'aprovació definitiva del text refós en espera que aquest pla parcial es redissenyi, i de pas s'hi incloguin la resta de suggeriments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona