Les revolucions arriben a casa
La revolució verda, la revolució feminista i la revolució d’identitat marquen la simbologia i els valors de l’urbanisme i l’habitatge a l’Europa del segle XXI
-
Els nous habitatges S’ADAPTEN A LES NOVES DEMANDES DE SOSTENIBILITAT I ESTALVI ENERGÈTIC DE LES GENERACIONS MÉS JOVES ARXIU / CEDIDA AMB. -
Les revolucions arriben a casa. -
Les revolucions arriben a casa. -
Tres imatges d’habitatges construïts SEGUINT CRITERIS DE SOSTENIBILITAT EN LA TRIA DELS MATERIALS I AMB LA VOLUNTAT DE REDUIR EL CONSUM ENERGÈTIC TANT A L’HIVERN COM A L’ESTIU FREEPICK / ARXIU / CEDIDES AMB.
Amb la intel·ligència artificial és inevitable la introducció de la tecnologia aplicada a l’habitatge
Les regulacions volen frenar l’augment excessiu dels preus i assegurar un accés més equitatiu a l’habitatge L’ús de la fusta com a material per a la construcció contribueix a recuperar la gestió de boscos i prevenir incendis
El sector de l’habitatge a Europa ha experimentat canvis de tendència en els últims anys. L’increment de preus ha marcat l’aparició de nous models de vida
Fins fa uns dies el Palau Robert acollia l’exposició Somia la ciutat, una iniciativa que va sorgir de l’època postpandèmica amb l’objectiu de difondre les idees d’arquitectes i urbanistes sobre les tendències europees respecte a l’habitatge i l’urbanisme que definirà el futur de les nostres ciutats.
Les múltiples iniciatives que arquitectes i urbanistes estan duent a terme van trobar al Palau Robert un espai on mostrar-se en ambients no especialitzats. Imaginar el futur és el primer pas per donar-li forma i, per això, l’exposició va néixer d’una premissa molt clara: intentar oferir imatges que ajudin a imaginar un futur urbà millor, desterrant tot pessimisme amb la idea de guanyar o tornar a donar forma al futur. És a partir d’aquesta premissa que es crea el discurs expositiu: en el passat, les successives generacions han estat capaces d’imaginar o somiar futurs urbans, ciutats imaginades i somiades sobre la base del sistema de valors vigent en cada generació. Avui, malgrat les greus crisis que ens afecten, sorgeixen valors innegables entre les noves generacions. Aquests valors se sintetitzen en tres revolucions que són les tres sales que ocupava l’exposició: una revolució verda, una revolució digital i una revolució en la identitat (gènere, feminisme, inclusió).
El sector de l’habitatge a Europa ha experimentat marcats canvis de tendència en els últims anys. L’increment del preu de l’habitatge, en moltes ciutats europees, especialment les principals capitals i les àrees metropolitanes, és un dels factors que han marcat l’aparició de nous models de vida. El cost de l’habitatge i la manca de seguretat en el mercat laboral han obligat, sobretot els joves i les persones amb sous més baixos, a buscar solucions a un problema comú: l’accés a un habitatge digne.
Aquest context ha alimentat nous models de vida que determinen com són les rehabilitacions d’habitatges antics però també la construcció dels de nova planta. En alguns països europeus les administracions han optat per la regulació de preus mitjançant la construcció pública d’habitatge, que a més de regular els preus del mercat també ha permès introduir nous criteris de construcció i rehabilitació, tenint en compte criteris de sostenibilitat i nous models de vida. Les regulacions tenen l’objectiu de frenar l’augment excessiu dels preus del lloguer o venda i assegurar un accés més equitatiu a l’habitatge, però les iniciatives en aquest sentit s’han basat a adaptar els nous habitatges a la tendència dels allotjaments compartits i la desaparició dels criteris sexistes, mitjançant la creació d’espais polivalents i multifuncionals, pràctics i oberts.
En alguns països, la solució de propietaris i llogaters, arran de l’increment de preus, ha estat una aposta decidida pel model de coallotjament (coliving) o cohabitatge (cohousing), que ofereix als residents espais compartits i serveis comuns, per fomentar la comunitat i la interacció social, com a resposta al context econòmic. Aquest model, aplicat de manera pionera en ciutats com Amsterdam o Copenhaguen, ha tingut un gran èxit en altres ciutats del nord d’Europa, però en els últims anys està agafant força també a Catalunya. I si bé al principi era un model aplicat sobretot entre la gent jove, s’està generalitzant cada vegada més entre grups de població més gran. Persones sense parella opten per compartir espais com una solució per evitar la soledat i, alhora, abaratir els costos de l’habitatge. Aquest model també és una solució per a les persones afectades per la reducció de sous o la precarietat laboral.
