«Bodas cruzadas»: un xou en negatiu

Cuatro, aquella cadena que va néixer desmarcant-se de la teleescombraria, erigint-se com a representant de la qualitat i afirmant que mai no faria determinat tipus de formats, ha estrenat aquest cap de setmana Bodas cruzadas. Ja sé que fa temps que Cuatro va perdre tots aquests principis fundacionals, però és que veure Patricia Gaztañaga –que sempre serà la d'El diario...– furgant en les intimitats de les parelles d'aquest nou xou, buscant-ne els punts de conflicte per explotar-los, em va recordar el pitjor de la competència. Bodas cruzadas no és un xou cursi sobre parelles enamorades que es volen casar, sinó que el que importa (com sempre) són els mals rotllos. Els nuvis ho han de preparar tot sense les núvies i llavors l'espai remarca tot el dolent (un fa la boda al gust de la mare i no de la xicota; un altre diu que el que diguin els sogres no importa). Els plats forts són el vestit de núvia (només un encerta el gust d'ella) i els comiats de solters. Les noies ja l'han fet i el pròxim capítol s'ensenyarà el vídeo als nois, a l'estil de Confianza ciega. Suposo que després ho faran a la inversa. Ja va dir la presentadora que hi hauria «llàgrimes, i no d'alegria». No és un xou en positiu, sinó en negatiu.