La mirada
El pop Paul és repugnant
A mi el pop Paul m'importa un rave, però tinc un comentari a fer
No sé massa bé per què però no tenia previst fer cap comentari sobre aquest pop que prediu els resultats del mundial de futbol. Però com que observo que si aquests dies no et fas ressò de les habilitats endevinadores d'en Paul ets alguna cosa semblant a un pària, un descastat o un pobre desgraciat, doncs he decidit unir-me al clam popular. Mentre escric aquestes línies encara no sabem si Paul ha encertat la seva última predicció –la victòria d'Espanya contra Holanda– però només pel rebombori sensacional que ha organitzat aquesta última setmana ja s'ha convertit en el personatge mediàtic del moment. Ja he escoltat i llegit alguns comentaris fent referència a la pobresa intel·lectual que implica el fet d'estar pendent dels moviments d'un animal que es limita a empassar-se un musclo. També s'ha recalcat que no anem bé si hem de donar transcendència mundial a un endeví cefalòpode. Bé, suposo que la vida va d'això, de petits detalls, de curiositats que fan bullir l'olla, de ximpleries que ens permeten anar una mica més enllà de totes les certeses que alguns ens volen fer empassar. No cal que ens fem els exquisits i fem veure que ens nodrim d'altíssima cultura. A mi el pop Paul m'importa un rave, però sí que tinc un comentari a fer. Més enllà del fet futbolístic o mediàtic que implica, el que més m'ha sorprès és que poca gent hagi comentat el que per mi és primordial de l'assumpte en qüestió: la repugnància visual, l'angúnia estomacal, objectivament innegable que provoca aquest animalot.
