Mor als 96 anys Evel·lí Campsolinas, històric alcalde de Tortellà i músic de la Meravella

El músic Evel·lí Campsolinas i Juanola, que va ser alcalde de Tortellà del 1983 al 2003, ha mort als 96 anys. Va ser conegut també per la seva faceta de músic ja que va ser membre de l’Orquestra Meravella en l’etapa més gloriosa del grup gironí, quan va fer gires per tot Europa. Tocava el tible (cobla), el saxo (ball) i la flauta (orquestra). També va ser músic en les cobles i orquestres La Nova de Tortellà, la Principal del Vallès, la Principal de Girona i la Principal de Banyoles abans de fer el “salt” a la Champions, la Meravella, el 1956. S’hi va estar 38 anys fins a la seva jubilació.

La Meravella ha publicat una nota en què reconeix que Campsolinas, a qui anomena “l’estimat Vèliu”, va ser un històric del grup: “Una persona entranyable, un músic i company excel·lent que va ajudar a continuar amb el bon camí de l ‘orquestra amb la seva professionalitat i personalitat. Vèliu et trobarem a faltar, bon viatge amic…”

L’actual alcalde de Tortellà, Josep Reig, recorda que Campsolinas, que liderava en aquells anys les llistes de Convergència al capdavant de l’Ajuntament, també va fer algunes actuacions destacades, tot i que en aquell moment els municipis tenien una capacitat d’actuació molt limitada. “Va acabar les obres de l’aigua que havia començat en Joaquim Serra; va remodelar la plaça del Mercat i va urbanitzar l’entrada del poble fent l’avinguda Diputació i el parc Can Santaló.” “El principal problema que tenia era combinar la professió de músic, els concerts i les gires amb la seva activitat com alcalde. A mi ja m’ho deia, no t’hi estiguis tants anys com jo”, assenyala el batlle, que considera que Campsolinas és un dels músics icònics que ha donat una vila marcada precisament per aquesta activitat. “Aquí va néixer, a banda de la Principal de Tortellà una orquestra tan llegendària com la Marimba”, afegeix Reig, quetambé és músic i, de fet, president de Musicat.

“Tortellà, com Cassà, va esdevenir poble de músics perquè tampoc hi havia moltes famílies de pagès, més aviat eren famílies d’artesans”, precisa l’alcalde. El mateix Campsolinas recordava en una entrevista a “Fer de músic” que havia començat de petit al poble aprenent solfeig i que va quedar parat perquè en poques setmanes ja li van dir per muntar una orquestra i que havia d’aprendre a tocar el tible en unes setmanes dies. Poc després ja el van trucar de Sabadell per anar a la Principal del Vallès.

“Era una persona molt xerraire, me’l trobava molts cops al centre de dia i parlàvem de tot, li agradava explicar batalletes de quan era músic i coses de l’Ajuntament, era una persona molt entranyable”, admet Reig.

Un altre dels seus grans amics i antics companys d’orquestra a la Meravella, el cassanenc Antoni Mas, el defineix com un home “divertidíssim”. “Vaig escriure un llibre sobre anècdotes de músics i la majoria eren d’ell; era molt trempat, podies comptar amb ell per qualsevol cosa i era, això també un discutidor nat.” “També era un periquito dels que no hi ha, com jo però multiplicat per deu. Anava a tots els partits, fossin on fossin. Només si estava sobre un escenari tocant no ho feia. El recordo agafant el cotxe per anar a veure un Valladolid-Espanyol que el feien per televisió. Va acabar 0-0 i es va deixar la gavardina a casa. Va tornar ben fotut. Els músics li fèiem molta broma amb aquesta dèria seva.”