Urbanisme

Una quinzena de municipis han rebut ajuts de la llei de barris

Reus, que ha rebut finançament per la rehabilitació de la zona del Carme i Sol i Vista Immaculada, és el municipi que ha obtingut més suport del govern

La crisi ha fet que no hi hagi hagut cap convocatòria des de l'any 2010

Una quinzena de municipis de la demarcació s'han vist beneficiats dels ajuts econòmics previstos en la llei de barris, un dels projectes estel·lars del primer executiu tripartit (2003-2006). El decret, aprovat el 2004, estipulava la creació del govern d'un fons financer adreçat a subvencionar el 50% del cost total de projectes de rehabilitació de barris del país. L'altra meitat de la despesa va a càrrec dels ajuntaments.

Dotze anys després de la seva aprovació, algunes de les poblacions tarragonines que han obtingut subvencions són: Reus, Tarragona, Tortosa, Cambrils, Valls, el Vendrell, Montblanc, Móra d'Ebre, Falset, Ulldecona, Calafell, Selva del Camp, l'Arboç i Mont-roig del Camp.

De tots aquests municipis, el que n'ha sortit més beneficiat és Reus, que des del 2004 té atorgades dues ajudes econòmiques per als barris del Carme i Sol i Vista Immaculada. Respecte al primer projecte, la Generalitat va atorgar uns 8,2 milions d'euros el 2004. Per la rehabilitació del barri del Sol i Vista Immaculada, el govern hi va destinar poc menys de 290.000 euros el 2009.

Pel que fa a la resta de poblacions de la demarcació que s'han vist beneficiades per la llei de barris, les subvencions varien segons el municipi. El 2005 va ser seleccionat un projecte al barri de Campclar de Tarragona, valorat en 7,5 milions euros, i un altre al Nucli Antic de Tortosa, de 9. L'any següent, la Generalitat va concedir 11 milions d'euros per projectes a Cambrils (6) i Valls (5). I el 2007 van ser els municipis del Vendrell, Montblanc i Móra d'Ebre els que van rebre, respectivament, 4,5, 2,5 i 1,2 milions d'euros per obres de millora al seu espai urbà.

L'última ajuda de la llei de barris concedida a la demarcació de Tarragona data de la convocatòria del 2010. La Generalitat va atorgar diverses subvencions als municipis de Calafell, Flix, la Selva del Camp, l'Arboç i Mont-roig del Camp.

Cap ajuda des del 2010

Segons va explicar recentment a una pregunta parlamentària la nova consellera de Governació, Meritxell Borràs, fins al 2010 el govern va destinar, entre obligacions i pagaments, més de 443 milions d'euros a la llei de barris. Des de llavors, coincidint amb el canvi de govern a la Generalitat i l'arribada de la crisi, no s'ha convocat cap més ajuda. Malgrat que el decret continua vigent, sembla que les retallades han ferit de mort el projecte que tenia l'objectiu de millorar les condicions de vida dels ciutadans que resideixen en els entorns urbans més fràgils.

Segons va afegir la consellera en la mateixa resposta parlamentària, per tal de pal·liar aquesta situació, la Generalitat ha destinat en els últims quatre anys més de 245 milions d'euros a programes d'emergència social i habitacional.

LES XIFRES

443
milions
d'euros són els que la Generalitat ha destinat a projectes de la llei de barris entre l'any 2005 i l'any 2015.
0
convocatòries
són les que hi ha hagut des del 2010 a causa de les retallades provocades per la crisi econòmica.

Descens en picat de subvencions

El projecte de la llei de barris, com en el seu dia el de la dependència, és un clar exemple de les dificultats que les administracions tenen per finançar iniciatives que depenen gairebé exclusivament de la bona salut de les arques públiques.

Entre el 2004 i el 2006 la Generalitat va concedir subvencions per una seixantena de projectes arreu de Catalunya. De totes aquestes iniciatives, només tres van situar-se per sota del milió d'euros. La resta d'ajuts van superar aquesta xifra amb escreix. La ciutat que va rebre més diners va ser l'Hospitalet de Llobregat, per a on es va concedir una ajuda de 9,3 milions d'euros per rehabilitar el barri de Collblanc-La Torrassa.

Del 2007 al 2010, amb la progressiva arribada de la crisi econòmica, el ritme de convocatòries de projectes es va mantenir –entre 20 i 30 per any– però els ajuts de la Generalitat es van anar reduint de manera gradual. Durant aquest període, l'obra més ambiciosa es va fer al barri del Coll de Barcelona (2007), que es van pressupostar per poc menys de 8 milions d'euros. En canvi, les subvencions de menys d'un milió d'euros es van anar generalitzant fins al punt que entre el 2009 i el 2010 la immensa majoria dels ajuts no sobrepassaven els 600.000 euros.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Pedagogia per a un busseig més sostenible al litoral

L’ESTARTIT

La CUP insta ERC a buidar i restaurar Vacamorta

cruïlles

Denuncien una altra tala d’arbres a la Fosca

PALAMÓS
El Temps
Servei Meteorològic de Catalunya

Cel serè o poc ennuvolat fins a mig dia

Barcelona

Normalitzada la circulació de trens entre Gavà i el Prat de Llobregat

Barcelona

La petjada humana en el medi

girona

Primer pas en ferm per construir habitatges de protecció oficial a Girona

Girona

Salut reobre el CAP de Salt que va quedar inundat

Salt

Ilsa comença les proves del seu primer TAV

barcelona