Urbanisme

EDUARD DE RIBOT I JOSEP MARIA COLL

ADVOCAT I PORTAVEU DE SOS COSTA BRAVA I PRESIDENT DEL GREMI DE PROMOTORS I CONSTRUCTORS D’EDIFICIS DE GIRONA, RESPECTIVAMENT

La Costa Brava, ben blindada?

SOS Costa Brava i el gremi de constructors de les comarques gironines fan balanç del pla director per protegir sòls i sectors no sostenibles al litoral, un document que vol preservar el paisatge i conciliar interessos i que no acaba de satisfer cap de les parts

L’aprovació provisional del pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles al litoral gironí, impulsat per la Generalitat, desclassifica 907 hectàrees de sòl fins ara urbanitzables a la Costa Brava i reduirà edificabilitat i impacte en 419 més. El secretari d’Agenda Urbana i Territori, Agustí Serra, xifra en uns 15.000 el nombre d’habitatges que es deixaran de construir al litoral que va des de Blanes fins a Portbou. Però el document no ha acabat d’acontentar ni la plataforma SOS Costa Brava –que aplega al voltant d’una trentena d’entitats conservacionistes– ni constructors i propietaris, a banda de molts governs dels 22 ajuntaments afectats, que en molts casos hauran de refer planejaments i temen les reclamacions dels afectats.

El portaveu de SOS Costa Brava, l’advocat Eduard de Ribot, i el president del Gremi de Promotors d’Edificis de Girona, Josep Maria Coll, des dels dos extrems confrontats, també mantenen dubtes sobre l’abast del pla. I, a banda de les diferències des del punt de partida –els conservacionistes creuen que encara hi ha 50.000 habitatges construïbles i que es podria haver anat més enllà, per contenir segones residències; i el gremi veu arriscades les desclassificacions massives–, coincideixen en alguns aspectes.

