José María Murià Rouret

José María Murià Rouret

Carod-Rovira, 2014

Fa cinc anys que Josep-Lluís Carod-Rovira em va obsequiar un llibre seu que s'havia editat no feia gaire. El seu títol era prou entenedor: 2014, que parli el poble català. De la dedicatòria, com sempre...

Federalisme i sobirania

A Montserrat Duch, amb gran admiracióQuan es va manifestar la crisi de l'imperi espanyol, a començaments del segle XIX, i esdevingueren els primers brots d'insurgència armada a les colònies americanes,...

Dels “pegassos” a l'Òmnium i l'ANC

Més d'una vegada ens havia sortit de l'ànima dir que el país estava ple de pegassos. Tant de bo hagués fet referència al cavall alat que va volar cap a l'Olimp. No! Era la freqüència de les pegues...

Un parell de regals per al meu pare

Sóc plenament conscient que aquest text és d'aquells que els analistes literaris en diuen intimista, la qual cosa podria no ser adient per a un diari. Consta que no és la meva línia, però en aquest...

Catalunya, al mes de la pàtria mexicana

Fa més de dos-cents anys que es va proclamar, però és d'un segle i mig cap ençà que els mexicans celebren amb entusiasme l'aniversari d'aquella feta sense que decaigui ni tan sols aquest any, que...

‘El mestre que va prometre el mar'

Aquest és el títol d'un llibre que ha sortit no fa pas gaire...–És bonic? –em preguntà en català el passatger que venia al meu costat quan tornava cap a Mèxic.–No! –li vaig contestar–....

La cara de vergonya

Sovint, quan algun català es fa sentir a Mèxic, molta gent m'ho comenta como si jo hi tingués a veure alguna cosa. Potser es deu al fet que fa una pila d'anys que m'escarrasso per fer saber coses de...

Per quan vingui un altre juny

Quan va tornar a Mèxic després de viure a Catalunya un bon temps, aquell xicot, que era un bon observador, explicava als seus amics que la lluita final per la independència hauria de començar un dissabte...

La jubilació del gran editor Lluís Pagès

Quan vaig saber que Lluís Pagès i Marigot, editor catalaníssim i resident a Lleida des de fa molts anys, havia demanat per jubilar-se, va ser com si m'haguessin abocat al damunt una galleda d'aigua...