Sostenibilitat
D’altra banda, la creixent consciència sobre la importància de la sostenibilitat i l’eficiència energètica en el sector de l’habitatge ha impulsat solucions verdes i sostenibles en la construcció i la renovació, amb iniciatives com l’ús de materials ecològics, de proximitat o provinents de línies de producció circular, la instal·lació de sistemes d’energia renovable i la millora de l’aïllament tèrmic per fer front a les temperatures extremes generades pel canvi climàtic.
Ciutats intel·ligents, cases intel·ligents
En ple segle XXI i amb la introducció de la intel·ligència artificial en les nostres vides, és inevitable aprovar les comoditats que la tecnologia aplicada a l’habitatge pot oferir. La domòtica, els sistemes intel·ligents de seguretat i els dispositius connectats per facilitar la vida i millorar l’eficiència dels habitatges guanyen espai cada dia a les cases. La robòtica ha introduït alguns dels avantatges que només uns anys enrere formaven part de la imaginació. En els últims anys, la introducció de sensors i mecanismes de control de la despesa energètica i aprofitament de l’aigua fa possible projectar habitatges més eficients. Tanmateix els nous models constructius han permès als arquitectes projectar habitatges que sovint redueixen fins a zero l’ús de calefacció els mesos freds o d’aire condicionat a l’estiu. Les noves tendències també incorporen materials nobles, naturals i reciclats i eliminen els plàstics o altres materials provinents del petroli de les estructures constructives.
De fet, ja s’ha començat a recuperar a Catalunya una tendència que al nord d’Europa no s’ha perdut mai, que és l’ús de la fusta en l’estructura dels edificis. L’ús de la fusta com a material per a la construcció comporta recuperar la gestió de boscos i, per tant, garantir accions de prevenció de grans incendis forestals, i contribuir a frenar el canvi climàtic. A més, els habitatges també introdueixen la fusta com un element important en estructures i revestiments, junt amb altres materials nobles per a la construcció d’habitatges cada vegada més ecològics, més sostenibles i més inclusius.
Companyia artificial
La irrupció de la intel·ligència artificial a les cases ens ha portat a canviar la nostra actitud a la llar. Si l’Alexa ens encén el llum, ens connecta i desconnecta l’alarma i ens posa música quan necessitem aixecar l’ànim, sense adonar-nos-en ens genera un vincle emocional amb una companyia artificial. L’Alexa, com a mostra de l’aplicació domèstica de la intel·ligència artificial, ens fa la vida més fàcil. I com que ens agrada la companyia, li demanem més coses: “Explica’m un acudit”, “Canta’m una cançó”... “Sorprèn-me!” D’entrada, ens omple i ens agrada, però, a la llarga, els acudits es repeteixen i les cançons també. L’efecte sorpresa s’aparca i la companyia artificial es comença a veure com el que és. I es perd l’interès. L’Alexa ja no és el que era. Però això no nega que la tecnologia avança i que la domòtica és un camp infinit on podem guanyar una veritable qualitat de vida.
Habitatges feministes i corresponsables
Aplicar la perspectiva de gènere a l’hora de decidir com serà una casa obliga a canviar la mirada tradicional respecte als espais. Si, tradicionalment, el menjador era l’espai més important de la casa i hi havia una habitació més gran que les altres, fins i tot amb lavabo incorporat, ara es busca una equivalència de mides en les habitacions i menjadors oberts a la cuina per reduir l’aïllament de la persona que prepara el menjar. La rentadora i el rentaplats s’integren també en espais comuns i desapareixen les zones aïllades per a les habitacions de la planxa, la gestió de la roba o la neteja.
Els espais comunitaris compartits i l’equilibri ajuden a garantir cases més harmòniques amb els nous models de vida. El teletreball ha arribat per quedar-se; la dona ja no es queda a casa quan l’home se’n va a treballar, sinó que els dos comparteixen models flexibles, i la corresponsabilitat respecte a la família i la casa cobren protagonisme en unes cases més feministes per ser més igualitàries.