Els joves mutants

Encara és a la cartellera Thor i ja s'estrena una nova adaptació cinematogràfica de l'univers superheroic de Marvel; curiosament, l'encarregat de dirigir X-Men: primera generación ha estat el britànic Matthew Vaughn, antic productor de Guy Ritchie que en la seva anterior pel·lícula, Kick-Ass, es va dedicar a satiritzar les històries de superherois. En qualsevol cas, l'elecció serveix per corroborar l'energia narrativa i l'estilització visual de Vaughn.

X-Men: primera generación és al mateix temps un reboot –o refundació– i una preqüela de la trilogia iniciada amb els X-Men de Bryan Singer, aquí en funcions de productor executiu i de coguionista. Amb excepció dels dos pròlegs consecutius ambientats als anys 40 –que mostren la infantesa dels protagonistes–, l'acció del film transcorre als anys 60, en plena Guerra Freda i paranoia atòmica, i mostra Charles Xavier –futur Professor X– i Erik Lehnsherr –futur Magneto– en la seva joventut, quan es coneixen i es fan amics abans de triar usos antagònics dels superpoders que els dóna la seva condició de mutants. La dècada dels 60 no només emmarca la trama sinó que també ha servit com a element d'inspiració cinèfila: Vaughn ha volgut evocar el to dels thrillers d'aquella dècada, i especialment de les aventures de James Bond, amb els seus constants canvis d'escenari i els seus supermalvats.