Web versió mòbil
Dimarts, 2 març 2021
Recorda'm
Vivim en una societat líquida en què confonem termes, lamentablement. El desig que la cultura sigui un bé essencial, proclamat per tantes veus des de fa anys, ara té forma d’una declaració institucional...
Diu la parella sarcàstica de Los Modernos que Graham Bell (o Meucci, tant se val) no va inventar un telèfon, sinó que en va inventar dos. Amb un sol aparell seria impossible la comunicació. El teatre,...
La consellera de Cultura, Àngels Ponsa, es va haver d’empassar la prohibició dels teatres perquè el risc de transmissió estava a 1,53 Rt. Des del Procicat li van indicar que l’horitzó per obrir...
Lluïsa Mallol és una Monique enganyada. Que es revolta. Que s’autoenganya i que, al final, reconeix que té por però fa el salt imprescindible per sortir del bucle destructiu. Amb una direcció de...
Hi ha missatges gravats de cortesia que, de cop, tenen una gran transcendència. Dijous en la sessió de tarda la veu en off del Municipal de Girona acomiadava els espectadors d’Eva contra Eva amb el...
La relació íntima d’un pare i d’un fill. Millor, encara, la relació d’un fill i el seu pare, ballant. Sigui en el joc continu, en la repetició, o en l’intercanvi de rols, tot flueix molt pur...
La Ruta 40 (i Lluïsa Cunillé) torna als seus orígens. La companyia reivindica el teatre de text, sigui internacional (Llarg dinar de Nadal, de Thornton Wilder o La Col·lecció de Pinter) o de casa...
Fent relaxació en un racó de l’escenari. Així reben els intèrprets al public quan accedeix a la platea. Amb una dramatúrgia tant simple com pura, neta, d’ofici i sense artifici. Símplement, escoltant-se...
Del debat de les nocalces de Juana Dolores i el sexe iogui de Núria Guiu a la contemplació d’una façana amb la Orquestrina de pigmeos (Briliant corners) o Verónica Navas (La ciudad). El primer Terrassa...
Pàgina 4 de 112