Urbanisme

Treva urbanística al litoral

La suspensió de llicències a nous edificis, decretada per la Generalitat als 22 municipis costaners, es clou amb protecció total de 981 hectàrees

El nou pla director ara està pendent d’al·legacions i els consistoris són prudents

La notícia de l’any, si no es tractés només de l’avanç i el text inicial del pla director urbanístic (PDU) de sòls no sostenibles al litoral gironí i ja se n’hagués tancat l’aprovació definitiva, seria el nou document per blindar el paisatge en diversos punts dels 22 municipis costaners. El pla està ara pendent d’un complex tràmit d’al·legacions que es clourà el març del 2020. Però segons va anunciar a principis de desembre el secretari d’Hàbitat Urbà i Territori de la Generalitat, Agustí Serra, frenarà la construcció de fins a 15.037 habitatges i desclassificarà –protegirà totalment– 981 hectàrees susceptibles fins ara de ser urbanitzades, des de Blanes fins a Portbou.

Entre els paratges que es desclassifiquen, a més de cala Morisca i Pola Giverola a Tossa de Mar, hi ha la cala d’Aiguafreda i sa Riera, a Begur; o tres dels sectors del paratge Rodors i Interpals, a Pals. Aquest darrer és, sobre el paper, el municipi que veurà més reduïda la seva capacitat d’edificació ja que dels 2.169 habitatges previstos pels planejaments fins ara vigents, el PDU només n’acaba preveient 632.

La primera informació de les intencions de la Generalitat va arribar de sorpresa, a finals del 2018, en una reunió que Serra va convocar amb alcaldes i regidors d’Urbanisme de les 22 poblacions a Castell-Platja d’Aro. Va arribar acompanyada d’una suspensió general de llicències a la franja de 500 metres. Per a alguns, pocs, va ser un bon anunci, però en comptes de tranquil·litzar els municipis amb projectes més agressius, les millors valoracions van arribar dels que en van quedar al marge, com ara Castell-Platja d’Aro o Calonge –amb planejaments moderns–, o Torroella –amb efecte mínim–. En canvi, batlles de municipis amb més pressió, com ara els exalcaldes de Begur –Joan Loureiro– o Tossa –Gisela Saladich–, es van agafar el canvi de plans com una desautorització de la manera com aplicaven una normativa catalana que, lamentaven, no els deixava altra opció que respectar els drets dels promotors per evitar querelles al jutjat o afrontar indemnitzacions des dels pressupostos municipals.

Després de l’aprovació inicial del pla, la qüestió econòmica tampoc sembla gaire clara. Els alcaldes deixen clar que, si és la Generalitat la que promou la mesura, haurà de ser l’administració catalana la que assumeixi hipotètiques indemnitzacions. I Serra, que ha fet seves moltes de les interpretacions jurídiques de la plataforma SOS Costa Brava, sosté que les desclassificacions no implicaran desemborsar diners. D’aquí ve que hi hagi sectors on només es planteja reduir l’impacte paisatgístic, però s’hi mantindrà la possibilitat de construir.

La guerra encara no ha començat

L’abast teòric del pla ha sorprès els més escèptics amb les possibilitats de frenar edificacions i urbanitzacions que es donaven per descomptades. Però la batalla jurídica està servida, sobretot pel costat dels grans promotors o petits propietaris privats que veuran esborrats o retallats els seus projectes. D’entrada, han anunciat al·legacions, però es dona per descomptat que les demandes i contenciosos plouran des del costat dels perjudicats. A SOS Costa Brava, lògicament, la lectura del pla és més optimista. L’entitat ha vist com moltes de les seves reivindicacions s’han traduït en un pla restrictiu, però que encara troben insuficient. I des dels consistoris, per ara impera el silenci i la prudència. El de Pals, per exemple, valora positivament tendir cap a un “model territorial més sostenible i realista”, però remet els interessats a la Generalitat per a consultes. I a Begur continuen estudiant els efectes i possibles derivades, com podria ser la reclamació dels IBI urbans que abonaven amos de finques rústiques però qualificades com a urbanitzables no consolidades.

2.12.19
es va aprovar inicialment
el PDU de sòls no sostenibles al litoral, amb criteris més restrictius per edificar en zones verges de la Costa Brava.
15.037
habitatges
s’eliminen dels planejaments dels 22 municipis costaners afectats.
981
hectàrees
es volen desclassificar.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Torra: “El Delta de l’Ebre necessita una solució ara i aquí, no pot esperar més”

Barcelona

Platges i ports, els més malmesos

sant feliu de G. / Tossa

Col·lapse al pas fronterer i vies tallades arreu del país

La Jonquera

Reforcen la xarxa de carrils bici urbans de Banyoles

BANYOLES

Nevada que no fa mal

Camprodon

Prop de 30 carreteres afectades pel temporal

barcelona

Confinats a casa

mataró

Usos moderns del castell d’Hostalric

hostalric

La primera fase de la renovació del cementiri de Figueres, aquest any

FIGUERES