Com valoren el pla director?
Eduard de Ribot:
En principi, el PDU, el trobem positiu perquè redueix el potencial d’habitatges previstos. Però clarament insuficient, perquè tot i la reducció encara calculem que se’n podran fer 50.000 més en l’àmbit. Per tant, el balanç és agredolç: és un pas endavant en la direcció correcta, però n’han quedat fora més d’un centenar de sectors, amb sis o set d’impacte destacable respecte a l’anunci inicial. I s’ha perdut una oportunitat d’anar més enllà.
Josep Maria Coll:
Sempre hem compartit la conveniència de fer una reflexió sobre el futur urbanístic de la Costa Brava. Històricament hem participat en fòrums i debats. Però ens hauria agradat una reflexió més a fons, valorant el model econòmic dels territoris afectats, les infraestructures, la mobilitat, els recursos. I, en comptes d’això, s’ha fet un exercici molt focalitzat en l’impacte paisatgístic i la gestió de sòls de creixement, però sense valorar ni justificar amb detall la seva conveniència i oportunitat. No sabem si el resultat s’ajustarà a les necessitats reals de creixement de cada població. Caldrà temps per veure si hi ha hagut encert.
Quina resposta tenen a les seves al·legacions?
E.R.:
La plataforma, amb informes tècnics geogràfics i ambientals, vam fer al·legacions generals. I després hi va haver les específiques de les diferents entitats territorials, com ara la Iaeden, Naturalistes de Girona i les associacions de Cadaqués, Pals, Begur, Palafrugell, Tossa o Lloret, amb un total de 6.000 adhesions. Encara no hem rebut cap resposta formal. Però es podria haver anat més lluny i no s’ha considerat la capacitat màxima de càrrega del territori, la insuficiència de recursos hídrics o el blindatge total dels sòls forestals.
J.M.C.:
Des de l’aprovació inicial, hem mantingut un diàleg constructiu amb agents locals que representaven el sector, com ara el col·legi d’API, l’empresariat i la Cambra de Girona, a més de Territori. Finalment, les entitats vam presentar al·legacions centrades a millorar la normativa paisatgística, sense entrar en les desclassificacions o modificacions. Enteníem que això pertoca més a cadascun dels afectats. En el dia d’avui estem pendents de les respostes i el resultat final, i esperem que hagin servit per millorar i aclarir-ne l’aplicació.
Quina és la seva virtut més gran?
E.R.:
Es preserva sòl, 1.300 hectàrees, i s’eviten 85 possibles noves urbanitzacions. Valorem les reduccions a Sa Guarda de Cadaqués –que va del 25 al 50%, tot i que la volíem total–, Cala Banys de Lloret, Aiguafreda i Montcal –a Begur–, sectors de Pals o la Cala Morisca de Tossa.
J.M.C.:
Sempre hem compartit que les reflexions ajuden a millorar i avançar, i que les sensibilitats i necessitats de la societat canvien amb el pas del temps. Això es fa especialment important si parlem del paisatge de la Costa Brava, era un actiu que cal preservar i que per al nostre sector també és de vital importància.
I quin defecte té?
E.R.:
Voldríem que hi hagués hagut més valentia, que s’haguessin analitzat els cinc municipis exclosos –Castelló d’Empúries, Palafrugell, Palamós, Calonge-Sant Antoni i Castell-Platja d’Aro–, amb POUM teòricament adaptats a la normativa vigent, però amb marge per a 9.000 habitatges més, i pinedes que estan igualment en risc. Però també la reculada que s’ha fet a Blanes o l’Escala, i que no s’ha abandonat l’aposta per segones residències.
J.M.C.:
S’ha actuat amb molta urgència. Molt sovint ha semblat que calia donar resposta mediàtica a projectes puntuals amb aparent impacte, sense valorar que eren actuacions molt aïllades i que realment no hi havia una activitat immobiliària important. Aquesta urgència ha dut a un PDU que no recull les necessitats reals dels municipis de la costa. I s’ha creat inseguretat jurídica i una desconfiança que ens poden passar factura, a curt i llarg termini.
Els contenciosos d’afectats poden diluir el pla?
E.R.:
Confiem que no, perquè és un PDU prudent. No s’ha entrat en la conflictivitat dels sòls urbans, ni en les poblacions amb plans municipals urbanístics recents. Serà fàcil defensar la coherència de desclassificar sectors on s’han exhaurit terminis sense executar obres, serveis, depuradores o la cessió de zones verdes. El TSJC ho té difícil per anul·lar res. Però caldrà mirar també la lletra petita de la normativa, i anar cas per cas.
J. M. C.:
Queda clar que la normativa arriba per quedar-se, potser amb ajustos i canvis. Però això tampoc impedeix que els propietaris es puguin moure, i en zones amb sòl urbanitzable, si s’acrediten inversions i despeses, hi pot haver reclamacions d’indemnitzacions. S’encendran molts focs, i hi hauran de fer front els ajuntaments.
Qui hauria de pagar? Estan preparats els municipis?
E.R.:
No hi ha cap dubte que la iniciativa del pla és de la Generalitat. No hi haurà indemnitzacions, atès que no s’han afectat terrenys ja urbanitzats ni drets adquirits, ja que no s’havien complert per part dels promotors les càrregues i els deures urbanístics. Però als municipis, sobretot, se’ls gira molta feina per adaptar els planejaments vells a la nova normativa. Serà la segona fase de la feina feta, i convindria que Territori habilités una oficina tècnica de suport i seguiment, amb arquitectes públics que vetllin per l’interès general. El PDU és supramunicipal, però no ha entrat en el detall de cada població.
