‘Oxigen’ per al nucli antic d’Olot
En tres anys, aquesta zona de la ciutat ha estat objecte de més d’un centenar d’actuacions privades
S’afegeixen a les accions a l’espai i als serveis públics
El consell de barri ha prioritzat on invertir 200.000 euros del PIAM
La iniciativa privada ha dut a terme, i en alguns casos encara hi du a terme, un total de 155 actuacions en habitatges del nucli antic d’Olot durant els últims tres anys. Situades sobre un mapa de la zona, es pot constatar que, majoritàriament, es concentren als carrers on hi ha els edificis més deteriorats, és a dir, a l’entorn de la plaça Major i fins a la veïna plaça Campdenmàs. La concentració d’obres, en canvi, no és tan intensa a l’entorn de les places del Carme i Santa Magdalena.
Segons les dades de l’oficina d’habitatge de l’Ajuntament d’Olot, destaquen 34 operacions d’obra major amb un total de 25 enderrocs o enderrocs per rehabilitació, la instal·lació de quatre ascensors, la construcció d’un transformador elèctric i l’habilitació de dos locals comercials. La resta de les actuacions són per obra menor o del règim de comunicació prèvia i es tracta sobretot de treballs de millora de façanes, d’instal·lació de rètols en locals comercials, i treballs interiors per a la construcció de nous lavabos i cuines.
En l’actualitat, hi ha moltes d’aquestes operacions en fase de realització. Destaquen els enderrocs dels carrers Proa, Sastres, Lliberada Ferrarons i Mont Carmel, la creació de nous espais lliures a l’antiga fàbrica de Can Tané i al costat del santuari del Tura, a l’antic Can Sau.
El regidor de Promoció Econòmica, Estanis Vayreda, que també és el responsable municipal del pla integral d’actuació municipal (PIAM) del nucli antic, ha remarcat que l’activació de l’obra privada contribueix a la rehabilitació dels espais públics que ha dut a terme l’Ajuntament al triangle urbanístic format pel passeig d’en Blay, la plaça del Mig i la del Carme. “Amb el Firal urbanitzat de nou, ara ens queda com a l’últim dels grans espais, l’illa del Carme”, ha indicat.
Vayreda ha detallat que el PIAM del nucli antic preveu per als propers mesos l’ampliació de l’oferta d’habitatge social amb un total de 15 nous pisos, als carrers Lliberada Ferrerons, Parra i Aigua i amb els que la Sareb té a diversos punts de la zona.
Vayreda ha destacat l’aposta que han fet moltes entitats per establir-se a la zona com la penya Aoapix, el Núria Social o Integra i també la que han fet particulars i persones que hi han iniciat negocis comercials. L’Ajuntament té previst invertir 200.000 euros en diversos projectes que ha prioritzat el consell de barri del nucli antic, la taula on seuen els representants dels qui viuen o treballen a la zona i els tècnics i polítics municipals.
Treball compartit i projectes de dinamització
A part les actuacions urbanístiques al passeig d’en Blay, el Firal, la plaça del Mig , l’hospital vell i la plaça Mercat, l’Ajuntament està duent a terme la creació d’un espai de treball compartit als antics magatzems de Can Nyera, al carrer de l’Aigua. Així mateix, està impulsant el projecte El taller dels Sastres, amb l’objectiu de reactivar la rehabilitació i ocupació dels locals comercials del carrer dels Sastres amb negocis tipus taller de manufacturats, amb un d’estampació i disseny, un de tapisseria i restauració de mobles i un de costura creativa. Aquest projecte està dinamitzat per La Iera, amb activitats amb veïns, comerciants i associacions a l’espai públic.
Xarxa de protecció a la façana de Sant Esteve
En el capítol de les intervencions més rellevants, hi ha la instal·lació d’una xarxa protectora a la façana de l’església parroquial de Sant Esteve. Està en mal estat de conservació i es vol evitar així danys a les persones que accedeixen al temple o que utilitzen la balconada monumental. Aquesta xarxa és provisional, en espera que s’hi pugui dur a terme la rehabilitació integral. El projecte de la xarxa protectora està impulsat per l’associació Amics de Sant Esteve i del santuari del Tura i sufragat pel Bisbat de Girona, que és el propietari de l’edifici. Construïda al segle XVIII, la pedra d’aquesta façana està protegida per una pàtina de materials tous que s’està desprenent.
Nova biblioteca per reactivar el Carme d’Olot
J.C
La rehabilitació de l’illa del Carme d’Olot és l’últim dels grans projectes urbanístics pendents al nucli antic. Arxivat el projecte de la nova Escola d’Art i Superior de Disseny, la construcció de la nova biblioteca a l’antiga fàbrica veïna de Can Sacrest és la pedra de toc per recuperar la zona. L’estudi de la nova biblioteca va més enllà del que sol ser un equipament d’aquestes característiques. L’Ajuntament ha dibuixat un espai cultural i social multifuncional, recollint les propostes dels ciutadans.
Així, preveu un espai creatiu on destaca un laboratori experimental musical i un espai de treball en comú, a part d’una zona per a exposicions i concerts, i un espai per a adolescents pensat com a punt de trobada, reunió i treball en grup i amb una sala d’estudi i un espai de jocs. A més, inclou un espai familiar, amb una zona per a nadons, un de suport a l’estudi i un de joc, un de suport a les persones i a les entitats, amb una sala polivalent, tallers, cuina, el banc del temps i un punt de voluntariat, i, finalment, un espai per a atenció a l’usuari, amb un servei de formació TIC, orientació laboral i una oficina d’atenció al ciutadà.
