Un viatge ple d'emocions

Miguel Gallardo va crear el còmic María y yo quan la seva filla tenia 13 anys. Ja en feia uns quants que a la seva filla María li havien diagnosticat autisme. El to carregat d'humor i afecte amb què explica les seves vivències durant un viatge a Canàries i la seva relació al llarg de tots aquests anys és el millor d'una novel·la gràfica que es va endur el Premio Nacional de Còmic del 2007. El realitzador Félix Fernández de Castro el va descobrir per casualitat i es va posar en contacte amb Gallardo a través d'un amic: el volia convertir en un llargmetratge documental, en el seu debut com a director de cinema.

Beneficiat de la tolerància (o gairebé ignorància) amb què María va acceptar la presència constant d'una càmera, la pel·lícula trasllada perfectament el to i l'esperit del còmic a la pantalla: mentre seguim el viatge a un ressort de Canàries ple de turistes alemanys, també assistirem a «el viatge d'un pare i la seva filla a la recerca d'una manera de comunicar-se», en paraules del director. Fotos de l'àlbum familiar, converses amb la mare, la veu en off del pare, dibuixos i animacions a càrrec de Gallardo i, sobretot, moltes escenes de la vida quotidiana de Miguel Gallardo i la seva filla, van desgranant una història que aconsegueix l'objectiu primordial que es planteja el director: veure María com una persona qualsevol, més enllà de la discapacitat que pateix. Una persona única i diferent, com tothom.