J.M.C.:
La nova normativa requerirà una primera fase de posada en pràctica, per veure com s’aplica amb coherència en la singularitat de casa municipi. Després d’aquests gairebé dos anys de moratòria, ara en venen dos més, com a mínim, per integrar la normativa i el tractament de sòls del PDU en els POUM de cada municipi. I els ajuntaments, sobretot els petits, es trobaran amb afectats que voldran tirar endavant obres. Propietaris del país o estrangers que van comprar una parcel·la anys enrere per fer-se una casa i ni se n’han assabentat, que els l’han modificat o desclassificat. L’aplicació de la normativa nova generarà dubtes afegits als tècnics municipals. Sembla que Territori vol crear una taula de seguiment, que no sé si serà suficient. Cal una eina de suport i recursos tècnics i humans per facilitar-ho.
Després de la crisi immobiliària i la pandèmia, el pla pot generar atur?
E.R.:
La plataforma considera que la defensa del medi ambient és un interès general superior als interessos particulars dels que volen edificar. Però l’impacte no ha de ser pas immediat. Només en els cinc municipis on no s’ha tocat res, encara hi ha marge per aixecar 9.000 habitatges, hotels nous. I, allà on s’ha retallat, encara calculem que surten 30.000 cases, pisos i apartaments més. El sector de la construcció i els industrials tenen marge per continuar treballant 20 anys més, com a mínim. I hi ha molta feina endarrerida de rehabilitació.”
J.M.C.:
Venim d’uns anys difícils i, quan les coses tornaven a funcionar, ens vam trobar amb dos anys de moratòria i confusió. Hi cal sumar les conseqüències de la crisi de la Covid-19 i, ara, la dificultat de posar en pràctica el PDU. En aquest context és determinant que els ajuntaments siguin capaços de donar una resposta ràpida a les peticions de llicència. El sector ha estat treballant fins ara sobre projectes visats, previs a la moratòria, però s’estan enllestint i esgotant. Cal recuperar la confiança i l’activitat amb un marc legal clar.
Es tractaria més de rehabilitar el que ja hi ha?
E.R.:
Hi ha molts habitatges i cases pendents de rehabilitar. Des de segones residències dels anys seixanta i setanta fins a nuclis històrics, com ara el de Palafrugell, que estan perdent població. I també hi ha la feina de reurbanitzar o acabar urbanitzacions amb dèficits que encara s’arrosseguen des de fa 40 o 50 anys.
J.M.C.:
Quan es va anunciar el pla, em va sorprendre que es volgués reorientar el sector cap a un model de reciclatge de les ciutats construïdes. Sempre hi hem vist una oportunitat. Però aquest exercici, que en ciutats com ara Girona i Barcelona, de primera residència, ja costa molt de dur a la pràctica, em fa pensar que a les poblacions de costa, amb predomini de segones residències, pot ser difícil d’aplicar. Tipologies d’habitatges de vacances, amb poca ocupació al llarg de l’any i amb propietaris de diferents nacionalitats, poden convertir aquesta aposta en un objectiu impossible, especialment si no hi ha marc legal ni cap pla de suport a la iniciativa de rehabilitar.
A banda de tot el desclassificat, hi haurà sorpreses en sòls no afectats amb els nous criteris?
E.R.:
La Generalitat havia d’entrar en la manera de reduir l’impacte paisatgístic de les noves edificacions, en terrenys amb pendents, i posar fre a la tendència de duplicar i triplicar altures pels soterranis que acaben oberts i visibles en turons o penya-segats. Ens hi hem trobat amb el macroxalet del Golfet de Calella o el de Port des Pi, a Begur, que tenim denunciats per altres vies. Confiem que la normativa ajudi a reduir nous impactes a partir d’ara.
J.M.C.: Sí, hi pot haver sorpreses en parcel·les aparentment sense afectació, però que amb l’aplicació de la nova normativa i en funció de les seves característiques particulars puguin veure rebaixada la seva edificabilitat. L’aplicació de les condicions d’integració al paisatge de la nova normativa pot rebaixar les expectatives de dimensionament de les cases que alguns propietaris tenien quan van adquirir el solar. Aquesta qüestió és cabdal, perquè quan parlem del PDU sovint només es pensa en els grans promotors, però hi pot haver molts petits particulars afectats.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
El temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Tarda de núvols

Barcelona

Caduca per tercer cop el tràmit ambiental del Quart Cinturó fins a Granollers

Terrassa

Revolta ciutadana per frenar dos parcs eòlics a la zona més alta del Penedès

pontons

L’AMPA del Guillem de Montgrí pot recuperar el control del menjador escolar

TORROELLA DE MONTGRÍ

Uns trenta aerogeneradors plantejats a l’Alt Empordà

Girona

Ecologistes aplaudeixen que es pagui per carregar cotxes elèctrics

barcelona

Els pagesos gironins es queixen de la sobrepoblació de senglars

Girona

Canvis puntuals al camí de ronda de Palamós

Palamós

Llum verd a la tala de pi al bosc de la Feixa de Ger

Ger