Anna Carreras Aubets

Anna Carreras Aubets

De set en set

Cremar o no cremar

Que solem atresorar experiència amb els anys és un tòpic que pot rutllar. Però, de vegades, com en tot, hi ha excepcions que et fan quedar de pasta de moniato, per dir-ho finament. O com un imbècil,...

De set en set

Estiu del 76

Segons el calendari gregorià, el 1976 va ser un any de traspàs començat en dijous. Mentre les Seychelles s’independitzaven de l’Imperi Britànic, Nadia Comanenci feia història als Jocs Olímpics...

De set en set

Si te’n vas

A la universitat em van voler endinyar moltes fake news, com ara que el dandisme havia mort al segle XIX. Et vaig conèixer, vaig fer la porra a l’acadèmia i et vaig batejar com el dandi de l’hiperpresent....

De set en set

Santisistema solar

Ho han tornat a fer. Quatre anys després d’una meravella com El poeta Halley (2016), avui fa just un mes, Love of Lesbian presentaven el primer senzill del seu nou àlbum. El 25-N és l’aniversari...

De set en set

Déu a Twitter

Des de setembre de 2012 hi ha un perfil a Twitter amb el nom de Déu (@diostuitero). Per la manera com es presenta en societat, no cal ser un premi Nobel per captar que darrere d’aquest Nostre Senyor...

De set en set

Pel pedregar

Som conscients que anem pel pedregar. Tenim ulls a la cara, ho diuen els entesos i negar l’evidència seria d’enzes. Tot i així hi ha gent -molta, massa- que destina el mes de desembre a sortir al...

De set en set

Màgia blanca

No patiu, que no penso escriure sobre exorcismes de pa sucat amb oli. La màgia blanca que aquí presento és un concepte limfàtic, transcendent. Crowley parlava del concepte de màgia sexual, proposant...

De set en set

Patrimoni

La incertesa fa basarda, però és pitjor no saber qui ets. Llegeixo un tuit de l’Agus Izquierdo, company meu a Núvol i millor persona: «Hi ha un grafiti a Figueres que dicta: M’agrada qui soc quan...

De set en set

Em dec a tu

Deure’s a l’altre, com si d’alguna manera ens haguessin programat per a fer-ho, no té res a veure amb la submissió o la possessió. La seguretat de deure’s a l’altre, de ser-hi més enllà...