Es compleix enguany el segon centenari d’una extraordinària anyada pel que fa al món literari. 1821, en efecte, fou l’any que veié néixer, ni més ni menys, que a Flaubert, Baudelaire i Dostoievski....

Una llengua és un organisme viu. Neix, creix, arriba a la plenitud, decau, entra en decrepitud i mor. Em refereixo, és clar, a les llengües minoritàries. És l’infaust cas del català, que dissortadament...

Acabo de llegir Vida, Pasión y muerte de García Lorca, de Ian Gibson. En el llibre es ressenya que el poeta granadí va sumar-se a un manifest d’intel·lectuals espanyols ( era en plena dictadura de...

Seria catastròfic que algun dia, d’arribar al poder, prosperés la sibil·lina, mefistofèlica demanda de les tres dretes d’elecció del CGPJ pels propis jutges. Espanta pensar-ho, en no menor mesura...

La inefable equidistància, la santificada neutralitat estenen, com una aranya, les seves teles arreu. Tela suau, sedosa, inodora i, naturalment, asèptica. Ments ben pensades, amb olor de santedat, presenten...

Sociològicament, és un confinament; jurídicament, un arrest domiciliari; conventualment, un enclaustrament. En qualsevol cas, un meandre aquietat en el discórrer més o menys esvalotat de les aigües...

El llenguatge bèl·lic prolifera tant con la maleïda malaltia. Arreu es parla de batalla, de lluita, de “sin novedad en el frente”, de victòria, d’exèrcits (dels armats o dels de la bata blanca),...

No és lícit que un prejudici substitueixi al judici i censurable la pretensió que la fantasia esmicoli els fets o que una construcció mental vulgui liquidar una realitat verificada. Ho esmento arran...