Lluís Muntada

Lluís Muntada

De set en set

Els herois (4)

Com cada any, la seva mare va trucar-li per felicitar-lo pel seu aniversari. Però aquell dia la mare es va descomptar d’un any, i el va felicitar pel seu 48è aniversari quan ell -en realitat- en feia...

De set en set

Els herois (3)

Era la segona vegada que viatjàvem a la Xina per adoptar una filla. Quan ja feia sis dies que teníem la nostra segona filla, al macrohotel Dolton de la regió de Hunan va arribar una altra onada de pares...

De set en set

Els herois (2)

Vaig tenir-la d’alumna a 1r de BUP ara fa més de vint anys. Es feia dir “Te”. Un dia li vaig preguntar per què? “Perquè he vist que, per viure, en faria prou amb les lletres que comencen per...

De set en set

Els herois 1

Es deia Vadó. Però tothom el coneixia com el mosso. Vivia a l’hostal del costat de casa, on menava els horts dels propietaris, engegava un breu ramat de xais, pujava l’aviram, i també hi feia de...

De set en set

El regust

Pocs dies abans de les eleccions municipals, Miquel Roca Junyent -potser en un eco de l’etern lampedusià “que tot canviï perquè res no canviï- tirava un cable a Ada Colau, declarant que l’alcaldessa...

De set en set

El Temps

Dos zeladors van venir a buscar la mare a l’habitació de l’hospital i se la van endur per fer-li un TAC. “Té la cara blava!”, vaig exclamar sobresaltat quan la van tornar a portar. La metgessa...

De set en set

Menjar tigres

M’agradaria que des d’una revista paper couché em fessin aquesta pregunta: “Quin seria el seu gran somni?”. Aleshores jo contestaria: “Viatjar en el temps. Per tornar a ¾ de 7 del vespre d’aquell...

De set en set

L’ànima

Amb el cor cada cop més accelerat, vaig provar vuit vegades d’engegar l’ordinador. Però no hi va haver manera. Col·lapsat per l’espant (no tinc tots els documents penjats al núvol) vaig col·locar...

De set en set

Contradiccions pragmàtiques

“El secret per agafar una anguila amb les mans, rau a no voler-la agafar; només l’atraparàs si no la vols retenir”, em va dir un meu tiet fa molts anys, just després que amb l’afany de voler...